Presa de decisions compartides en l'atenció a la cronicitat
Presa de decisions compartides en l’atenció a la cronicitat. Fonaments, implementació i recomanacions
Xavier Bayona Huguet
Juny de 2026
La prevalença creixent de les malalties cròniques, la multimorbiditat i la complexitat assistencial requereixen uns models d’atenció que integrin l’evidència científica amb les necessitats, els valors i les preferències de les persones. En aquest context, la presa de decisions compartides (PDC) s’ha consolidat com un component essencial de l’atenció centrada en la persona i de l’assistència sanitària basada en el valor.
La PDC és un procés col·laboratiu mitjançant el qual els professionals sanitaris i els pacients deliberen conjuntament sobre les diferents opcions diagnòstiques o terapèutiques disponibles. Aquest model reconeix la complementarietat entre el coneixement clínic del professional i l’experiència vital del pacient, i afavoreix decisions adaptades a les circumstàncies individuals. D’aquesta manera, supera tant el model paternalista tradicional com els enfocaments que traslladen al pacient tota la responsabilitat de la decisió.
L’evidència disponible mostra que la PDC millora l’experiència assistencial, incrementa la satisfacció dels pacients i dels professionals, afavoreix l’adherència terapèutica i contribueix a obtenir millors resultats en salut. Així mateix, permet un ús més eficient dels recursos sanitaris en orientar les intervencions cap a aquells resultats que realment importen a les persones.
Té una rellevància especial en els processos crònics, en què les decisions solen ser complexes, revisables al llarg del temps i molt relacionades amb la qualitat de vida. La multimorbiditat, la polifarmàcia, la incertesa clínica i la necessitat de prioritzar els objectius assistencials fan imprescindible incorporar les preferències dels pacients en la planificació de les cures. En moltes situacions, a més, cal integrar la participació dels familiars i dels cuidadors.
La PDC s’ha d’aplicar especialment quan hi ha diverses opcions raonables, quan els beneficis i els riscos no són equiparables, encara que ho puguin semblar als ulls del pacient, o quan l’elecció depèn de com cada persona valora els possibles resultats. La seva implementació es pot basar en eines d’ajuda a la decisió i en models estructurats de deliberació clínica.
La transformació digital i la intel·ligència artificial ofereixen noves oportunitats per facilitar l’accés a la informació, millorar la comprensió dels riscos i dels beneficis i donar suport a la deliberació clínica. Tanmateix, també plantegen reptes relacionats amb la qualitat de la informació, els biaixos i la bretxa digital, que requereixen una supervisió professional.
Per consolidar la PDC com una pràctica habitual, cal impulsar canvis organitzatius, formatius i culturals, incorporar-la a les estratègies de cronicitat, promoure l’alfabetització en salut, desenvolupar eines de suport a la decisió i avaluar-ne sistemàticament l’impacte mitjançant indicadors centrats en l’experiència i en els resultats reportats pels pacients.
La PDC constitueix actualment el model de referència per a una atenció més humana, personalitzada, equitativa i basada en el valor.