Twitter i Elon Musk: per què “l'absolutisme” de la llibertat d'expressió constitueix una amenaça als drets humans

Per a un home que ha fet una fortuna amb els vehicles elèctrics, l'adquisició de Twitter ha resultat un procés força agitat. Poc després de comprar la xarxa social per 44.000 milions de dòlars (38.000 milions de lliures), Elon Musk va declarar que “no tenia més alternativa” que acomiadar una gran part de la plantilla de l'empresa.

A més, s'ha hagut d'enfrontar al rebuig que ha suscitat la iniciativa de cobrar als usuaris de Twitter una tarifa mensual per la insígnia blava de verificació d'autenticitat del compte. I aquests usuaris també han d'estar preocupats pels plans que té aquest “absolutista de la llibertat d'expressió”, com ell mateix es defineix, de reduir la moderació dels continguts.

Tot el que suposi suprimir filtres i permeti que continguts més perjudicials arribin a les nostres pantalles pot tenir greus conseqüències per als drets humans, tant en online com offline.

Perquè no són només els governs els responsables de defensar els drets humans: també ho són les empreses. I quan entren en conflicte diferents drets humans, com de vegades passa, aquest conflicte s'ha de gestionar de manera responsable.

continuar llegint l'article original (anglès)

adaptació de l'article al castellà

Autores:
Sarah Glozer, University of Bath
Emily Jane Godwin, University of Bath
Rita Mota, Universitat Ramon Llull’s Esade Business School (Institute for Social Innovation)