La corrupció política, el procés sobiranista i la crisi econòmica monopolitzen el debat públic, segons un informe d'ESADE

La corrupció política a Espanya fou el tema que va tenir més ressò mediàtic l’any 2013, seguida del procés sobiranista català i de la crisi econòmica. Aquesta és una de les conclusions de l’Anuari dels Valors 2013, un informe de l’Observatori de Valors, creat conjuntament per la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE i la Fundació Lluís Carulla.

A partir d’una anàlisi de les informacions publicades a la premsa de les quatre capçaleres principals de Catalunya (La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui i Ara) i de l’edició catalana d’El País, es desprèn que la premsa escrita s’ha interessat principalment pels grans casos de corrupció vinculats als governs i als partits polítics. Els ciutadans han arribat a llegir notícies sobre la corrupció 331 dies durant l’any.

L’informe combina l’anàlisi quantitativa, a partir de les notícies aparegudes a la premsa, amb l’anàlisi qualitativa, elaborada a partir dels articles d’opinió i d’autor i els editorials apareguts als diaris.

Les qüestions que inquieten més

La corrupció als àmbits polític i econòmic ha acaparat gran part del discurs, però també han estat objecte de controvèrsia, per aquest ordre: el procés sobiranista català, la crisi i les retallades socials, les quals han estat un debat quasi “omnipresent” a les capçaleres dels diaris catalans durant un període de temps més constant.

Finalment, les primaveres àrabs, l’emergència de la societat civil, la cibervigilància, el lideratge i els valors associats, i el dret a l’habitatge, han tingut també un paper destacat a les pàgines de la premsa.
L’estudi apunta que la corrupció afecta i qüestiona valors com l’honestedat, la integritat, la responsabilitat, la lleialtat i la veritat. I bascula entre la necessitat de més control i el dèficit educatiu en valors. El que provoca més indignació és “la comissió d’actes corruptes per part de les elits i la percepció d’impunitat d’aquests actes”.

Increment del ressò mediàtic del procés sobiranista català

El procés sobiranista de Catalunya té una presència creixent a la premsa catalana, fins al punt que, els darrers tres mesos de 2013, el tema va tenir més ressò mediàtic fins i tot que la corrupció.

Les informacions analitzades es qüestionen si existeix un “dret moral a la independència”, ja sigui des del nacionalisme (“ser una nació dóna dret a tenir un estat”), des de la democràcia (“el que vol una àmplia majoria”) o des de la teoria de l’“últim remei” davant de reiterades injustícies.

L’estat del benestar actual, qüestionat

El segueixen la crisi, les retallades i l’estat del benestar, que amb un ressò mediàtic regular durant l’any han posat en joc valors com la inclusió, la solidaritat, la dignitat i la justícia social, i també l’eficiència, la responsabilitat i l’austeritat (aquesta última, molt qüestionada). Es posa en dubte, sobretot, la viabilitat econòmica del model actual d’estat del benestar.

El nucli de la problemàtica se situa en la pèrdua de drets econòmics i socials de la població en general i, en particular, dels segments econòmicament més febles i precaris de la societat.

La continuïtat de les primaveres àrabs i algunes iniciatives ciutadanes

Les primaveres àrabs, que van esclatar al final del 2010, han tingut un ressò especial l’any 2013, especialment els casos de Síria i Egipte.

L’emergència de la societat civil i les iniciatives ciutadanes que han sorgit i s’han desenvolupat l’any 2013 al marge de les organitzacions i dels canals institucionals oberts ocupen part de la informació. Es relacionen amb protestes socials com la dels indignats (moviment del 15-M) o contra la reforma de la llei de l’avortament, entre d’altres.

Llibertat i seguretat a l’era del ‘Gran Hermano’

Les notícies que han aparegut sobre la cibervigilància posen de manifest que els drets fonamentals, els valors i el progrés tecnològic són difícils de conciliar. El ressò mediàtic del cas Método 3 (que es va conèixer el febrer i es va tractar a principi d’estiu amb noves informacions), el cas Snowden o l’espionatge dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units a països aliats justifiquen els pics mediàtics en matèria de ciberespionatge.

Les morts de personatges coneguts incrementen l’interès pel lideratge i els valors

Les morts d’Hugo Chávez i Margaret Thatcher, l’arribada del papa Francesc o el traspàs de Nelson Mandela expliquen l’interès creixent pels temes del lideratge i els valors. El tractament que es fa dels líders i del seu llegat reflecteix la distància creixent entre el poder i l’autoritat moral.

Finalment, l’Anuari dedica un apartat a les mobilitzacions en defensa del dret a l’habitatge, que s’han vist incrementades amb les accions de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), la llei hipotecària i d’altres qüestions legislatives, com també la dació en pagament o el lloguer social. Mereixen un esment a part els escraches i el debat que generen sobre si es podrien considerar legítims o no.

En definitiva, segons l’Anuari dels Valors 2013, es reivindica tornar a connectar amb els valors essencials, com l’honestedat, la veritat, la democràcia, la justícia o l’equitat.