Les empreses han de continuar avançant en drets humans en un entorn incert i de regulació més exigent
L’evolució del compromís empresarial amb els drets humans i l’impuls que suposa el nou entorn regulador han estat l’eix central de la sessió d’avui del Cicle Esade – Fundació SERES, titulada “Empresa i drets humans. Estem avançant?” La trobada s’ha centrat en el pas d’un model voluntari (soft law) a un de compliment obligatori (hard law), especialment arran de l’impuls legislatiu de la Unió Europea, i en els reptes i les oportunitats que aquest canvi representa per al teixit empresarial.
“Els drets humans són una qüestió estratègica i una autèntica palanca de transformació. Invertir en la diligència deguda permet anticipar riscos, conèixer millor la cadena de valor i construir una estratègia més resilient i sostenible, fonamental en el context d’incertesa en què ens trobem avui”, ha assenyalat Ana Sainz, directora general de la Fundació SERES. I ha explicat que la Fundació fa més de set anys que treballa amb empreses per avançar en una gestió madura i estratègica dels drets humans: “A través del LabS Derechos Humanos, ajudem les empreses a entendre i a gestionar millor l’impacte que genera el seu negoci sobre els drets de les persones, amb un enfocament que abasta tota la cadena de valor, amb l’objectiu d’avançar cap a una estratègia centrada en les persones i orientada a llarg termini.”
Per la seva banda, Ignasi Carreras, professor i director dels programes de formació directiva per a ONG de l’Institut d’Innovació Social d’Esade, ha volgut recalcar el moment complicat que estem vivint a causa del conflicte geopolític actual, i ha subratllat que “això pot incidir també en l’acompliment i en el compromís de les empreses amb els temes d’ESG”. A més, ha recordat que durant dècades les empreses han anat avançant, “menys del que es voldria, però molt més que en etapes anteriors”, i que aquest avanç s’ha produït “a partir de compromisos voluntaris, guies de bones pràctiques i empreses pioneres, que han marcat el camí”. Finalment, ha destacat que “als darrers anys la Unió Europea ha establert un marc regulador, especialment la Directiva sobre diligència deguda de les empreses en temes de sostenibilitat, que obliga les empreses a identificar, prevenir, mitigar i rendir comptes pels seus impactes negatius sobre els drets humans i el medi ambient, tant en les seves operacions com en tota la cadena de valor”, i ha subratllat que “aquesta normativa ens ofereix l’oportunitat de repensar les empreses com a actors compromesos amb els drets humans”.
Un avantatge competitiu a curt, a mitjà i a llarg termini
Al llarg de la sessió, tots els participants han coincidit a assenyalar que, si bé persisteixen alguns reptes importants, l’avanç de les empreses en la gestió dels drets humans és una realitat. La transició cap a un compliment normatiu més exigent no tan sols obliga les empreses a adaptar-se, sinó que també obre la porta a un lideratge transformador des del compromís amb els drets humans.
Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional Espanya, ha defensat que “els governs i les empreses europeus han de mostrar d’una vegada el seu compromís pel respecte dels drets humans en les seves operacions i col·laborar en la transposició de la Directiva de la diligència deguda a cada país, que suposa un avanç històric”. Així mateix, ha instat les institucions a no diluir l’abast d’aquesta normativa: “Complir amb els drets humans no pot ser una qüestió voluntària per a les empreses.”
Des de l’àmbit empresarial, Anna Villà, experta en ESG de Cellnex Telecom, ha assenyalat que, si bé “la implementació del marc legislatiu europeu sobre drets humans és un repte, també és una oportunitat per reforçar el nostre compromís i lideratge, fomentant un entorn més just i responsable en totes les nostres operacions”. Entre els reptes principals, ha destacat la inestabilitat de l’entorn regulador, que genera incertesa en la presa de decisions; la dificultat d’integrar de forma efectiva els drets humans en les operacions i en unes cadenes de subministrament que no sempre estan preparades per assumir-ho, i la necessitat de canviar l’enfocament tradicional de la gestió de riscos, mirant no tan sols allò que afecta l’empresa, sinó també com l’activitat empresarial impacta en el seu entorn. A això s’afegeix l’exigència d’una major transparència i la necessitat de convèncer internament del valor estratègic d’invertir en aquest tipus de processos.
Per la seva banda, Carlos Monjas, gerent de Relació amb les Comunitats i Drets Humans de Repsol, ha valorat positivament els avanços assolits als darrers anys i ha destacat que, si bé la regulació no ha estat el motor principal del treball de l’empresa en aquesta matèria, sí que ha contribuït a reforçar i estructurar els esforços en matèria de drets humans: “L’estratègia sempre ha consistit a estar a prop dels negocis, de l’operació, de les dificultats, dels riscos operatius. Només quan les àrees corporatives estan a prop dels negocis, fem real la integració proactiva dels drets humans.” En aquest sentit, ha subratllat la importància de portar a la pràctica els compromisos, des de la fase inicial dels projectes i de manera sistemàtica. “Treballar bé en aquests temes és un avantatge competitiu a curt, a mitjà i a llarg termini”, ha conclòs.
El Cicle de conferències Esade-Fundació SERES ha congregat des del 2011 uns 150 ponents en més de 50 trobades, per apropar tendències, experiències i bones pràctiques empresarials en l’àmbit social.
