El finançament dels litigis no és un préstec, és una inversió
La Fundació Aranzadi La Ley i Esade Law School han dedicat la 39a edició de les seves Trobades Professionals a tractar de la qüestió “Litigation funding: en quin punt ens trobem?” L’acte ha comptat amb la participació de Cristina Soler, CEO de Ramco Litigation Funding; José Julio Figueroa, director general de l’Àrea d’Assessoria Jurídica d’Acciona, i Paulino Fajardo, director d’Arbitratge i Litigació de Herbert Smith Freehills per a Europa, l’Orient Mitjà i Àfrica.
La taula rodona, segona d’aquest curs 2022-2023, ha estat inaugurada per Cristina Sancho, presidenta de la Fundació Aranzadi La Ley, i ha estat moderada per Eugenia Navarro, professora d’Estratègia i Innovació d’Esade Law School. Els ponents han analitzat l’evolució del finançament dels litigis a Espanya, un instrument financer poc conegut quinze anys enrere, quan va aparèixer a Austràlia l’any 2006, que ha evolucionat molt als darrers anys, suscita un gran interès i té unes perspectives de creixement rellevants.
El finançament dels litigis no és un préstec, és una inversió
El finançament dels litigis, en la seva definició més bàsica, és un mecanisme de finançament com qualsevol altre, però en aquest cas l’actiu és un litigi o un arbitratge. Es tracta d’un mecanisme en què un inversor o un professional dedicat a la inversió, que és un tercer aliè al procediment judicial o arbitral, finança els costos del procediment judicial o de l’arbitratge i n’obté un benefici en el resultat futur, que es reflecteix a la sentència o al laude. Aquest benefici pot ser un múltiple de la inversió o un percentatge. “No estem parlant d’un préstec, sinó d’una inversió”, explica Cristina Soler.
Des del punt de vista de l’empresa, aquest concepte és “molt interessant i disruptiu”, segons José Julio Figueroa: “Sempre és millor per a una empresa poder externalitzar els litigis i centrar-se en el seu negoci.” Per a un despatx, “és una eina del dia a dia i, per al client, un avantatge”, segons Paulino Fajardo.
Quins clients poden trobar interessants aquests finançaments?
A propòsit de l’interès d’aquests finançaments per als diferents tipus d’empreses, Soler ha explicat que el punt diferencial, des del punt de vista dels finançadors, és que “l’acció o l’arbitratge tinguin moltes possibilitats d’èxit”. Les empreses que demanen més aquest mecanisme solen ser les més grans, perquè aquestes transaccions permeten mitigar el risc i alhora l’empresa en pot optimitzar els actius. Per la seva banda, Figueroa ha destacat que el finançament dels litigis per a les empreses petites acompleix un dels objectius més nobles: possibilitar i facilitar l’accés a la justícia a qui no disposa de mitjans suficients per competir en igualtat de recursos amb actors més grans. I ha afegit que els fons de litigació fan servir metodologies i auditories diferents dels despatxos o de les empreses i que “tenen una capacitat molt superior per objectivar-ne els resultats i aportar valor afegit”.
Avantatges i inconvenients dels fons de litigació
Els avantatges de recórrer a un fons de litigació són molt evidents: evitar una sèrie de despeses legals, la monetització d’un risc que analitza la viabilitat dels plets o el cobrament del fons que et finança el litigi quan es produeix el desemborsament per part de la part condemnada. Tanmateix, la manca de regulació i d’encaix dins l’ordenament espanyol d’aquesta figura, moltes vegades desconeguda pels propis jutges, suposa una barrera i genera una certa preocupació.
A la trobada també s’ha parlat dels tipus de finançadors, de la regulació, de la legislació i la seguretat jurídica, dels contractes de finançament, de l’arbitratge i de les costes.
