El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) espanyol s’ha posat en marxa i és un bon moment per prendre el pols al seu desplegament:

→ El Regne d’Espanya ja ha presentat davant la Comissió Europea la sol·licitud del primer tram de transferències no reemborsables, a compte de les reformes i inversions executades des de l’inici de la pandèmia fins al juny de 2021. En aquest context, s’albiren desafiaments en l’execució de les reformes corresponents al segon tram, essencialment la laboral i la primera part de la de pensions, atesa la seva orientació i ambició i el seu suport en el marc del diàleg social i parlamentari. Desafiaments als quals en seguiran molts altres fins a complir les 102 reformes compromeses amb Brussel·les fins al 2026.

→ S’accelera el ritme de publicació de convocatòries de subvencions i licitacions el segon semestre del 2021 amb càrrec al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), després d’un desplegament lent a la primera part de l’any, que va limitar l’execució en termes de despesa final fins a l’agost a 104 milions d’euros, un 0,46% del total pressupostat. Les dades d’execució pressupostària, juntament amb les de formació bruta de capital fix, evidencien que, fins ara, el Pla encara no funciona amb tot el seu potencial com una política eficaç d’estímul a la recuperació.

Pulse NextGenerationEU d’EY Insights consisteix en un ampli qüestionari adreçat a 100 experts en la matèria, entre economistes reputats dels principals serveis d’estudis del país, gestors públics implicats en el desplegament i el desenvolupament del Pla i directius corporatius cridats a presentar projectes d’inversió finançats amb càrrec a l’MRR. Aquestes són les principals conclusions generals.

→ Bona valoració general:

— Els fons NextGenerationEU i la seva concreció a Espanya en forma del PRTR són valorats molt positivament pels entrevistats (el 63% té una opinió “molt bona” sobre el PRTR).

— Alhora, els nous fons han generat molt d’interès. S’ha passat d’un 60% d’empreses que declaren haver participat en els tradicionals fons europeus d’inversió i cohesió a més d’un 80% que declara que ha optat o pensa optar als fons procedents de l’MRR. Una majoria de les empreses consultades (46%) ha tingut ocasió de participar en algun diàleg o negociació amb l’Administració en la definició de prioritats o actuacions finançables amb càrrec als fons.

→ Fortaleses:

— Tots els col·lectius consultats identifiquen la llarga experiència de l’Administració espanyola
en la gestió de fons europeus com una de les principals fortaleses de l’Administració per a la gestió d’aquests fons.

→ Debilitats:

— El sistema de gestió dissenyat en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència facilita
poc o gens que els fons siguin accessibles.

— Malgrat l’ampli nivell de coneixement general del pla, els gestors públics i directius empresarials cridats a executar les inversions declaren en un percentatge elevat (21%) un grau de coneixement insuficient.

— L’absència d’un organisme independent de l’Executiu que agiliti processos i aporti independència; la manca de personal especialitzat; els tràmits administratius necessaris per a la publicació de licitacions de contractes i convocatòries de subvencions, i la manca de consensos sobre l’execució del Pla són les principals debilitats en la gestió d’aquests fons.

→ Propostes:

01/ Reforçar els consensos polítics, socials i territorials al voltant de la definició, l’execució i el seguiment del Pla.

02/ Ampliar l’ambició de les reformes compromeses en el Pla de Recuperació.

03/ Reforçar els mecanismes de diàleg i coresponsabilitat entre els diferents nivells d’Administració.

04/ Desplegar completament les possibilitats de flexibilització i agilització previstes al Reial
decret llei 36/2020.

05/ Fomentar l’automatització i la robotització com a mecanismes d’agilització dels processos i tràmits administratius.

06/ Agilitar la posada en marxa de projectes tractors en el marc dels PERTE, inclosa l’aprovació dels marcs d’ajuts d’Estat associats, així com impulsar la participació d’empreses espanyoles en els Projectes Importants d’Interès Comú Europeu (IPCEI).

07/ Habilitar de manera expressa la possibilitat de mecanismes d’assistència tècnica per facilitar la recepció i la gestió dels fons a empreses i institucions.

08/ Reforçar els mecanismes de difusió de la informació i de comunicació de resultats.

09/ Treballar per un equilibri entre grans projectes tractors, amb impacte transformador i liderats per grans empreses, i convocatòries d’ajuts adreçades específicament a pimes i
autònoms.

10/ Incorporar el sector financer com a agent clau per assegurar l’agilitat en l’execució i la capil·laritat dels fons, especialment cap a pimes i autònoms.

Tenim a les nostres mans no només impulsar la transformació del nostre país mitjançant una execució efectiva de les reformes i inversions del PRTR, sinó també contribuir així a l’avenç de la integració europea. El nostre pla de país és determinant en la definició de l’Europa que viuran les properes generacions. Per això, cal la implicació de tothom. Ens hi juguem molt i hi ha temps per corregir les debilitats que ja s’han identificat, així com per potenciar les fortaleses perquè NextGenerationEU sigui, com es pretén, un impuls per a Europa.

Continua llegint l’article sencer:
Continguts relacionats
Compartir