Què sabem de l’ús del permís de paternitat a Espanya?

• Abans d’introduir la possibilitat de fraccionar el permís, els pares feien servir el 100% del permís al mateix temps que la mare. Avui en dia, només el 50% dels pares prenen tot el seu permís al mateix temps que la mare.
• Actualment, de mitjana, 12 de les 16 setmanes de permís (75%) que fan els pares dels fills nascuts des del gener de 2021 es gaudeixen simultàniament amb la mare.
• L’abril del 2019, una mica més del 20% dels pares estaven dividint el permís. Entre els homes que van ser pares des del gener de 2021, més del 50% ho fan, i solen optar per un període inicial d’unes set setmanes juntament amb la mare, i períodes successius que acostumen a gaudir un cop acabada la baixa per maternitat. Això fa que augmenti el temps total que els nens poden estar a càrrec d’un dels seus pares.
• Hi ha variacions significatives en el percentatge de pares que decideixen fraccionar el permís en funció de la seva comunitat autònoma de residència o sector econòmic de treball:
  • Per comunitats autònomes: a les Illes Canàries, Andalusia i Extremadura només el 35-45% dels pares fraccionen el permís, enfront del 70% a Navarra, La Rioja i el País Basc.
  • Per sectors econòmics: els sectors de l’hostaleria i l’agricultura tenen els índexs de fraccionament més baixos, mentre que en el sector de la informació i la comunicació, així com en el sector d’activitats financeres i professionals, més del 70% dels pares opten per fraccionar el permís. Això suggereix que el fraccionament de la baixa és una pràctica més habitual en sectors més competitius i amb treballadors més qualificats.
• Aquests patrons suggereixen que la distribució del temps d’excedència està influenciada per factors com el nivell d’estudis o els ingressos dels pares, o les característiques laborals, com l’acceptació o la facilitat de fraccionar el permís.
• Les diferències en la durada mitjana del permís de paternitat entre sectors o comunitats autònomes solen ser inferiors a una setmana. Els sectors amb un percentatge més elevat d’ocupacions amb un nivell d’estudis baix (per exemple, l’agricultura, la indústria, la construcció, el transport o el comerç) tenen una durada mitjana una mica més curta que els sectors amb un percentatge més elevat d’ocupacions amb un nivell d’educació superior (com ara com a educació o salut).
• Actualment, només el 4,5% dels pares opten per gaudir de les setmanes no obligatòries del permís de paternitat a temps parcial, és a dir, combinat amb la feina.
• Creiem que el fet que a Espanya els pares utilitzin de mitjana quasi totes les setmanes disponibles (cosa que no necessàriament és la norma als nostres països veïns) es deu a la combinació de tres factors: el fet que no són transferibles a l’altre. pare; la generositat de la seva remuneració (100% del sou); i l’obligatorietat de les sis primeres setmanes després del naixement del fill.
• Encara el 75% (de mitjana, 12 de les 16 setmanes) del permís de paternitat es fa mentre la mare també és a casa. Tot i que hi ha evidència que la presència del pare a casa durant els primers mesos després del part pot tenir efectes positius en la salut de la mare, aquesta tendència també pot limitar l’efecte positiu de la política sobre l’augment de la implicació dels pares en la cura dels fills.

Concloem que cal més investigació per avaluar l’impacte d’aquestes reformes en la promoció de la igualtat de gènere. Les evidències existents apunten a resultats contradictoris pel que fa a l’impacte sobre la bretxa de gènere en el mercat laboral, i diversos estudis constaten un augment de la implicació dels pares en la cura dels fills. També és important assenyalar que, com suggereixen altres estudis, alguns efectes es poden manifestar a llarg termini o entre les generacions futures.