La Fundació Aranzadi LA LEY i Esade Law School han celebrat la tercera edició del curs 2023-2024 (43a de la sèrie) de les Trobades Professionals, que ha tractat de “Com impactarà la intel·ligència artificial generativa en la relació advocat-client”. L’acte ha comptat amb la participació de José Luis Barceló, director de l’Assessoria Jurídica d’Ilunion; Beatriz Hoya, directora de New Law i coordinadora del hub legal de PwC Jurídic i Fiscal, i Cristina Retana, directora de Continguts i Innovació d’Aranzadi LA LEY. Cristina Sancho, presidenta de la Fundació Aranzadi LA LEY, i Eugenia Navarro, professora d’Estratègia i Innovació d’Esade Law School, han moderat el debat, centrat en com la intel·ligència artificial generativa ha revolucionat el panorama legal i el futur de la pràctica jurídica, com està transformant la relació entre els advocats i els clients, i com afectarà les estructures dels gabinets i dels departaments legals de les empreses.

Un canvi de paradigma

Per als ponents, la irrupció de la intel·ligència artificial generativa ha suposat un punt d’inflexió en la forma de treballar dels advocats i un canvi d’hàbits, no tan sols en l’àmbit legal. “Mai abans la tecnologia havia estat tan accessible; aquest fet, unit a l’aparença humana de la IA generativa i l’eficiència en les tasques mecàniques, suposa un canvi de paradigma i fa que sigui un copilot perfecte per a l’advocat, que pot guiar i tutelar algunes parts d’un procés”, ha destacat Retana. En aquest mateix sentit, Barceló ha assenyalat que Ilunion fa servir aquesta tecnologia “a totes les àrees indiscriminadament: en la generació massiva de contractes tipus, en l’àrea processal, en l’anàlisi sofisticada de la jurisprudència o en el compliment, entre d’altres”.

El valor de l’empatia en la relació advocat-client

Un dels debats principals en aquest nou entorn és si la intel·ligència artificial generativa serà capaç de suplir la professió de l’advocacia. Per Barceló, “la IA mai no podrà substituir el paper de l’advocat, ja que la professió es basa en les relacions personals i la tecnologia no és capaç d’empatitzar amb els clients. Tots ens sentim més còmodes com a advocats que empatitzen i entenen, i això no ho podem trobar en una màquina. Sens dubte, la IA simplificarà moltes tasques mecàniques, però serà un assistent intel·ligent, un copilot que ajudi el professional”.

Reptes que comporta l’aplicació de la intel·ligència artificial generativa

Per Beatriz Hoya, un dels reptes principals és la fugacitat i l’actualització constant d’aquesta tecnologia. D’altra banda, “cal distingir els riscos propis de la IA generativa (els biaixos, la black box o la incapacitat de fer la traçabilitat per determinar per què l’eina ens ha donat una resposta i no una altra, la privacitat o la propietat intel·lectual) dels riscos derivats de l’ús més o menys adequat d’aquesta tecnologia”.

“Cal veure quina regulació es fa de la IA”, ha destacat Barceló, que s’ha referit “als drets fonamentals, als atacs a la intimitat, als cribratges basats en biaixos que exclouen determinats col·lectius, a l’anticipació de caràcters o de perfils, a l’ús fraudulent, a la suplantació de la identitat, etc.”

Retana ha conclòs que “els biaixos són crítics i que les fonts seleccionades per nodrir l’eina són el primer biaix. A Aranzadi LA LEY, cobrim aquestes problemàtiques desenvolupant solucions en entorns securitzats”. La ponent ha assenyalat també la transparència com un risc, especialment en el sector de la justícia. “Per saber quina base ha servit per donar resposta a una consulta, cal tenir en compte dos aspectes: el context jurídic i l’actualització de les fonts; el grau d’actualització és crític, atès el volum normatiu que tenim.”

La formació, clau en l’adopció eficient de la IA generativa

“Els advocats joves tenen molt bona actitud, però no venen preparats; al currículum, no hi ha la tecnologia associada a la professió”, ha apuntat Barceló. “Els nostres júniors aprenen a programar a l’empresa; saber codificar o automatitzar les tasques canvia la manera de redactar un prompt.”

Per Retana, a més de la IA generativa, “per exercir l’advocacia cal una base mínima de coneixements tecnològics de les aplicacions empresarials més bàsiques; saber cercar en una base de dades, o treballar amb un programari de gestió”. Segons Hoya, “el repte és enorme, ja que la tecnologia incideix directament en com s’aprèn o com es processa la informació, i aquest repte implica també desenvolupar les capacitats professionals sense haver revisat personalment milers de documents, com es feia abans”, ha conclòs