L'opinió pública no és suficient perquè les empreses rendeixin comptes

Tot i les conegudes deficiències morals i pràctiques que suposa comptar amb un “cas empresarial” per justificar la seva bona actuació, nombroses organitzacions continuen operant com si els beneficis econòmics –més que les preocupacions ètiques– hagin de guiar totes les decisions del negoci. En concret, alguns líders sostenen que l'opinió pública té un cost de reputació (i, per tant, financer) en cas d'haver treballat amb governs o altres socis de negocis que hagin pogut cometre abusos sobre els drets humans. Aquestes motivacions financeres sovint són esgrimides implícitament com a alternativa a altres mecanismes –com els requisits legals– per garantir que les empreses respectin els drets humans.

Aquest argument gira entorn de la idea que els clients o altres stakeholders castigaran aquelles empreses que estiguin associades amb escàndols relacionats amb els drets humans, de manera que les empreses es veuran incentivades naturalment a persuadir els seus socis perquè deixin de cometre violacions i posin remei al dany que hagin causat, o evitar establir relacions amb socis que cometin abusos, o abandonar-les. Tot això sembla plausible; no obstant això, una investigació recent duta a terme per Rita Mota, de l'Institut d'Innovació Social d'Esade, i Matthew Amengual & Alexander Rustler, de la Saïd Business School de la Universitat d'Oxford, assenyala que quan es tracta de protegir els drets humans, l'opinió pública no sempre és un mecanisme efectiu per alinear la presa de decisions amb les normes ètiques.

Llegir article (article en anglès)

Autors:
Matthew Amengual, University of Oxford’s Saïd Business School
Rita Mota, Universitat Ramon Llull’s Esade Business School
Alexander Rustler, University of Oxford’s Saïd Business School

Imatge: master1305/Getty Images