El sector de les fundacions pot resultar clau per abordar els reptes socials i mediambientals, segons un estudi d’Esade i la BBK
La filantropia i el sector de les fundacions estan creixent arreu del món i acompliran un paper clau per resoldre els grans reptes socials i mediambientals, ja que poden invertir en aquells sectors en què l’Administració pública ha reduït la participació. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi De la medición del impacto al aprendizaje para el impacto: los itinerarios de aprendizaje de las fundaciones europeas, elaborat per l’Esade Entrepreneurship Institute (EEI), amb el suport de la BBK i la col·laboració de l’Associació Espanyola de Fundacions (AEF). L’informe revisa el mesurament i la gestió de l’impacte a partir de l’estudi de quatre fundacions europees de referència (Reach for Change, Calouste Gulbenkian, Impetus i Esmée Fairbairn), i posa de manifest la importància de conèixer l’impacte que generen aquest tipus d’organitzacions per aprendre a maximitzar-lo.
Davant la crisi actual, la filantropia europea ha estat “àgil” en la seva resposta. Per exemple, s’han constituït molts fons d’emergència. També s’ha incrementat la col·laboració en el sector filantròpic. Més de 180 finançadors europeus han signat una carta conjunta en què descriuen com respondran a la COVID-19. Lisa Hehenberger, directora de l’Esade Entrepreneurship Institute (EEI), apunta que “aquesta sacsejada és molt gran i tindrà unes implicacions enormes a tot el sector. S’estan produint canvis radicals i sense precedents en el camp de la filantropia, particularment pel que fa als recursos i a l’enfocament. El més obvi podria ser el canvi cultural en l’atenció mèdica. Moltes fundacions estan començant a finançar noves àrees i a avaluar de nou tots els seus programes davant la pandèmia”.
Per Nora Sarasola, directora de l’Obra Social de la BBK, “ens trobem amb una societat cada vegada més compromesa i exigent, que defensa un consum responsable i que vol conèixer com afecten les activitats d’una entitat en l’entorn en què opera, i això fa necessari avaluar i valorar l’aportació d’aquestes entitats a la societat. En aquest context, la importància de mesurar l’impacte va més enllà d’entendre, mesurar i comunicar el valor social de les organitzacions. Constitueix també un element bàsic per a la gestió responsable de les empreses i les organitzacions, que cerquem maximitzar el nostre impacte i conèixer l’efecte transformador que generem en el nostre entorn”.
Paper catalitzador
El sector de les fundacions és important des del punt de vista econòmic: només a escala europea, les fundacions es van gastar prop de 60.000 milions d’euros l’any 2015. I, en el cas de les fundacions americanes, uns 75.860 milions de dòlars el 2018. Hi ha més de 147.000 fundacions donants als 24 països europeus representats a les xarxes d’associacions de fundacions i donants d’Europa (Donors and Foundations Networks in Europe, DAFNE). Per bé que la despesa en accions filantròpiques representa un percentatge menor de la despesa global en qüestions socials i mediambientals, el sector de les fundacions acompleix un paper catalitzador: pot ajudar a estendre les innovacions que el sector públic no ha estat capaç d’integrar i destinar recursos en àmbits on s’han produït retallades en la despesa o un descens de l’activitat.
Per això, l’informe apunta la necessitat d’ajudar el sector europeu de les fundacions a conèixer millor en què consisteix la gestió de l’impacte i a tenir-ne en compte la importància dels aspectes més intangibles i gestionar-los adequadament (com la cultura, els processos i les capacitats). En aquest sentit, el paper de l’AEF serà clau per traslladar les recomanacions de l’estudi a les fundacions espanyoles.
Un canvi transformador, més enllà de signar un xec
A mesura que les fundacions estan més disposades a actuar en grans àmbits, com l’atur juvenil o la integració dels refugiats, l’impacte que poden assolir va més enllà del resultat específic dels seus projectes o ajuts individuals. Segons es desprèn de l’estudi, amb la contracció de la despesa pública que s’ha produït en partides molt importants, i davant la necessitat de refermar l’aposta per assolir els fins mediambientals i socials fixats (com ara els objectius de desenvolupament sostenible), la gestió de l’impacte passa a ser molt més important, atenent el paper impulsor que poden acomplir les fundacions benèfiques, que és diferent del dels altres actors públics i privats.
Les tendències de la filantropia catalítica i estratègica assenyalen la necessitat que les fundacions gestionin el seu impacte d’una manera més decidida. La filantropia catalítica es descriu com un enfocament que adopten els donants per promoure un canvi transformador, més enllà de signar un xec. La filantropia estratègica ha prioritzat el compromís de les fundacions a favor d’uns objectius clars, unes estratègies impulsades per les dades, una major rendició de comptes i el rigor en les seves avaluacions. Aquestes tendències filantròpiques han accentuat la necessitat de prendre decisions basades en dades i que l’aprenentatge estratègic figuri a la primera línia de la reflexió i dels mètodes de gestió de l’impacte.
Full de ruta per a la gestió de l’impacte
La recerca desenvolupa un full de ruta per ajudar les fundacions a explorar totes aquelles qüestions sobre les quals haurien de reflexionar a l’hora d’abordar la gestió de l’impacte:
- Dissenyar un enfocament de gestió de l’impacte. Cobreix el ‘què’, l’‘on’, el ‘quan’ i el ‘com’ de la gestió de l’impacte. Cal determinar quines eines s’utilitzen, com es recullen les dades de l’impacte de qui i com es validen, i de quina manera els agents i els grups d’interès es poden incorporar en aquest procés. Moltes fundacions s’encallen en el primer tema, que és el disseny de l’enfocament de la gestió de l’impacte, i no fan prou atenció a les competències i als entorns que es necessiten per assegurar que aquest disseny pugui desplegar tot el seu potencial. El full de ruta subratlla la importància d’aquests altres factors facilitadors més “intangibles” (soft), que ajuden les fundacions a evitar l’escenari usual d’una solució tecnocràtica per a la gestió de l’impacte que no aconsegueixi avançar ni internament ni externament.
- Dotar-se de recursos i organitzar-se per poder gestionar l’impacte. Es tracta d’assegurar que l’organització pressuposta prou per dur a terme les activitats relacionades amb la gestió de l’impacte i crear un marc organitzatiu apropiat perquè sigui una activitat que concerneixi tota la fundació, trencant compartiments estancs.
- Inculcar la gestió de l’impacte a través de la cultura. Les fundacions s’han d’esforçar per assegurar-se que aquest enfocament de gestió és assumit dins la cultura organitzativa per passar d’una mentalitat centrada en el compliment normatiu i en les comunicacions a una mentalitat en què es prioritzin l’aprenentatge i la reflexió honesta. Per això, la proposta que es fa és assegurar que la direcció i els patrons lideren el procés, difondre una mentalitat d’impacte dins de l’organització i adoptar un enfocament d’aprenentatge compartit amb els beneficiaris.
- Crear capacitat interna i externa per gestionar l’impacte. Hi ha una bretxa important de coneixements i competències entre el personal de les fundacions amb relació a la gestió de l’impacte, especialment sobre com desenvolupar les capacitats dels destinataris de les ajudes. Un gestor de l’impacte global a escala de tota la fundació pot ajudar a orientar al personal responsable de les tasques específiques relacionades amb l’impacte. Com il·lustren els casos estudiats, les fundacions han preparat recursos i instruments per al personal dels programes, com també sessions formatives de suport. Tanmateix, admeten que hi ha una gran variabilitat entre el personal pel que fa a les seves competències en la matèria. Per això, es proposa capacitar els destinataris de les ajudes: la majoria d’ells no disposen actualment dels recursos adequats (financers i no financers) per gestionar amb èxit el seu impacte. Les fundacions entrevistades estan provant diferents enfocaments per poder ajudar els destinataris de les seves ajudes, ja sigui treballant amb ells intensivament en relació amb el seu impacte, o oferint-los suport financer per a les avaluacions i per a la capacitació interna en matèria de gestió de l’impacte.
- Col·laborar, compartir coneixements i ser transparents. S’observen alguns indicis prometedors de fundacions que s’estan ajuntant per agrupar dades, reduir la càrrega de divulgació de la informació dels beneficiaris i compartir obertament les seves idees i aprenentatges. La revolució tecnològica i de les dades pot oferir oportunitats interessants perquè les fundacions col·laborin en la millora de la gestió de l’impacte a tot el sector.
La recerca s’ha presentat en una sessió digital que ha comptat amb la presència de Koldo Echebarria, director general d’Esade; Lisa Hehenberger, directora de l’Esade Entrepreneurship Institute (EEI); Nora Sarasola, directora de l’Obra Social de la BKK; Silverio Agea, director general de l’Associació Espanyola de Fundacions, i Leonora Buckland, autora de l’estudi i investigadora de l’EEI.