Quan un sector de la societat ha dit el precari ecosistema del Delta del Llobregat no es toca, a algunes persones els hi ha agafat de sorpresa. I, no hi ha per tant, doncs com saben les persones que l’han visitat, els beneficis que aquest ecosistema aporta a l’entorn són extraordinaris. Van des de la purificació de l’aire fins al subministrament d’aigua, passant pel reciclatge natural de residus, la pol·linització i molts altres mecanismes que ajuden a controlar el canvi climàtic. A partir d’aquí, podem tenir una discussió pausada i tractar d’entendre a totes les parts implicades.

D’una banda, els principals arguments d’AENA i tots els sectors que estan a favor de l’ampliació de l’aeroport és que aquesta és l’única solució per evitar el seu col·lapse. I afegeixen, que no ampliar és abocar Barcelona i Catalunya al decreixement, tornar a “l’època del carbó.” Voleu dir que no és un gra massa això de gran aeroport internacional o morir-se de gana?

Curiosament, els principals arguments dels defensors de l’ampliació es basen en hipòtesis i opinions dels empresaris i determinats acadèmics. No existeix un estudi fidedigne al respecte.  Ningú sap realment si el tràfic aeri internacional augmentarà molt en els pròxims anys. Tampoc, si les regulacions europees faran encara més difícil volar en distàncies curtes, o aquestes regulacions permetran al final l’ampliació. Desconeixem si les companyies aèries es recuperaren i utilitzaran hubs del sud d’Europa. En qualsevol universitat seriosa, un estudiant que basi els seus arguments en opinions i comentaris obtindria un zero.

D’altra banda, les organitzacions ecologistes i tots els sectors que no volen l’ampliació han llegit els informes del IPCC. Informes que expliquen clarament que per evitar alguns dels pitjors resultats del canvi climàtic, el món ha de tallar les emissions de carboni al 45 % en el 2030, i eliminar-les del tot pel 2050. Els arguments dels contraris a l’aeroport estan avalat per més de trenta anys d’investigació seriosa, on s’han revisat més de 6.000 estudis científics, i on han participat més de 200 investigadors. L’informe de l’IPCC és contundent en el que significa les emissions dels avions per l’escalfament global.

No ens enganyem, amb certa perspectiva això sona un altre cop al poder econòmic tractant de amagar la investigació científica rigorosa. Ja ho van veure quan la indústria del tabac va voler enganyar a tothom davant les evidències clares de la nicotina en la salut de les persones. O la indústria del sucre intentar amagar els problemes d’un consum alt de sucre per moltes persones. I ara amb la indústria del petroli negant l’escalfament global, i posant tants bastons a les rodes possibles per evitar l’adopció de models de mobilitat més sostenibles.

Anem als grisos, hi ha moltes alternatives a l’ampliació de la pista 3, la que afectaria el fràgil ecosistema de les llacunes de la Ricarda i el Remolar. Per exemple, AENA ha explicat moltes vegades que la pista principal actual ja permet operar a naus de gran capacitat. El que cal és treure-li vols aquesta pista, i utilitzar-la només per operacions de vols internacionals de llarga durada. On van els vols que es treuen? Doncs als aeroports de Reus i Girona, que haurien d’estar molt ben comunicats amb el de Barcelona.

La descentralització de la mobilitat hauria de ser una prioritat del govern davant de l’emergència climàtica. Això ja ho sap AENA que també opera l’aeroport de Luton, a una hora del centre de Londres. Algunes ments mal pensades diuen que AENA vol un supermega aeroport al Prat per convertir al Prat en el centre comercial més gran del sud d’Europa. I ja sabem que en molts aeroports els ingressos comercials provinents de les botigues, de la restauració, del lloguer de vehicles, etc. són més grans que els ingressos aeroportuaris.

L’eix ecologista ha vingut per quedar-se. No volem fer tard, i tornar a enviar a la resta d’Europa el senyal que a Barcelona i Catalunya no és important el planeta. Ara només podem parlar des de l’ecocentrisme, ens hem d’entendre en els grisos. Som-hi!

Alfred Vernis, Professor de Direcció General i Estrat