Geoff Mulgan, director de NESTA, a ESADE: “És a partir de l’acció que es genera l’esperança”
“No és certa la creença que tot problema complex té una solució senzilla. Els reptes que afrontem com a societat –l’envelliment de la població, la crisi dels refugiats, el terrorisme…– requereixen solucions complexes. La clau és crear la capacitat massiva per innovar i poder acostar-nos a aquestes solucions i apoderar la població en aquest sentit”, ha assenyalat Geoff Mulgan, director del National Endowment for Science Technology and the Arts (NESTA) a la 10a Jornada Anual de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, titulada “Dissenyant el futur: com resoldre reptes socials complexos”, que ESADE ha organitzat en col·laboració amb la Fundació EY.
Mulgan també ha destacat que “no és l’esperança el que porta a l’acció, sinó a l’inrevés: és l’acció que genera esperança”. En aquest sentit, Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, en inaugurar la jornada ha manifestat que “el més important per resoldre problemes és voler-los resoldre. Una bona actitud és el primer pas per generar aquells aspectes que acaben solucionant els problemes”. Per la seva banda, Josep M. Lozano, professor del Departament de Ciències Socials d’ESADE, ha assenyalat el risc “que el què i el com de les empreses ens facin oblidar el perquè. Aquest perquè ha de tenir un vincle amb els temes socials. Sense el perquè, potser avançarem i introduirem canvis, però no transformarem”. I ha destacat que “les organitzacions han de crear espais per nodrir el perquè dels seus treballadors, no tan sols des del punt de vista organitzatiu, sinó també social i personal”.
Finançar les empreses socials
Segons Lisa Hehenberger, professora del Departament de Direcció General i Estratègia d’ESADE, “les empreses socials necessiten finançament i suport. Ningú no qüestiona que les empreses amb finalitat de lucre han d’invertir en infraestructura i en personal per millorar els resultats. En canvi, sí que es qüestiona que les empreses socials gastin diners en aquests temes, quan és obvi que, si no inverteixen en infraestructura, no podran funcionar”. Hehenberger ha destacat que la filantropia de risc (venture philanthropy) i la inversió d’impacte (impact investing) són tendències importants que ajuden a finançar les empreses socials, però que “encara són lluny del mainstream”, i ha afegit que “les empreses socials estan demostrant que es poden autofinançar, però encara han de desenvolupar algunes capacitats. És molt important eliminar les barreres, treballar per normalitzar els aspectes socials i eliminar prejudicis en aquest sentit”.
La diversitat, essencial per fomentar la innovació
Amira Bliss, directora associada de la Rockefeller Foundation, ha enumerat una sèrie d’instruments per portar la innovació social a les organitzacions i afavorir la capacitat de generar innovació sostinguda en el temps, com ara “disposar de recursos específics destinats a la innovació” –idealment “el 20 % del nostre pressupost total hauria d’estar destinat a la innovació i el 10 %, a una innovació radical”–, i ha insistit en la necessitat de disposar d’equips ben diversos, “no només pel que fa al gènere, sinó també a la raça, l’edat i les capacitats”. I Carreras hi ha insistit: “Tendim a contractar persones que s’assemblen a nosaltres. No innovarem si no contractem gent diversa.”
Les big data per al ben comú
Genís Roca, cofundador i president de RocaSalvatella, ha destacat un error de concepte en el terme big data: “Les empreses sempre han tingut moltes dades; el fet rellevant no és quin volum d’informació pots manejar, sinó quant trigues a tenir una dada, a processar-la i a actuar”. Així doncs, segons Roca, seria més exacte parlar de fast data. D’altra banda, ha alertat que “captar dades sense el permís de les persones és perillós i crec que el futur no va per aquí. Crec que necessàriament ha de prevaler una relació de sinceritat entre les empreses i els usuaris”.
Per la seva banda, Pedro A. de Alarcón, responsable de Big Data per al Bé Social de Telefónica, ha presentat el projecte que dirigeix i ha destacat que, avui, “una part del nostre compromís és transformar les dades de què disposem i retornar-les a la societat”, i és per això que estan col·laborant amb institucions com la UNICEF o el BID. “Amb la UNICEF, per exemple, hem llançat un programa de prevenció de terratrèmols a Colòmbia”, ha assenyalat, i ha fet una crida a noves col·laboracions.
