La trampa de la «lliure elecció» en l’era de les grans tecnològiques
Presentar el debat com un enfrontament entre llibertat i control genera una confusió molt convenient
Mentre els governs d’arreu d’Europa avancen cap a la prohibició de l’accés a les xarxes socials per als usuaris més joves, s’ha intensificat el debat sobre la llibertat individual, la verificació de l’edat i els riscos de la vigilància massiva.
Les iniciatives nacionals destinades a reforçar la protecció dels menors a internet han provocat reaccions internacionals. Els plans d’Espanya per limitar l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys van rebre les crítiques d’Elon Musk, que va afirmar que la llibertat d’expressió estava amenaçada. Per la seva banda, el conseller delegat de Telegram, Pavel Durov, va advertir d’una deriva cap a un «estat de vigilància». La situació es repeteix cada vegada que un govern europeu intenta regular les grans plataformes digitals.
Aquesta retòrica té precedents. Durant molt de temps, la indústria tabaquera va defensar la «llibertat de fumar», mentre els sistemes de salut pública assumien els costos derivats del càncer i les malalties cardiovasculars. Els qui s’oposaven a l’ús obligatori del cinturó de seguretat apel·laven a la llibertat d’elecció personal, tot i que les conseqüències dels accidents greus anaven molt més enllà de l’individu. En tots aquests casos, les apel·lacions a la llibertat individual coexistien amb una distribució coneguda de costos i beneficis: els beneficis econòmics continuaven sent privats, mentre que els danys es repartien entre tota la societat.
El món digital segueix una lògica similar. Les grans plataformes en línia obtenen enormes beneficis gràcies a models de negoci dissenyats per captar, analitzar i orientar el comportament dels usuaris, sovint apel·lant a les seves emocions. Tanmateix, també comporten costos socials significatius i ben documentats, com ara l’addicció, el deteriorament de la salut mental i la polarització del debat públic.
Continuar llegint (article en anglès)
Article de Liliana Arroyo, directora de la Càtedra d’Innovació Digital Socialment Responsable («Chair for Socially Responsible Digital Innovation», SoReDI) i professora i investigadora del Departament de Societat, Política i Sostenibilitat d’Esade, publicat a Euractiv.com.