El coneixement de certs articles de la Constitució per part d'una part significativa de la societat pot interpretar-se com un signe de fortalesa democràtica, una mostra que la ciutadania és conscient dels seus drets. A Espanya, això passa amb el cèlebre article 47: "Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret".

Gran part de la ciutadania ha sentit parlar o ha llegit aquest article en algun moment. No obstant això, més que reflectir un bon símptoma democràtic, la seva constant menció és la prova d'un problema: la incapacitat dels poders públics per garantir-lo. La crisi de l'habitatge és un dels principals problemes a Espanya. No només s'ha consolidat en els últims tres mesos com la principal preocupació de la ciutadania, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), sinó que ha desencadenat una onada de mobilitzacions a tot el país. Madrid, València, Barcelona, Màlaga, Sevilla, Albacete, Burgos, Jerez, Oviedo, Saragossa, Salamanca, Bilbao… totes aquestes ciutats han sortit al carrer per reclamar un habitatge digne per a tothom.

Davant d'aquesta situació, sorgeix una qüestió clau: què entenem realment per un habitatge digne? Tot i ser un concepte que s'utilitza amb freqüència, no existeix una bibliografia exhaustiva que defineixi clarament els seus paràmetres i significats.

Seguir llegint (article en castellà)

Article de Joan Roca, Raluca Budian i Ignasi Martí de l'Observatori d'Habitatge Digne de l'Institut d'Innovació Social d'Esade, publicat a Cinco Días el 23 d'abril de 2025.

Imatge de Paco Puentes "Viviendas de la localidad de Cáceres".