Aprendre en temps d’IA
Acabem el curs acadèmic amb la sensació de trepitjar un sòl que ha desaparegut. Quin valor té aprendre quan pots generar un assaig que sona bé en trenta segons? El curs vinent no ens podem limitar a actualitzar els continguts. Calen canvis valents, a l’altura dels reptes que suposa l’omnipresència de la IA generativa en les vides de l’alumnat.
El sistema d’avaluació està obsolet. És un problema d’incentius de manual. Els mateixos estudiants ho diuen sense embuts: si s’esforcen i no fan servir la IA en els lliuraments, treuen pitjor nota que els companys que sí que la fan servir.
Davant d’això, vaig començar a valorar la imperfecció. Una frase mal lligada, una idea a mig madurar però genuïnament pensada, val més que un paràgraf impecable que, ho sento, ara ja dubto que sigui seu. Tinc vocació de docent però de sobte he esdevingut una detectiva de traces d’humanitat en els lliuraments que corregeixo. I això em provoca una buidor immensa. És això, de debò, el millor que podem oferir?
Article de Liliana Arroyo, directora de la Càtedra d’Innovació Digital Socialment Responsable («Chair for Socially Responsible Digital Innovation», SoReDI) i professora i investigadora del Departament de Societat, Política i Sostenibilitat d’Esade, publicat al Diari Ara.