Mirades sobre l’aporofòbia
Mirades sobre l’aporofòbia, editat per Raluca Budian, de l’Institut d’Innovació Social d’Esade, juntament amb Flavio Comim, Mihály Tamás Borsi i Pilar Muro Sans, d’IQS, Universitat Ramon Llull, recull una selecció de ponències i assajos sorgits dels tres primers Congressos Internacionals sobre Aporofòbia, celebrats a Barcelona entre el 2023 i el 2025, fruit de la col·laboració entre la Universitat Ramon Llull i entitats socials com Càritas, Arrels, Assís, Cristianisme i Justícia i Jesuïtes Social.
El volum parteix del concepte d’aporofòbia, encunyat per Adela Cortina, per analitzar el rebuig envers les persones pobres des de perspectives filosòfiques, jurídiques, sociològiques, econòmiques i tecnològiques. Els cinc discursos principals tracen un recorregut que va des dels fonaments ètics del fenomen, abordats per Cortina i Pereira, fins a la seva dimensió estructural en l’economia política i les elits, analitzada per Reeves; el seu tractament legal a Espanya, exposat per Raimundo Rodríguez, i la seva producció cultural a través de l’estigma, estudiada per Tyler.
La resta de contribucions amplia aquesta mirada en múltiples direccions: l’aporofòbia institucional en el sistema penal espanyol, analitzada per García Domínguez; la seva relació amb la xenofòbia a la UE-15, estudiada per Valerio Mendoza, Comim i Borsi; les diferències generacionals i la moral meritocràtica, abordades per Montañola et al.; el paper de la religió com a possible factor moderador, analitzat per Casanovas et al.; la interseccionalitat amb el racisme i la identitat musulmana, estudiada per Mora i de Lorenzo; el deure moral de les empreses davant la pobresa, plantejat per Quintero Meza; l’ús de la intel·ligència artificial per detectar discursos aporofòbics, analitzat per Curto; l’impacte de la precarietat residencial en la infància i l’escola, estudiat per Navarro Rupérez; la percepció social del fenomen en l’àmbit local, abordada per Picado Valverde et al., i un projecte europeu de construcció de confiança entre la policia i la comunitat, presentat per Jameson et al.
Les conclusions insisteixen que l’aporofòbia no és una actitud individual marginal, sinó una forma estructural de menyspreu sostinguda per narratives, institucions i polítiques que es poden transformar, i que la manca d’habitatge n’és una de les expressions més greus. La lluita contra l’aporofòbia reclama un abordatge necessàriament interdisciplinari que combini rigor acadèmic i compromís social.
Publicació realitzada per l’Observatori de l’Habitatge Digne i l’Institut d’Innovació Social d’Esade, juntament amb IQS, Universitat Ramon Llull, amb la col·laboració de la Fundació ”la Caixa”.