En l'era de les Big Tech, la «lliure elecció» és un parany

A la pantalla d’un mòbil, un adolescent creu que escull lliurement què mira, què segueix i en què passa el temps. Però darrere d’aquesta sensació d’autonomia hi ha un sistema que decideix per ell què és visible, què és atractiu i què és difícil d’abandonar. Les grans plataformes digitals han convertit la “llibertat d’elecció” en una il·lusió, sostenint un model basat en arquitectures dissenyades per captar i retenir l’atenció, adaptant-se constantment als seus usuaris i modelant-ne els hàbits, les emocions i fins i tot la identitat. Així, allò que es presenta com una defensa de la llibertat individual sovint serveix per evitar regulacions que protegirien el bé col·lectiu, especialment en el cas dels menors, que es troben en una clara desigualtat davant d’algoritmes capaços d’aprendre i influir en cada decisió. En aquest context, la veritable qüestió no és si existeix control, sinó qui el té i amb quines regles: si institucions democràtiques que busquen equilibrar drets, o empreses que optimitzen beneficis. (A partir de l’article de Josu A. Eguíluz, Irene Unceta i Liliana Arroyo.)