Francisco Longo, director general adjunt d'ESADE i director d'ESADEgov: 'La corba que mesura el volum d'emmagatzemament de dades recorda la de la revolució industrial'
“Si mirem la corba que mesura el volum d’emmagatzemament de dades, veurem que recorda la de la revolució industrial, perquè es dispara de forma impressionant, si bé en aquest cas això passa al voltant de 2012 i, de moment, afecta un període més breu, ha explicat Francisco Longo, director general adjunt d’ESADE i director d’ESADEgov (Centre de Governança Pública d’ESADE), durant un acte sobre “Les big data al sector públic. En aquest acte, organitzat pel Club Direcció Pública ESADE Alumni, amb la col·laboració d’Iniciativa Open Data Barcelona, s’ha debatut sobre alguns dels aspectes més importants que les institucions públiques han d’afrontar en l’àmbit de les big data.
Longo ha assenyalat que les big data “possibiliten tenir un feedback continu i en temps real, que ajuda a detectar a temps irregularitats, a personalitzar i focalitzar les intervencions, i a reduir el frau, i no només el fiscal, entre d’altres, i ha afegit que “l’ús de les big data permet passar d’una cultura d’inputs a un sistema d’impactes. D’altra banda, ha recordat que les big data també plantegen desafiaments per a la ciberseguretat perquè, “com més dades tenim, més vulnerables són els sistemes. I “aquest tipus de risc requereix nous marcs legals i de governança, que han de ser globals o supraestatals, ha afegit.
Dades obertes al sector públic
En aquest sentit, Lourdes Muñoz, presidenta d’Iniciativa Open Data Barcelona, ha comentat que “les dades són la nova utility de les empreses, per la qual cosa “les dades del sector públic haurien de ser obertes i convertir-se en open data. “Les dades obertes són la matèria primera més igualitària i accessible possible, ha assenyalat, i ha recordat que els països capdavanters en les polítiques d’open data són els anglosaxons, especialment els Estats Units i el Regne Unit. Amb relació al debat al sector públic, ha destacat que “el compromís institucional ha canviat i que, “si les dades són obertes, és més fàcil que qualsevol persona amb talent les pugui utilitzar i generar més benefici. “L’open data és un fenomen catalitzador, que genera més control per part de la ciutadania i ajuda a prendre decisions, ha conclòs Muñoz.
Per la seva banda, Manu Carricano, professor associat del Departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’ESADE, ha assenyalat la necessitat de distingir entre les big data al sector públic i al sector privat. Com a exemple, ha explicat que, mentre les big data al sector públic volen aportar valor al ciutadà, les del sector públic l’ofereixen al client. A més, en el sector públic, les big data s’apliquen a serveis de valor afegit, la qual cosa n’incrementa la confiança. “El millor per al sector públic és la veracitat, la qualitat de les dades i la velocitat, ha destacat Carricano. “A més, al sector públic, hi ha moltes fonts d’integració de dades. Per exemple, en l’àmbit de les smart cities, podem afegir al cens dades de geolocalització i començar a integrar la informació, ha explicat. Sobre les similituds en l’ús de les big data als àmbits públic i privat, ha subratllat que “resoldre problemes complexos en temps real és un dels objectius que comparteixen tant les empreses privades com les institucions públiques.
La jornada “Les big data al sector públic ha reunit a ESADE representants dels sectors públic i privat de diferents àmbits, i la majoria dels ponents que hi han participat han coincidit a assenyalar la dificultat de trobar perfils professionals que sàpiguen gestionar les big data per obtenir dades de qualitat, i el canvi cultural que això comporta. També s’han referit al paper central dels ciutadans a l’hora de definir els serveis i al repte de gestionar dades en temps real, i han conclòs que “les dades són el petroli del segle XXI.