Pèrdua d’aprenentatge després de la pandèmia

Aquests documents formen part del projecte «Pèrdua d’aprenentatge després de la pandèmia», liderat per l’Esade Center for Economic Policy (EsadeEcPol) i la Fundació COTEC.

Per saber-ne més, visita www.perdidadeaprendizaje.es

Pèrdua d’aprenentatge després d’un any de pandèmia: el cas d’Euskadi

Aquest primer document presenta els principals resultats de l’anàlisi de les microdades del País Basc per estimar quina ha estat la pèrdua d’aprenentatge causada per la COVID-19. En particular:

• Fins ara no hi havia dades sobre l’impacte de la pandèmia en l’aprenentatge de l’alumnat. A continuació es presenta el primer estudi sobre pèrdua d’aprenentatge, en aquest cas a Euskadi, a partir de l’anàlisi de dades d’estudiants de 4t de primària i 2n d’ESO del sistema educatiu basc. L’estudi parteix de les dades d’avaluacions externes de diagnòstic fetes per l’Institut Basc d’Avaluació i Recerca Educativa (ISEI-IVEI), una entitat pionera en matèria d’avaluació educativa.
• L’anàlisi es fa mitjançant una aproximació empírica de diferències en diferències en un context d’«experiment natural», una metodologia guardonada recentment amb el Premi Nobel d’Economia del 2021. A més, disposem de dades pioneres de l’efecte de la pandèmia sobre el benestar de l’alumnat, cosa que ens permet relacionar, per primera vegada en una recerca científica, la pèrdua d’aprenentatge i el benestar socioemocional de l’alumnat durant la pandèmia.
• Els resultats mostren pèrdues d’aprenentatge importants per als estudiants de 2n d’ESO a Euskadi el març de 2021, un any després del tancament escolar. Dit això, la magnitud de la pèrdua observada el març de 2021 és menor que la trobada en altres països el juny o el setembre de 2020 (aproximadament la meitat), i representa al voltant d’un 13% de l’aprenentatge d’un curs acadèmic: això es pot explicar, precisament, per una recuperació parcial de la pèrdua d’aprenentatge després de l’eficient reobertura dels centres educatius, molt superior a la de la resta de països de l’OCDE. La pèrdua d’aprenentatge és més gran en les competències de matemàtiques i èuscar, mentre que no trobem pèrdues en la competència de castellà. Atesa la política similar de tancament i reobertura escolar a les comunitats autònomes, és d’esperar que la magnitud de la pèrdua d’aprenentatge sigui similar en altres comunitats.
• En analitzar quin tipus d’escoles i d’alumnat han estat més colpejats per la pandèmia, el principal canal pel qual opera la pèrdua d’aprenentatge són les variables vinculades a l’escola. Trobem que les escoles de titularitat pública concentren la major part de la pèrdua d’aprenentatge de l’alumnat, independentment del nivell socioeconòmic del centre. Dins de les escoles concertades, les que tenen un nivell d’aprenentatge previ més baix també presenten pèrdues d’aprenentatge significatives.
• Entre l’alumnat del mateix centre, s’observa una reducció de la desigualtat en els resultats dins de l’escola, ja que l’alumnat amb millors resultats a 4t de primària mostra una pèrdua d’aprenentatge més gran que el que va tenir pitjors resultats. Això pot ser el resultat de les mesures de compressió curricular que van adoptar els centres educatius durant el confinament i la reobertura. No trobem diferències de pèrdua d’aprenentatge entre l’alumnat per nivell socioeconòmic.
• Pel que fa al benestar de l’alumnat i a les actituds envers l’escola, trobem que l’alumnat socialment més desafavorit, el que té un nivell d’aprenentatge previ més baix i els nois van patir un deteriorament més gran del seu benestar socioemocional durant la pandèmia. L’efecte de la COVID-19 sobre el benestar de l’alumnat es relaciona negativament amb el seu rendiment acadèmic, tot i que aquesta relació no és necessàriament causal.

→ El document es pot consultar aquí i l’article acadèmic aquí

COVID-19 I EDUCACIÓ V: Polítiques i pràctiques per afrontar la pèrdua d’aprenentatge

El segon document presenta una anàlisi de les polítiques i pràctiques educatives que les administracions nacionals i internacionals han dut a terme per recuperar la pèrdua d’aprenentatge causada per la pandèmia. En particular:

• Hi ha una tendència clara a incloure en els programes aspectes socioemocionals de l’aprenentatge amb l’objectiu de minimitzar no només els efectes acadèmics de la pandèmia, sinó també els vinculats al benestar de l’alumnat.
• Tant en l’àmbit estatal com internacional, hi ha coincidència que les tutories de reforç individualitzades o en grups petits són la mesura més eficaç en termes de recuperació i reforç educatiu. Però en l’àmbit estatal, i malgrat el marc PROA+, hi ha pocs programes de tutories a les comunitats autònomes que siguin estructurats, sistemàtics, continus i organitzats.
• El professorat, tot i ser un element clau en els programes de reforç, no té una presència clara en la formulació de les mesures: no s’evidencia una aposta per la seva formació en matèria d’atenció a la diversitat, metodologies inclusives, nous marcs d’avaluació o programes de reforç.
• Hi ha una percepció creixent que el reforç educatiu té una dimensió no només individual —l’alumne—, sinó que també necessita la comunitat, especialment en entorns vulnerables. Per això, hi ha un increment dels programes adreçats a les famílies i de les col·laboracions amb l’entorn.
• L’anàlisi, tant en l’àmbit estatal com internacional, evidencia grans absències en el disseny de mesures:

— Les polítiques educatives entenen el reforç com un element aliè al funcionament dels centres educatius: hi subjau la idea que les actuacions de reforç educatiu són de naturalesa fonamentalment extraescolar, i les mesures d’actuació es dissenyen des d’aquesta perspectiva.

— La formació professional és l’etapa més oblidada en el disseny de mesures.

— L’avaluació i el seguiment continuen sent la gran assignatura pendent de les polítiques públiques en matèria d’educació durant la pandèmia.

• El document es tanca amb la proposta d’una estratègia de recuperació de l’aprenentatge articulada al voltant de sis línies d’actuació: (i) avaluació i diagnòstic; (ii) reforç de pràctiques pedagògiques inclusives als centres educatius; (iii) programes; (iv) desenvolupament professional docent; (v) monitoratge i seguiment; i (vi) aliances.

→ El document es pot descarregar aquí