La compra basada en el valor facilita la presa de decisions per incorporar de manera eficient la innovació al sistema
“En l’entorn econòmic actual, la compra basada en valor esdevé una eina clau per facilitar la presa de decisions a l’hora d’incorporar la innovació al sistema de salut. D’altra banda, una sanitat basada en el valor no només té en compte els costos, sinó els resultats en la salut i els beneficis per als pacients, els professionals sanitaris i el sistema. Així ho ha destacat M. Luz López-Carrasco, presidenta de la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (FENIN) en el marc de la XXIII Trobada del Sector de la Tecnologia Sanitària, que ha tingut lloc a ESADE i que ha estat inaugurat per Jaume Collboni, segon tinent d’alcalde i regidor d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona.
Amb el lema “Afrontant els canvis en la sanitat, aquesta trobada –punt de referència anual per als professionals del sector de la tecnologia sanitària i la resta d’agents del sistema– ha reunit professionals sanitaris, gerents, empresaris i directius del sector, juntament amb representants de l’Administració. Tots han debatut sobre les oportunitats que la nova era digital pot oferir a la sanitat per poder avançar cap a un marc més sostenible, sempre que s’afavoreixi la introducció d’innovacions que aportin valor i eficiència al sistema sanitari.
Segons M. Luz López-Carrasco, “només una sanitat basada en el valor permetrà millorar l’eficiència en els tractaments i l’assistència als pacients crònics, que actualment consumeixen el 70 % del pressupost sanitari. En aquest sentit, cal aprofitar les oportunitats que ens ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació, i cercar nous models de negoci en àrees que donin resposta a necessitats no cobertes.
Per la seva banda, Francisco Longo, director general adjunt d’ESADE, ha manifestat que, “tot i que el sistema de salut és una gran història d’èxit, també és motiu de preocupació; en aquest context, “les tecnologies sanitàries acompleixen un paper central, però el seu cost és un ingredient important de la factura sanitària.
Joan Barrubés, director associat del Màster Executiu en Direcció d’Organitzacions Sanitàries (EMDOS) d’ESADE, n’ha pronunciat la conferència inaugural, titulada: “L’entorn econòmic de 2016 i la seva repercussió en l’àmbit sanitari, en què ha ofert una visió panoràmica de la situació econòmica actual que qüestiona la sostenibilitat dels sistemes sanitaris. Segons aquest expert, “des que va començar la crisi econòmica l’any 2008, la despesa sanitària pública ha anat disminuint i avui és de 8.900 milions menys que el 2009. Als propers deu anys, el sistema sanitari necessitarà entre 30.000 i 50.000 milions d’euros addicionals, la qual cosa suposa pràcticament doblar la despesa sanitària pública actual.
La innovació per a una sanitat basada en el valor
La nova directiva europea de 2014 sobre contractació pública incorpora el concepte de most economically advantageous tender (MIAT) i anima les institucions i les autoritats relacionades amb la contractació pública a desenvolupar models de compra que facilitin l’adquisició de l’oferta econòmica més avantatjosa, “que no és necessàriament la més barata, sinó la que aporta més valor al procés, a la institució i al pacient, tenint en compte el cost associat a l’ús d’un producte determinat i no tan sols el seu preu de venda. Considera variables com els resultats clínics i els beneficis per als pacients, com també aspectes d’impacte en la societat (per exemple, en el sistema d’innovació, en el medi ambient etc.), ha explicat Laura Samprieto-Colom, directora adjunta d’Innovació i cap de la Unitat d’Avaluació de Tecnologies Sanitàries de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Actualment, a l’entorn europeu, existeixen experiències de contractació basades en el valor que, en uns casos, estan orientades a resultats i preveuen el risc compartit i, en altres, incorporen criteris relacionats amb la valoració del pacient o del professional sanitari. Per exemple, països com el Canadà o Suècia van signar l’any 2011 acords de risc compartit amb alguns dels seus hospitals. El país escandinau va adquirir apòsits per a les úlceres per pressió tenint en compte el nombre de vegades que es canviava l’apòsit o la freqüència de les complicacions que experimentaven els pacients. Per la seva banda, fa uns quants anys, el Servei de Salut de Noruega va començar a adquirir catèters apostant per factors com la facilitat d’ús i la seguretat de maneig percebuda pel personal d’infermeria.
Els experts coincideixen a assenyalar que una anàlisi rigorosa dels beneficis de la innovació en el procés assistencial, que inclogui l’opinió dels professionals sanitaris, s’ha de considerar un criteri bàsic d’ajuda per a l’adquisició de tecnologia. Segons ha explicat Laura Samprieto-Colom, existeixen molts models de compra que poden impulsar la capacitat innovadora del sector: “Al nostre país, tenim l’instrument de la compra pública innovadora, però encara no està prou implantada i li queda molt camí per fer. Una altra modalitat de compra és la de risc compartit, que també s’utilitza en algunes comunitats autònomes.
El nou pacient: apoderat i digital
El pacient serà el beneficiari últim de la digitalització de la sanitat, assumint un paper més actiu i protagonista en la cura de la seva salut. Com ha assegurat Carolina Rubio, coordinadora del Cluster for Patient Empowerment de l‘Impact Hub de Madrid, “cada vegada tenim pacients més apoderats, que posseeixen la informació, les habilitats i la motivació necessàries per assumir el control de la seva salut, amb l’ajuda de l’equip sanitari. Un pacient format i informat, activat i connectat és més responsable de la seva salut i té més cura de la seva condició quan pateix alguna malaltia crònica. En aquest sentit, la tecnologia pot facilitar molt la vida als pacients crònics i convertir-se en un aliat fonamental. “Avui dia, la tecnologia sanitària permet reduir les dimensions i la mobilitat dels dispositius i, fins i tot, crear un sistema d’alertes perquè el pacient crònic pugui controlar els diferents indicadors o variables de la seva malaltia. I, a més, la tecnologia el pot ajudar a estar en contacte amb altres pacients i aprendre de la seva experiència, ha explicat.
La digitalització suposa també una oportunitat per al metge, perquè disposa de noves eines diagnòstiques i terapèutiques, i de nous canals de comunicació amb el pacient. Segons aquesta experta, els pacients apoderats i digitalitzats demanen un lideratge compartit amb relació a la salut. “Per aconseguir-ho, cal activar i motivar no tan sols el pacient, sinó també el professional sanitari. La confiança, l’escolta activa, la transparència, l’horitzontalitat, el coneixement i la comunicació bidireccional es veuen com a factors clau per aconseguir aquest lideratge compartit.
El món digital està transformant els models de negoci a tots els sectors, i no tan sols al sector de la salut. “A la sanitat, necessitem ments innovadores, capaces no només de crear tecnologia innovadora, sinó també d’absorbir-la de forma integradora. Aquesta és la raó per la qual cal innovar en models de negoci que permetin absorbir adequadament aquesta tecnologia, ha conclòs Carolina Rubio.
Aliances tecnològiques a l’hospital
Els experts han coincidit a assenyalar que és necessari tenir models de gestió que facilitin la introducció de tecnologies que aportin valor al sistema sanitari, als professionals i als pacients. Segons Francesc Iglesias, adjunt a la Gerència de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, “incorporar les tecnologies que aporten les aliances tecnològiques als centres hospitalaris és una fórmula eficaç, eficient i efectiva, que fa realitat la transferència bidireccional del coneixement i les pràctiques innovadores, tan necessàries en el sector sanitari. Tanmateix, “les regulacions i les normatives a què estan sotmeses les empreses públiques compliquen el camí per a la contractació d’equipament en el marc d’una aliança, ja que sovint és un factor que pot alentir les dinàmiques de contractació, ha apuntat.
En opinió d’aquest expert, “la innovació està experimentant un veritable impuls en el sector sanitari en general, i en la gestió hospitalària en particular, com a eix estratègic de les seves actuacions. Actualment, observem com els professionals s’acosten al coneixement i a la formació en processos que tenen a veure amb la gestió de la innovació i amb la transferència dels seus resultats. En definitiva, la cultura de la innovació s’ha instal·lat per quedar-se definitivament i de forma irreversible.
A Espanya, ja comptem amb exemples d’aliances estratègiques que serveixen de model per a futures oportunitats. Tanmateix, com ha destacat Francesc Iglesias, “de moment en aquest camp tenim marge de millora, si ens comparem amb altres països del nostre entorn. Segons estimacions de l’OCDE, el nostre país destina encara un percentatge bastant baix del PIB –prop del 9 %– a contractacions publicoprivades. En canvi, els Països Baixos doblen el percentatge que hi destina Espanya, i Suècia, Finlàndia, el Regne Unit i Alemanya se situen per sobre del 12 %.
