Les empreses socials a Espanya, essencials per a la reconstrucció econòmica, segons un estudi d’Esade
“Malgrat els reptes que s’han hagut d’afrontar, la crisi de la COVID-19 ha suposat també una oportunitat per a les empreses socials a Espanya: el 78% van reeixir en les seves iniciatives d’ajuda durant la crisi de la COVID-19 –el 71% van desenvolupar noves ofertes, el 51% van evolucionar cap a les ofertes digitals, el 31% van ajudar d’altres empreses i els emprenedors socials i el 22% van atendre un nou grup objectiu.” Aquesta és una de les conclusions de l’informe sobre Espanya del European Social Enterprise Monitor (ESEM) 2020-2021, un estudi elaborat per l’Esade Centre for Social Impact en què han participat 106 empreses socials d’Espanya i que ha estat presentat avui en el marc del congrés Impact Forum, organitzat per Ship2B.
“Les dades d’aquest informe reflecteixen la capacitat del teixit empresarial social per adaptar-se a les noves condicions i contribuir així a una economia resilient i innovadora, que aposta per una societat millor”, ha destacat Guillermo Casasnovas, col·laborador de l’Esade Centre for Social Impact i coautor de l’estudi. “Les empreses socials a Espanya estan integrades en el sector social, són essencials per a la inserció laboral de determinats col·lectius i cada vegada estan més orientades al mesurament i a la gestió de l’impacte social.” L’emprenedoria social a Espanya és més important que mai ja que, en un moment com l’actual de reconstrucció econòmica, “la seva labor afavoreix tant l’eficàcia de les pràctiques empresarials com la creació de valor per a la societat”, ha afegit Casasnovas. No obstant això, moltes d’elles encara depenen massa del finançament públic, “per la qual cosa estudis com aquest són bàsics per impulsar i construir un ecosistema de suport, a més d’afavorir la implementació d’unes polítiques basades en l’evidència i en les necessitats específiques de les empreses socials”.
Necessitat de visibilitat i de suport
Entre les seves conclusions, l’informe sobre Espanya del European Social Enterprise Monitor (ESEM) 2020-2021 posa de manifest la necessitat de visibilitzar i construir un ecosistema de suport a l’emprenedoria social a Espanya. Bona prova d’aquesta afirmació és que, davant la pregunta sobre les barreres amb què es troben els emprenedors socials, les empreses destaquen l’escassetat de finançament i un suport públic insuficient. Amb relació a aquest primer punt, l’estudi constata que el finançament de risc a través de les plataformes de crowdfunding, d’acceleradores, de business angels o d’inversors d’impacte encara és residual en el sector, circumstància que limita la capacitat de les empreses socials de créixer en les etapes inicials. Pel que fa al suport públic, el 53% el consideren baix, molt baix o inexistent. A més, moltes empreses socials troben a faltar una forma jurídica específica i una xarxa de suport més consolidada.
Malgrat això, els autors de l’informe també observen motius molt positius, des de la implicació de moltes empreses socials per pal·liar els efectes de la pandèmia –el 78% de les consultades afirmen que la seva organització va ajudar durant la crisi– fins a la solidesa financera de la majoria de les organitzacions –el 37% tenen una planificació de fins a 10-12 mesos– o la previsió del 42% de les empreses de contractar més personal l’any vinent.
Un enfocament clar a l’impacte social
Amb relació als models de negoci, la tradició social d’aquestes empreses es fa també evident en la distribució dels seus beneficis, atès que el 80% de les consultades reinverteixen els beneficis de forma exclusiva o majoritària a propòsits socials, mentre que el 6% els destinen majoritàriament o exclusivament a fins privats.
També s’observa aquesta tendència en la importància que aquestes empreses donen al fet de mesurar el seu impacte en la societat, pràctica que duen a terme el 75% de les estudiades, A més, les empreses socials de l’estudi cobreixen una gran varietat de tipus d’impacte –començant per la reducció de les desigualtats (71%), el treball decent i el creixement econòmic (69%)– i de grups beneficiaris –majoritàriament, de persones desfavorides–, i quasi totes tenen en compte els criteris de responsabilitat social (82%) i mediambiental (76%) a l’hora de contractar productes i serveis amb els seus proveïdors.
En aquest apartat, l’Esade Centre for Social Impact destaca que l’empresa social pot servir de referència d’inclusió i de diversitat per a altres organitzacions, perquè té més dones als càrrecs directius –un 56% al consell o al patronat, un 64% a l’equip de direcció i un 65% en plantilla– i més de la meitat ocupen personal en risc d’exclusió, per diversos motius, com ara persones de diferents orígens ètnics, a les quals donen feina el 67% de les empreses enquestades, o religiosos (61%), o amb capacitats diferents (56%).
El llegat del sector social tradicional
A diferència de les empreses socials europees, moltes de les espanyoles tenen un origen clar en el sector social tradicional espanyol. Aquesta circumstància es veu reflectida en el fet que les empreses socials espanyoles estudiades tenen una edat mitjana de 15 anys. De fet, més del 40% de les organitzacions enquestades es van fundar abans de l’any 2000, quan a Espanya encara no s’utilitzava el concepte d’empresa social. L’informe també observa un alt percentatge d’empreses que adopten formes jurídiques sense finalitat de lucre, com associacions o fundacions (el 28% en cada cas), mentre que només el 25% són societats limitades.
Un altre element interessant, segons els autors, és el caràcter innovador de les empreses socials. Tanmateix, encara que el 92% afirmen que són innovadores, tan sols el 9% ho són en tecnologia, mentre que les altres innoven a través dels seus productes o serveis (56%), del model d’impacte (48%), del model de negoci (46%) o en els seus processos (28%).
