L’EsadeEcPol avalua l’impacte econòmic de la COVID-19 i proposa polítiques públiques per orientar la fase de transició
“Avui, Espanya no disposa de prou capacitats operatives per implementar una estratègia completa de mesurament, seguiment i aïllament individual equiparable a la d’altres països, més acostumats a enfrontar-se a epidèmies respiratòries”, ha assenyalat Toni Roldán, director de l’Esade Center for Economic Policy & Political Economy (EsadeEcPol), al nou document (Insight) que acaba de publicar, titulat Impacto económico y políticas públicas para orientar la fase de transición. La gravetat de l’impacte econòmic serà funció directa dels escenaris sanitaris i, per això, des de l’EsadeEcPol es proposa que “tots els esforços del Govern espanyol s’han de centrar a construir les capacitats per viure en una ‘economia de baix contacte’ i fer extensiu tot el suport que calgui en el període de transició de la forma més àgil possible”.
Impacte econòmic: una caiguda del 15 % del PIB l’any 2020
“El programa de desescalada per fases que planteja el Govern espanyol no evita rebrots parcials del virus en moments puntuals i en àrees concretes del país, que podrien portar a quarantenes parcials intermitents i regionalitzades al llarg de l’any 2020”, ha assegurat Jorge Galindo, director d’economia política de l’EsadeEcPol i coautor del document. Amb les dades disponibles de mobilitat de les darreres setmanes, els autors de l’Insight calculen que aquestes quarantenes parcials es traduiran en una reducció de la mobilitat d’entre el 40 i el 50 %. Això implicaria, en l’escenari de base, una caiguda del PIB de prop del -15 % l’any 2020 i un rebot del 12 % al 2021. La taxa d’atur assoliria un pic del 22 %, i superaria el 30 % si s’hi incloguessin els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). En l’escenari més optimista, en què s’aconsegueix un control relatiu de l’epidèmia i un menor cost en termes de mobilitat gràcies a l’ampliació de la capacitat de fer proves, el PIB es contrauria prop del 9 % l’any 2020. En l’escenari més pessimista, assumint que es reprodueix un rebrot similar al de març-abril, el PIB es contrauria un 20 %.
Efectivitat de les polítiques públiques
La probabilitat que Espanya s’acosti més a un escenari o l’altre dependrà, en bona part, de l’efectivitat de les polítiques públiques que s’apliquin. Segons els autors de l’Insight de l’EsadeEcPol, en l’àmbit sanitari, per apropar-se a l’escenari optimista, “Espanya necessita (1) ampliar a gran escala la capacitat de mesurament, seguiment i aïllament individual dels casos, i (2) dissenyar un model de distància física de precisió, modular, condicional i territorialitzat, guiat per uns indicadors d’alerta immediata i basat en el criteri de més impacte en la reducció de la taxa de contagi al menor cost socioeconòmic possible.
A banda de les mesures ja anunciades, per mitigar la destrucció del teixit productiu i reduir al màxim el patiment social, Espanya prioritàriament ha d’(1)assegurar la posada en funcionament d’uns sistemes més àgils de cobertura per a pimes, autònoms i col·lectius vulnerables que no estiguin coberts o no estiguin rebent la liquiditat necessària a temps, i (2) flexibilitzar i estendre en el temps l’accés als ERTO com a instrument clau per evitar acomiadaments durant el període de transició, que serà llarg. Per la seva banda, la Unió Europea ha de (1) millorar les condicions dels préstecs del Mecanisme Europeu d’Estabilització (MEDE) per tal d’assegurar que resulten atractius per als països que els pugin necessitar, i (2) concretar el finançament i el contingut del fons de recuperació europeu.
“El Govern espanyol ha començat a implementar un pla de desescalada per fases, condicionades a uns determinats indicadors quantitatius que mostrin l’evolució de l’epidèmia, en línia amb el que l’EsadeEcPol ha recomanat. Tanmateix, és fonamental ressaltar que l’èxit sostingut de la desescalada d’acord amb el calendari provisional que s’ha proposat dependrà totalment del desenvolupament de les capacitats de mesurament de l’epidèmia, de seguiment dels contactes i d’aïllament individual dels casos. “En la mesura que aquestes capacitats no estan garantides, considerem que el resultat del pla encara és incert”, ha conclòs Toni Roldán, director de l’EsadeEcPol.
