NextGenEU Tracker: Evolució dels Fons NextGen EU a Espanya

Des del llançament del Marc de Recuperació i Resiliència europeu (MRR), l’anàlisi i seguiment de l’execució dels fons assignats a Espanya ha estat essencial per avaluar no només l’absorció econòmica sinó també la seva capacitat per impulsar transformacions significatives en l’economia espanyola, tal com planteja el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Des d’EsadeEcPol hem liderat aquest seguiment a través de la nostra base de dades, que mensualment registra totes les licitacions i subvencions associades a aquests fons.

Ara, les dades d’aquesta base queden recollides en un panell de seguiment en temps real: el el NextGenEU Tracker. Aquesta eina ofereix dades segmentades dels fons relacionats amb licitacions i subvencions convocades i concedides des de l’inici del programa. Categoritza les dades per tipus de convocatòria i convocant, tipus de receptor, sector i comunitat autònoma, oferint un nivell de detall sense precedents i complementari a eines com el panell ELISA del Ministeri d’Economia, que se centra en les palanques del PRTR. Aquest detall permet identificar tendències i patrons, alguns dels quals destaquem en l’informe que acompanya el llançament del panell.

Dels 80.000M€ compromesos per la UE durant la fase inicial dels acords europeus (excloent trams més recents que se centren principalment en préstecs reemborsables), gairebé 75.000M€ s’havien convocat i poc més de 49.000M€ adjudicat a 31 de gener de 2025. Això vol dir que aproximadament el 94% dels fons inicialment compromesos s’han convocat i al voltant del 61% s’han concedit. Tenint en compte que havia transcorregut una mica menys de tres quartes parts del període inicialment acordat de despesa (gener 2021 – agost 2026), el ritme és lleugerament més lent del necessari.

Aquesta bretxa es pot atribuir a diversos factors, destacant: (1) retards en la publicació i resolució de convocatòries, (2) la complexitat dels procediments administratius, i (3) la manca de capacitat d’absorció d’alguns beneficiaris potencials.

No obstant això, la recent desacceleració en les adjudicacions al sector privat podria indicar dificultats en la seva capacitat d’absorció.

Catalunya lidera en termes absoluts, seguida d’Andalusia, amb el País Basc i la Comunitat de Madrid a més distància. No obstant això, en termes per càpita, el País Basc, Aragó i Castella-la Manxa mostren un ritme més alt.

Per sectors, la construcció (incloent-hi qualsevol tipus de desenvolupament, especialment infraestructures) lidera amb més de 3.000M€, seguida a molta distància pel comerç. El creuament per comunitats autònomes i sectors mostra una intensitat notable en la construcció en diverses regions, especialment a Catalunya, Andalusia i el País Basc.

L’anàlisi sectorial i territorial suggereix que els fons podrien estar seguint camins de menor resistència, reforçant sectors ja existents. Tanmateix, també hi ha potencial per generar impactes transformadors dins d’aquests sectors ja establerts i sovint significatius. En qualsevol cas, la distribució observada subratlla la necessitat de transitar eventualment cap a avaluacions concretes d’impacte per determinar si les inversions contribueixen efectivament als objectius de transformació econòmica o si, per contra, estan reforçant situacions existents.

A partir d’aquesta evidència, recomanem:

→ Accelerar els processos d’adjudicació per reduir la bretxa actual, simplificant els procediments administratius.

→ Evitar que els problemes de capacitat regional o local es converteixin en colls d’ampolla, desenvolupant mecanismes de suport específics per a àrees amb menor capacitat, reforçant equips tècnics i establint mecanismes més eficients de coordinació multinivell.

→ Revisar la concentració sectorial i considerar recalibrar prioritats, especialment valorant àmbits on caldria un major esforç, particularment el desenvolupament del capital humà o l’accés a l’habitatge.