En un temps en el qual tots vivim angoixats per les tensions i riscos que veiem en el món pot semblar una cosa frívola preocupar-se pel desenvolupament interior. No obstant això, l'assumpció que subjau a aquests objectius i els justifica és exactament la contrària.

Perquè, efectivament, som plenament conscients que el món va com més va pitjor, que cada vegada tenim més informació sobre com i a quina velocitat s'incrementen els desequilibris socials i planetaris, i sobre la rapidesa amb la qual ens endinsem en terrenys inexplorats en els quals ningú pot pretendre que, per mal que vagin les coses, a ell no l'afectaran. No és estrany, per exemple, que s'hagin proposat internacionalment uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), on es recullen àmbits en els quals ens és imprescindible actuar com a humanitat, i amb la consciència que cap d'ells es pot aconseguir separadament dels altres.

Continuar llegint (article en castellà)

Josep M. Lozano Professor del Departament de Societat, Política i Sostenibilitat d'Esade