Espanya manté la resiliència davant la desacceleració global

L’economia espanyola es manté resilient, almenys de moment, malgrat els desequilibris fiscals persistents, i s’espera que experimenti un creixement intertrimestral del 0,6% al segon trimestre del 2023, impulsat pel sector dels serveis. L’acompliment positiu de l’economia espanyola als darrers mesos s’atribueix principalment a una evolució favorable de la inversió i a un augment de les exportacions. No obstant això, el consum privat presenta un perfil més feble i ha patit una contracció de més de l’1% els tres primers mesos del 2023. Aquesta és una de les principals conclusions de la 33a edició de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade (segon semestre del 2023), elaborat amb el suport del Banc Sabadell. També assenyala l’impacte significatiu que els costos financers tindran tant en les decisions de les llars com en les d’inversió i producció de les empreses.

Toni Roldán, director d’EsadeEcPol i de l’informe, ha destacat que “les previsions econòmiques d’Espanya són més favorables que les dels altres països de la Unió Europea. Entre els indicadors més destacats, hi ha una inflació per sota de la mitjana i el bon comportament del mercat laboral. Tanmateix, aquests bons resultats s’esvaeixen en adoptar una perspectiva temporal més àmplia. A més, la nostra economia no és aliena al context global i és víctima de les seves pròpies vulnerabilitats, de manera que la situació es podria deteriorar als propers mesos”.

Desacceleració del crèdit i augment de l’estalvi

Els autors de l’informe han destacat una baixada en la concessió de crèdits al consum i l’increment de la taxa d’estalvi de les famílies espanyoles. “Les dades del Banc d’Espanya comencen a reflectir una erosió clara del consum privat, probablement per l’impacte dels augments dels tipus d’interès sobre la capacitat de compra real de les famílies espanyoles. A més, s’ha observat un afebliment de la concessió de crèdits al consum, que podria afectar la inversió de les llars” ha assenyalat Manuel Hidalgo, professor de la Universidad Pablo de Olavide, senior fellow d’EsadeEcPol i coautor del capítol de conjuntura econòmica de l’informe. Per bé que l’impacte de la pujada dels tipus a Espanya s’anticipa més suau que a la resta d’Europa, pel nivell més baix de l’endeutament privat espanyol, les conseqüències podrien ser greus per als segments de població més vulnerables.

Als darrers mesos, s’ha produït una ràpida disminució de la taxa d’inflació, per la baixada dels preus de l’energia i la política monetària contractiva que ha dut a terme el BCE, essent Espanya el país de la zona euro en què els preus han pujat menys. La previsió és que aquesta tendència d’inflació a la baixa continuï el 2023 i s’espera que s’estabilitzi durant la resta de l’any, fins a situar-se a prop del 3%, però caient per sota del 2% als primers mesos de l’estiu.

Pel que fa al sector exterior, s’ha vist afavorit per la ràpida disminució dels preus a Espanya, que n’ha impulsat les exportacions i n’ha millorat el saldo comercial, per bé que la dependència del creixement econòmic de les exportacions i del turisme podria suposar un risc si l’economia global s’afebleix.

La política fiscal al 2023 tindrà un paper clau en el creixement econòmic d’Espanya, per bé que les eleccions anticipades de juliol limiten les possibilitats d’accelerar la despesa. Malgrat el desemborsament inicialment lent dels fons europeus, s’espera que la seva execució s’incrementi significativament durant la resta de l’any. Aquest impuls podria contrarestar parcialment o totalment el menor creixement que s’espera, degut a la desacceleració de l’economia internacional.

Recessió als Estats Units i creixement feble a la zona euro

Pel que fa a la conjuntura internacional, s’ha observat una recuperació econòmica el 2023, propiciada, entre d’altres factors, per la reobertura de la Xina, el bon comportament del mercat de treball i l’impuls del sector dels serveis. Tanmateix, al llarg del segon trimestre de l’any, es preveu una desacceleració a molts països. Segons el Fons Monetari Internacional, s’espera que l’economia nord-americana pugui entrar en recessió i que la de la zona euro experimenti un creixement molt feble.

“La inflació continua baixant, gràcies a la reducció dels preus de recursos com el petroli i a les accions dels bancs centrals. Tanmateix, la inflació subjacent es manté encara a nivells alts, cosa que indica que el retorn a l’estabilitat podria ser més llarg del que s’esperava”, ha destacat Josep M. Comajuncosa, professor d’Esade i coautor del capítol de conjuntura econòmica.

Segons indiquen els autors de l’informe, hi ha diversos riscos latents a escala global, com ara: 1) les tensions en el sector bancari, que podrien encarir el crèdit i els costos d’emissió del deute públic; 2) l’aplicació de polítiques monetàries contractives per controlar la inflació, que podrien frenar el creixement; 3) potencials problemes de deute a les economies avançades i emergents pels nivells històricament alts d’endeutament, i 4) la necessitat de normalitzar les polítiques fiscals per tal de reduir els dèficits i l’endeutament.

Aquesta edició de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade, corresponent al segon semestre del 2023 i que es titula “El moment de la intel·ligència artificial”, conté també articles de Núria Agell, professora del Departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’Esade i coordinadora d’EsadeD3; Anna Bayona, professora del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’Esade i directora del Grup de Recerca en Economia i Finances; Manuel Cebrián, investigador distingit i catedràtic d’Excel·lència Permanent de la Universidad Carlos III de Madrid, i Mariano Fernández Enguita, catedràtic emèrit de Sociologia de la Universidad Complutense de Madrid.