La diferència d’interessos i objectius, principals obstacles per al Consell de Comerç i Tecnologia (TTC) entre els Estats Units i la Unió Europea

Si bé la Unió Europea i els Estats Units han convergit en la necessitat de crear el Consell de Comerç i Tecnologia (TTC), encara queda molt camí per alinear totes dues perspectives perquè, mentre la UE juga a la defensiva per construir la seva autonomia, els EUA consideren que les polítiques tecnològiques són un mitjà per mantenir el seu paper de superpotència i contenir l’auge de la Xina. Aquesta és una de les conclusions de l’informe El Consell de Comerç i Tecnologia (TTC) entre els Estats Units i la Unió Europea: Estat actual, problemes i reptes per a la relació transatlàntica, elaborat per José Ignacio Torreblanca, senior fellow d’EsadeEcPol i director a Madrid del European Council on Foreign Relations (ECFR), i Raquel Jorge-Ricart, analista de polítiques del Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales, per a l’Open Internet Governance Institute, una iniciativa impulsada per EsadeEcPol per promoure una governança d’internet global i oberta.                   

“L’èxit del Consell de Comerç i Tecnologia s’enfronta a dos riscos –esmenta l’informe: El primer és que la Unió Europea es limiti a abordar qüestions de regulació del mercat, en què els Estats Units difícilment poden arribar a un acord, i el segon és que els nord-americans només entenguin el tractat com un exercici per contrarestar la Xina, cosa que generaria frustració tant a Washington, perquè la contribució de la Unió Europea mai no complirà les expectatives ni en contingut i ni en rapidesa, com a Brussel·les, a la qual no tan sols li preocupa Pequín, sinó també el poder de les empreses tecnològiques estatunidenques.”

Reconstruir la relació transatlàntica

La relació transatlàntica es troba en un moment de reconstrucció, un moment marcat per convergències importants, però alhora per diferències crucials d’interessos i objectius entre la Unió Europea i els Estats Units i d’estratègies de totes dues parts per assolir les seves fites. El TTC s’estructura en deu grups de treball, que abasten un ventall ampli de temes: la cooperació en l’establiment d’estàndards tecnològics, les tecnologies verdes i climàtiques, la seguretat de les cadenes de subministrament, la seguretat i la competitivitat de les tecnologies d’informació i comunicació, la governança de dades i les plataformes tecnològiques, l’ús indegut de la tecnologia que amenaça la seguretat i els drets humans, els controls d’exportació, la monitorització de les inversions en sectors sensibles, el foment de l’accés de les pimes a les tecnologies digitals i el seu ús, i els reptes del comerç global.

Segons José Ignacio Torreblanca i Raquel Jorge-Ricart, “la creació del Consell de Comerç i Tecnologia demostra que ambdues parts comparteixen l’objectiu de superar les antigues diferències en àrees fonamentals del mercat i de la indústria, i millorar els intercanvis comercials i tecnològics”. “No obstant això –afegeixen–, el TTC també ofereix una gran oportunitat per configurar la governança tecnològica mundial al voltant dels valors essencials de la democràcia, les societats obertes i les economies de mercat, que comparteixen els Estats Units i la Unió Europea".  En darrera instància, aquests dos actors haurien d’estendre els eventuals beneficis de la seva cooperació en qüestions tecnològiques i fer-los arribar als aliats, als països afins i a d’altres regions i, idealment, ajudar a crear un ordre tecnològic just i inclusiu, basat en unes normes”, recomanen els autors d’aquest primer informe de l’Open Internet Governance Institute d’EsadeEcPol.

Concretament, el document concreta l’impacte i les conseqüències del TTC en tres aspectes:

• Mercats. Un realineament transatlàntic, basat en un marc regulador que donés seguretat jurídica, podria incrementar els beneficis al consumidor i reduir les friccions comercials, limitant els costos i les externalitats negatives d’un mercat transatlàntic fragmentat. Tanmateix, si no s’aborda la qüestió dels fluxos de dades, tema polèmic que el TTC ha eludit fins ara, el seu èxit serà dubtós.
• Seguretat. Un realineament transatlàntic proporcionaria uns règims eficients per protegir les inversions en sectors crucials i garantir que no s’exporten tecnologies essencials a autocràcies, cosa que ajudaria els aliats a preservar la seguretat de les seves infraestructures digitals.
• Democràcia i valors. Un realineament transatlàntic podria enfortir la democràcia i els drets humans, però per a això caldria un acord sobre la regulació de les plataformes i la moderació dels continguts. Sense aquest acord, el relat democràtic que ha adoptat el TTC pot quedar-se en mera retòrica.

El canvi geopolític motivat per la tecnologia és una realitat. Per aquest motiu, l’informe adverteix que a les dues parts els interessa abordar la tecnologia també des dels valors, i plantejar el TTC no com un mer exercici transaccional, sinó com una resposta conjunta i estratègica a un repte geopolític significatiu, que determina el poder i les aliances, i un motor de la governança tecnològica democràtica, que ofereix un refugi tant les democràcies més joves i més vulnerables com a les consolidades per poder-se protegir.