La pandèmia genera un canvi de paradigma a les juntes generals d’accionistes de l’IBEX-35, segons Esade i Georgeson
La flexibilitat amb què han respost les empreses de l’IBEX-35 en la realització de les seves juntes generals d’accionistes ha comportat un canvi de paradigma en el sistema de governança de les empreses cotitzades, que ara es regeixen per un nou model amb diferents temàtiques i tecnològicament més avançat. Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe “L’impacte de la COVID-19 a les juntes d’accionistes de l’IBEX-35”, elaborat pel Centre de Govern Corporatiu d’Esade i Georgeson, que analitza els aspectes formals de la realització d’aquestes sessions, la temàtica de les propostes que s’hi sotmeten a votació i els temes més rellevants que es tractaran a les juntes del 2021.
Per Mario Lara, director del Centre de Govern Corporatiu d’Esade, aquest estudi posa de manifest que el “nostre sistema de governança funciona”. Considera que “s’ha superat la rigidesa tradicional que caracteritzava el nostre sistema normatiu amb una agilitat i una rapidesa inesperades”. “Ens trobem davant d’un canvi de paradigma innegable amb el qual hem passat d’un model presencial i immobilista a un altre d’eminentment tecnològic, molt més avançat, que sens dubte ha arribat per quedar-se”, ha assenyalat.
“Aquests avenços han estat possibles tant pels canvis significatius que el legislador espanyol ha introduït en la regulació com per la labor realitzada per les pròpies empreses”, ha afegit Carlos Sáez Gallego, director regional de Georgeson a Espanya. “Les parts interessades de la indústria han sabut adaptar-se a les circumstàncies i actuar de manera eficaç per afrontar els reptes derivats de la pandèmia.”
Un nou model, més tecnològic i avançat
Des d’una perspectiva formal, l’estudi elaborat per Esade i Georgeson reflecteix que, en general, enguany les juntes s’han ajornat –mentre que l’any 2019 el 79,4% de les empreses de l’IBEX-35 van realitzar la junta d’accionistes abans del maig, al mateix mes del 2020 només ho havien fet el 51,5%– i s’han realitzat a posteriori en format virtual, circumstància que ha situat Espanya entre els països europeus en què més empreses han decidit incorporar aquesta fórmula en les seves sessions.
Pel que fa als assumptes que s’han tractat a les juntes generals d’accionistes de les empreses de l’IBEX-35, l’estudi destaca que “s’han produït alguns canvis rellevants i s’ha posat el focus en temes que en altres anys haurien estat menys rellevants”. Entre els primers, s’assenyalen les modificacions en les retribucions als accionistes (que s’han registrat a 20 empreses, el 60,6% de l’índex), les modificacions en els plans de recompra d’accions (a 14 empreses, el 42,4%), les modificacions estatutàries per tal d’adaptar les normatives internes als nous models de reunions telemàtiques (a 11 empreses, el 33,3%) i l’ajust de les remuneracions dels alts càrrecs (a 12 empreses, el 36,4%). També recalca que molts inversors, que en condicions normals no haurien donat suport a una proposta de delegació al consell per a ampliacions de capital sense drets de subscripció preferent superior al 10%, enguany hi han donat suport davant la crisi i, atenent les justificacions concretes de cada empresa, han votat a favor d’aquestes propostes.
D’entre els temes que han guanyat més rellevància en aquesta temporada en les juntes generals d’accionistes, l’informe destaca el vessant més social dels criteris ESG (environmental, social and governance criteria), que “s’han vist clarament reforçats, atès que gairebé totes les empreses de l’IBEX-35 han adoptat mesures de tipus social per contribuir a millorar els seus stakeholders i la societat en general”.
Nous reptes i tendències
Pel que fa a les tendències a futur, els experts d’Esade i Georgeson avancen que els eixos conductors de la propera temporada de juntes tindran relació amb l’actualització dels mapes de riscos de les societats, els plans de contingència i de successió, les polítiques retributives dels consellers i de l’alta direcció, la composició dels consells i les noves competències i capacitats requerides, i els possibles canvis en la tipologia dels inversors que componen l’accionariat.
La digitalització també ocuparà un lloc preeminent en l’agenda dels consells d’administració i de les seves principals comissions, especialment la ciberseguretat i la intel·ligència artificial –entesa com una eina perquè el consell pugui contrastar diferents propostes–, i també hi haurà altres assumptes no financers que adquiriran un nou protagonisme, com ara els criteris ESG i l’adopció de noves mesures que tinguin en compte la perspectiva dels stakeholders, i no tan sols la dels accionistes.
