Les claus del mercat laboral espanyol durant la pandèmia, segons l’Enquesta de Població Activa

 

 

L’Enquesta de Població Activa del quart trimestre del 2020 mostra cinc efectes clau sobre el mercat de treball un any després de l’inici de la pandèmia.

 

1. Augmenta l’atur, però no tant com en crisis anteriors

 

L’atur ha augmentat al nostre país en 622.600 persones, i la taxa d’atur se situa en el 16,13%. D’aquesta manera, la variació interanual ha estat de 2,35 punts percentuals, cosa relativament sorprenent en un país que sol veure com la seva taxa d’atur es dispara en moments de forta caiguda del PIB. En taxa intertrimestral, aquesta xifra suposa una variació del -0,1% (-1,6% desestacionalitzada).

Tanmateix, és obvi que aquestes xifres s’han de valorar amb molta prudència per raons tècniques: les dades apunten que les mesures de sosteniment de l’ocupació i de manteniment de rendes i de liquiditat han estat un element fonamental per evitar una destrucció massiva d’ocupació, tot i que convé recordar que la definició de la taxa d’atur i la seva metodologia de càlcul consideren ocupades les persones afectades per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i que 755.000 persones continuen en aquesta situació.

 

2. Creixen l’ocupació i les hores treballades

 

Tanmateix, i malgrat les raons esmentades, és possible assenyalar algunes dinàmiques molt rellevants. En primer lloc, l’ocupació va créixer en 167.400 persones (+0,87% i +1,29% desestacionalitzada en taxa intertrimestral). Aquest augment, juntament amb la caiguda d’un 47,4% dels treballadors absents de la feina a la setmana de referència (aproximació de l’EPA al treballador en ERTO d’acord amb les recomanacions de l’OIT i Eurostat), va elevar el nombre d’hores treballades un 10,1%.

 

“Les mesures de sosteniment de l’ocupació i de manteniment de rendes i de liquiditat han estat un element fonamental per evitar una destrucció massiva d’ocupació”

 

És precisament pel caràcter excepcional de les mesures aplicades per contenir els efectes perniciosos sobre l’ocupació del confinament i de la contracció productiva causada per les diferents onades de la pandèmia que és preferible atendre altres variables, no només l’ocupació sinó també les hores, com una bona aproximació de l’activitat productiva i dels seus efectes sobre la laboral. Així, les hores de treball poden complementar millor l’anàlisi. Malgrat un creixement de les hores inferior al del tercer trimestre (llavors d’un 15,1%), les dades publicades avui mostren que, tot i la situació encara complexa per la pandèmia, durant l’últim trimestre es va continuar tancant la bretxa originada per l’irrupció de la pandèmia el primer trimestre de l’any passat. Així, si el segon trimestre del 2020 la taxa interanual d’hores treballades queia un 26,6%, en l’últim “només” ho feia un 6,1%, davant del -7,2% del tercer.

 

3. Un milió i mig de persones passen de l’atur i la inactivitat a l’ocupació; 1,4 milions en surten

 

A més de tot l’anterior, en la situació actual pren una importància especial l’anàlisi dels fluxos entre les diferents classificacions en què s’agrupen les persones enquestades. Així, l’augment de l’ocupació va venir determinat per un flux important des de l’atur i la població inactiva d’1.548.200 persones. En canvi, des de l’ocupació van passar a les dues categories restants 1.394.600 persones (717.200 a l’atur i 677.400 a la inactivitat).

Pel que fa a l’atur, en van sortir 1.578.000 persones, 902.000 cap a l’ocupació i la resta cap a la inactivitat. Es van declarar aturades el quart trimestre les 717.000 persones que venien d’estar ocupades el tercer trimestre i les 847.700 que venien de la inactivitat. Cal dir, però, que és necessari, de nou, tenir present l’aparició de situacions especials que han de matisar i complementar qualsevol anàlisi d’aquests fluxos¹.

 

4. La temporalitat estructural persisteix, i la parcialitat involuntària també

 

Tanmateix, i tot i que l’actualitat mana i cal atendre amb més interès les xifres que resulten de l’evolució del mercat de treball per culpa de la pandèmia i que l’expliquen, en aquests dies el debat que suscita una possible reforma del mercat de treball ha de tenir present que els grans mals estructurals del nostre mercat de treball es mantenen.

Així, la destrucció d’ocupació el 2020 es va concentrar clarament en els treballadors temporals, que, com ja va passar en la crisi anterior, n’han patit el principal impacte.

 

 

Ara, amb la recuperació de l’ocupació, la taxa de temporalitat de l’economia espanyola continua acostant-se al 25% després d’haver caigut fins al 22% el segon trimestre, quan el quart trimestre del 2019 era del 26%. La raó d’aquest augment en l’últim trimestre s’explica per l’increment de 107.100 assalariats amb contracte temporal, davant de l’increment de 26.300 assalariats amb contracte indefinit. No hi ha dubte que, com és habitual al nostre mercat de treball, els ajustos, siguin o no per culpa de la pandèmia, recauen gairebé sempre sobre el mateix tipus de treballador, amb totes les conseqüències laborals, salarials i de projecció vital que això comporta.

Un altre dels problemes estructurals del mercat de treball espanyol que continua sense resoldre’s és l’elevada parcialitat involuntària. Si bé el percentatge de persones ocupades que treballen a temps parcial és del 14,47%, entre els múltiples motius per tenir un contracte a temps parcial destaca el de “no haver pogut trobar feina a jornada completa” (el que es coneix com a “parcialitat involuntària”), que arriba al 53,4% del total de treballadors amb ocupació parcial, gairebé tres punts percentuals més que el tercer trimestre i fins i tot per sobre del que hi havia fa un any (51,0%).

 

 

Si a aquesta xifra hi sumem els qui tenen un contracte parcial per altres raons que podríem associar a la involuntarietat, com la cura de persones grans o altres obligacions familiars i personals, el percentatge de treballadors a temps parcial englobats en aquestes categories representaria gairebé el 70% del total, lleugerament per sobre de la dada de fa un any (68%).

Finalment, si bé les dones tenen menys parcialitat involuntària que els homes (52,2% davant del 57,0%), per cura de persones grans i obligacions familiars s’hi engloben el 20,1% de les dones amb contracte parcial, davant del 3,6% dels homes. Totes aquestes xifres reflecteixen que al mercat de treball la manca de conciliació i els rols familiars de gènere continuen tenint conseqüències més que evidents.

 

5. Pocs aturats en formació malgrat les noves mesures per incentivar-la

 

Des de l’inici de la pandèmia, tant el govern central com els governs de les comunitats autònomes han adoptat mesures extraordinàries per fer front a l’impacte de la covid-19 en matèria de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral, amb l’objectiu de flexibilitzar i adaptar la formació de les persones ocupades i aturades a les situacions de confinament i de nova normalitat. Al marge de certes mesures organitzatives i pressupostàries, destaca l’impuls donat a la formació a distància i en línia, derivat en gran mesura de la suspensió de l’activitat educativa i formativa presencial durant la vigència de l’estat d’alarma i de les restriccions i la situació epidemiològica posteriors.

En tot cas, el percentatge de treballadors aturats que cursen algun tipus de formació, reglada o no reglada, continua sent excepcionalment baix al nostre país.

 

 

Mitjançant el Reial decret llei 30/2020, de 29 de setembre, de mesures socials en defensa de l’ocupació, es va considerar les persones treballadores en situació de suspensió de contracte o de reducció de jornada com a conseqüència d’un ERTO col·lectiu prioritari per a l’accés a les iniciatives de formació del sistema de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral.

 

Implicacions per a les polítiques a mitjà termini

 

Aquests cinc fets clau comporten tres implicacions ineludibles per a les polítiques

1) Calen mesures decidides per reduir la dualitat del mercat de treball, en el marc d’una eventual reforma laboral.

2) L’extensió dels ERTO no pot ser indefinida. A mitjà termini, caldrà reassignar l’activitat i els treballadors entre sectors. Un ús adequat dels fons NGEU és imprescindible per a la transformació de l’economia cap als sectors digital i de la transició ecològica.

3) En relació amb l’anterior, bona part dels treballadors, per trobar feina en altres sectors, hauran d’obtenir qualificació i formació específica i transversal. En l’àmbit de la formació, les mesures de flexibilització i adaptació incorporades fins ara són adequades, però cal especialment avançar més en la implantació i la generalització de la teleformació. En concret, sembla imprescindible continuar adaptant i flexibilitzant la regulació de les diferents iniciatives de formació professional per a l’ocupació, no només l’oferta formativa de les administracions públiques i la formació programada per les empreses per als seus treballadors, sinó en general models de formació més flexibles, que permetin a les persones treballadores en situació d’atur o d’ERTO adquirir les qualificacions necessàries, especialment en un entorn incert de canvi tecnològic i d’adaptació a les revolucions digital i verda. Un ús eficaç i eficient dels fons procedents del programa Next Generation EU serà clau per enfortir l’ocupabilitat dels treballadors i la competitivitat de les empreses.

---

Nota: Per ser considerat aturat segons l’EPA cal respondre afirmativament dues preguntes sobre la recerca de feina i la disponibilitat per treballar. Això implica que en les enquestes d’aquest 2020 no és estrany que un percentatge elevat d’inactius s’hagués d’incloure en el grup d’aturats, ja que la possibilitat material (confinaments o tancament d’empreses) de complir tots dos requisits estava limitada. Aquesta possibilitat podria explicar part dels fluxos d’aturats i ocupats cap a la inactivitat (+1.352.900).