La fragmentació geopolítica i la manca de governança frenen l’Agenda 2030
La sostenibilitat global travessa una de les seves crisis més profundes des de l’aprovació de l’Agenda 2030. A penes el 17% dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) mostren avanços suficients, mentre que el 83% restant es troben estancats o en retrocés, segons alerta el vuitè Informe sobre la contribució de les empreses espanyoles als ODS, titulat Sostenibilitat, competitivitat i disrupció geopolítica, elaborat per la Càtedra de LideratgeS i Sostenibilitat d’Esade i l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”.
L’informe atribueix aquest estancament a un context internacional marcat per la fragmentació geopolítica, la feblesa de les institucions multilaterals i l’avanç desigual de les estratègies climàtiques. “Deu anys després de la seva aprovació, la majoria dels ODS no s’assoliran”, ha advertit Àngel Castiñeira, director de la Càtedra de LideratgeS i Sostenibilitat d’Esade. “La pressió normativa ha impulsat la transparència empresarial, però no la transformació. Les emissions continuen creixent, la biodiversitat es degrada i les desigualtats esdevenen cròniques.”
Un escenari global advers i descoordinat
El retrocés en sostenibilitat es produeix en un entorn internacional marcat per tensions entre blocs econòmics, conflictes armats, crisis climàtiques i la paràlisi de les cimeres multilaterals. Ni la COP29 ni la COP16 sobre biodiversitat van arribar a acords d’abast. El Pacte per al futur de Nacions Unides, presentat com una esperança per reactivar la cooperació global, no té força vinculant i s’enfronta a un món cada vegada més polaritzat. Les estratègies nacionals també divergeixen: Europa revisa la seva agenda verda per raons de competitivitat i seguretat, els Estats Units retrocedeixen en sostenibilitat per pressions internes i la Xina avança en transició energètica, malgrat les contradiccions del seu model.
En aquest context, l’informe adverteix que les empreses han de liderar el canvi i assumir un rol d’agent social proactiu. “La sostenibilitat ja no pot dependre exclusivament de la regulació o de la voluntat política internacional”, ha subratllat Castiñeira. “En un món marcat per la incertesa, les empreses han d’exercir un lideratge actiu i corresponsable, capaç de traduir els seus compromisos en un impacte real. La sostenibilitat no es pot deslligar de la justícia social: sense una transició justa que prioritzi els col·lectius més vulnerables i una distribució equitativa dels recursos, els ODS perdran el seu sentit transformador i la legitimitat global. Sense aquest impuls transformador, l’Agenda 2030 corre el risc de convertir-se en un símbol del fracàs multilateral.”
Avanços empresarials en transparència, però sense prou impacte
L’estudi, que analitza 105 empreses espanyoles cotitzades, destaca un avanç substancial en la divulgació d’informació no financera: el 91% d’aquestes empreses ja reporten dades ESG, enfront del 50% de l’any 2017. També es generalitza l’ús d’anàlisis de materialitat (94%) i de l’enfocament de la doble materialitat (63%), que preveu tant riscos financers com impactes ambientals i socials.
Tanmateix, aquesta millora en la transparència no sempre es tradueix en accions efectives. Només el 22% de les empreses declaren que han reduït les emissions a la cadena de valor, mentre que a penes el 26% analitzen el seu impacte sobre la biodiversitat. La majoria esmenten compromisos ambientals sense definir objectius mesurables ni mecanismes de seguiment.
A més, la integració dels ODS és desigual: els més esmentats –com el treball decent (ODS 8), l’acció climàtica (ODS 13) i la producció responsable (ODS 12)– estan vinculats a aspectes regulats o estratègics per al negoci. Per contra, objectius com la fi de la pobresa (ODS 1), la fam zero (ODS 2) o la vida submarina (ODS 14) continuen essent marginals en les estratègies empresarials.
Sostenibilitat en la governança, però amb bretxes de gènere
La sostenibilitat comença a guanyar terreny en els òrgans de govern. Un terç de les empreses ja disposen de comissions específiques en aquesta matèria, integrades majoritàriament per consellers independents (73%) i per dones (63%). Tanmateix, la paritat total encara és lluny d’assolir-se. Les dones ocupen el 35% dels llocs en els consells, percentatge encara inferior al 40% exigit legalment per al 2026, i la seva representació és menor en els càrrecs directius (28%) i en la plantilla total (38%).
