ESADE preveu que el creixement econòmic dels països desenvolupats no superarà el 2% de mitjana enguany
La majoria de les economies desenvolupades creixeran per sota del seu potencial, mentre que els països emergents tornaran a registrar un creixement notable, especialment l’Índia i la Xina. Aquesta és una de les conclusions principals del darrer Informe Econòmic d’ESADE, elaborat amb la col·laboració del Banc Sabadell i dirigit pel professor David Vegara, que avança que la zona euro, amb les excepcions del Regne Unit i d’Espanya, creixerà una mica per sota del 2 %, mentre que l’economia japonesa tindrà més dificultats per recuperar-se i s’espera que creixi només un 0,5 %. Aquestes xifres estaran molt relacionades amb les conseqüències econòmiques del Brexit i amb la política monetària de l’administració Trump, dues qüestions a les quals l’Informe Econòmic d’ESADE dedica dos capítols, juntament amb altres temes d’actualitat, com l’economia col·laborativa i la integració de l’economia digital en el sistema econòmic clàssic.
L’informe elaborat pels professors de ESADE preveu creixements més alts als països emergents que als desenvolupats. Aquests últims continuaran registrant un creixement escàs –una mica per sota del 2 %, també als Estats Units–, mentre que els primers creixeran per sobre del 4,5 % –especialment l’Índia, amb un percentatge superior al 7 %– i la Xina –prop del 6,5 %. Algunes economies que han tingut problemes els darrers anys, especialment les del Brasil i Rússia, milloraran una mica la seva situació.
A l’Amèrica Llatina, es registrarà una evolució dispar. Algunes economies exportadores de primeres matèries com les del Perú, Bolívia o Colòmbia, creixeran entre un 3 % i un 4 %, mentre que les de Xile i Mèxic ho faran una mica per sota del 3 %. D’altres economies mostraran una evolució pitjor: el Brasil sortirà de la recessió, però creixerà probablement només unes poques dècimes, i Veneçuela i l’Equador seguiran en recessió. L‘Amèrica Llatina en general, i especialment Mèxic, serà una regió bastant exposada a les possibles polítiques proteccionistes de l’administració Trump.
La inflació: de la teoria a la pràctica
Com a conseqüència del lleu repunt de l’activitat a les economies avançades i de la recuperació dels preus del petroli i de les primeres matèries, la taxa d'inflació que va començar a augmentar l’any 2016 se situarà enguany molt a prop del 2 %, d’acord amb l‘objectiu dels bancs centrals. Aquest hauria de ser el cas dels Estats Units, del Canadà i d'algunes economies avançades d'Àsia, com les de Corea del Sud i Austràlia. Algunes economies emergents, com les del Brasil, Rússia o Turquia, que tenen taxes d'inflació que superen els objectius dels seus bancs centrals, veuran com la inflació es modera enguany, a mesura que s’esvaeix l’efecte de les depreciacions recents i que les mesures adoptades per les polítiques monetàries donen el seu fruit.
A Europa, només el Regne Unit se situarà per sobre de l’objectiu, “gràcies en part a la depreciació de la lliura esterlina, segons assenyala l’estudi. Tanmateix, a la zona de l’euro, la inflació continuarà a la baixa, després d’haver arribat gairebé al 2 % l‘any 2015. Tots els països de la zona euro veuran caure la inflació una mica per sota de l'1,5 %, excepte algunes economies de la perifèria, com les d’Espanya, Irlanda i Grècia, on es pot superar lleugerament el 2 %, i les economies en desenvolupament de la zona, que també superaran el 2 % o fins i tot el 3 %. El BCE haurà de mantenir les mesures no convencionals d’injecció de liquiditat.
Els Estats Units i el Regne Unit, en el punt de mira
Per als autors de l’Informe Econòmic d’ESADE, l’economia americana probablement experimentarà una acceleració a curt termini, com a conseqüència de la rebaixa d'impostos, dels incentius fiscals a la construcció d'infraestructures i de l'augment de la despesa militar, la qual cosa repercutirà positivament en l'economia global gràcies a l'apreciació del dòlar i a l'augment de la demanda. Tanmateix, aquest efecte no trigarà a diluir-se amb l’augment progressiu dels tipus d'interès com a conseqüència d’un dèficit públic més elevat i del canvi d'orientació de la política monetària de la Reserva Federal (FED) cap al proteccionisme. D’altres mesures que Trump ha avançat, com la introducció d'aranzels, la retirada total o parcial dels Estats Units de l'Acord de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA) i una actitud agressiva en els conflictes de comerç internacional, poden tenir efectes contraproduents a mitjà i a llarg termini.
La política fiscal nord-americana no serà l'única política expansiva del 2017. També al Regne Unit s’espera que hi hagi un estímul davant del fre de l'activitat derivat de la incertesa del Brexit, i d’altres països, com la Xina o el Japó, i fins i tot les economies emergents de l‘Índia o de Sud-àfrica, també anunciaran noves mesures. En aquest sentit, els autors de l'informe recomanen als països desenvolupats que “les seves polítiques fiscals tinguin com a objectius tant el suport de la demanda a curt termini com l'augment del potencial de creixement, molt danyat després de la crisi. “També s’haurien de centrar en la protecció d'alguns grups vulnerables, per tal de contrarestar els efectes de la crisi sobre la desigualtat. Altres objectius també importants per a la política fiscal són, segons els experts d’ESADE, l'augment de la inversió en R+D, la construcció d'infraestructures i la inversió en educació i en sanitat. Tanmateix, els dubtes sobre la viabilitat de l'estratègia podrien arribar a eliminar bona part de la seva naturalesa expansiva, si els consumidors i les empreses decideixen augmentar l'estalvi, en vista de futurs augments impositius. L’administració Trump hauria d’aclarir com més aviat millor la seva estratègia fiscal.
En el cas de la zona euro, l’Informe Econòmic d’ESADE anticipa una política fiscal neutral en el període 2017-2018, amb una ràtio de deute públic que es reduirà gradualment fins a situar-se en una mitjana del 87 % del PIB (enfront del 90,3 % del 2015). Aquesta reducció serà possible per la disminució dels tipus d’interès, l’aparició de superàvits primaris en algunes economies i la reducció del dèficit públic. Tanmateix, algunes economies continuen estant molt endeutades, cosa que els limita el marge d’actuació en política fiscal.
