Notícies

F. Xavier Mena d'ESADE: 'Els controls i els equilibris s'han començat a activar en els primers cent dies de Trump'

David Murillo, professor de Ciències Socials d’ESADE, ha apuntat que "Trump ha situat clarament el debat de les notícies falses sobre la taula" i que "s'han trencat els valors del sistema capitalista"
| 4 minuts de lectura

•    “De tots els presidents moderns, Trump és el que té la popularitat més baixa i més desaprovació neta, cosa que no havia passat mai abans en els primers cent dies de mandat d’un president dels Estats Units”, ha assenyalat Àngel Castiñeira, professor del Departament de Ciències Socials d’ESADE

 

“Efectivament, els controls i equilibris (checks & balances) s’han començat a activar”, ha destacat Francesc Xavier Mena, professor del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE, en un acte organitzat pel Club Finances ESADE Alumni, juntament amb la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE, en què s’ha analitzat la geopolítica i, concretament, la ideologia de la nova administració Trump, després dels seus primers cent dies com a president dels Estats Units.

“Trump ja sap que, en una ordre executiva, la seva signatura té recorregut. Ja ha hagut de començar a canviar dates i a reconduir objectius, i el seu grau d’acceptació en aquests primers cent dies està sota mínims, en termes comparatius”, ha afegit Mena.

David Murillo, professor del Departament de Ciències Socials d’ESADE, ha coincidit amb el professor Mena que els checks & balances funcionen. Constata que “hi ha un equilibri de poders i un contrast entre la gent i l’estructura”, i ha afegit que Trump, “a través d’ordres executives, ha volgut donar sentit als seus primers cent dies”.

Sobre la seva permanència al govern, Murillo ha afirmat que el nou president dels Estats Units és un símptoma del canvi que s’està vivint amb la globalització i que “la persistència de Trump és el món d’internet i de les xarxes socials”. “El 40 % dels joves ja s’informen a través de Facebook”, ha assenyalat Murillo i, en aquest sentit, ha aclarit que “Trump ha situat clarament el debat de les notícies falses (fake news) sobre la taula”. “Hi ha un canvi de percepció sobre qui surt beneficiat de l’actual globalització, atès que els valors del sistema capitalista s’han trencat”, ha conclòs Murillo.

El professor Mena ha analitzat també la relació de l’administració Trump amb diversos sectors, com l’automobilístic o l’agrícola, en què els productors de blat de moro constitueixen un contrapès important. Mena ha assenyalat que “són un sector tradicionalment republicà i el primer exportador mundial”, i no es volen veure perjudicats per les decisions de fer tornar als Estats Units el mercat automobilístic situat a Mèxic. Sobre el “mur”, el professor d’Economia ha opinat que “sembla que Trump ha abandonat una mica el tema, el qual ja no està ni en stand-by”; a més, “el pressupost que s’aprovarà, no inclou cap partida a aquest projecte”.

El lideratge de Trump

Per la seva banda, Àngel Castiñeira, professor del Departament de Ciències Socials i director de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE, ha analitzat l’estil particular de lideratge de Donald J. Trump, el 45è president dels Estats Units, i n’ha destacat alguns trets de la seva personalitat: “És directe, intimidador, segur de si mateix i orientat a resultats (un perfil vinculat al prototipus de la funció directiva o de lideratge que s’associa a les escoles de negocis); connecta amb el caràcter emocional ambiental de molts dels seus compatriotes, i no defuig la confrontació interna ni externa.”

“En els seus primers cent dies, Trump ha experimentat un deteriorament tant intern com extern, per bé que els agents externs no tenen capacitat de vot als Estats Units”, ha afegit Castiñeira. A més, “de tots els presidents moderns, Trump és el que té la popularitat més baixa i més desaprovació neta, cosa que no havia passat mai abans en els primers cent dies de mandat d’un president dels Estats Units”, ha apuntat. “Una invasió militar, com la invasió de l’Iraq –que tanta popularitat va donar al president Bush, malgrat que fou un desastre–, va provocar una emergència de vots i ara podria succeir novament en el cas de Trump”, ha destacat Castiñeira.