Les bretxes de gènere al mercat laboral durant la pandèmia

Les bretxes de gènere en l’impacte de la pandèmia de la COVID-19 al mercat laboral estan estretament vinculades a les polítiques implementades per contenir la propagació del virus, com els tancaments escolars i dels centres de treball, i als efectes negatius sobre l’economia, com el suport financer als treballadors amb l’ocupació suspesa. Així ho mostra una anàlisi detallada de les bretxes de gènere als mercats laborals d’Espanya, el Regne Unit i els EUA, analitzades des de l’inici de la pandèmia:

• Mentre que a Espanya i al Regne Unit no s’aprecien grans bretxes entre homes i dones en la pèrdua d’ocupació, sí que s’observa que les dones han tingut més probabilitats de trobar-se en suspensió temporal d’ocupació i, a Espanya, van ser més propenses a passar a la inactivitat econòmica.
• Les bretxes més notables en tots dos països es van concentrar en les llars amb fills menors de 16 anys i tendeixen a coincidir en el temps amb els moments de tancament de les escoles:

→ A Espanya, van ser les dones amb fills les que van patir un augment de la inactivitat econòmica respecte als homes. Aquest efecte es va mantenir fins a finals de setembre de 2020.

→ Al Regne Unit, observem només entre les persones amb fills una bretxa de gènere persistent i significativa en la taxa de suspensió d’ocupació que s’estén fins al primer trimestre del 2021. Tanmateix, no hi ha cap bretxa entre les persones que no tenen fills.

→ Les bretxes observades entre les persones amb fills semblen desaparèixer quan s’acaben els tancaments escolars.

• Als EUA, les bretxes de gènere són molt més pronunciades i generalitzades: les dones tenien més probabilitats d’haver perdut o deixat la feina, i més probabilitats d’haver passat a la inactivitat econòmica. Aquest efecte ha estat persistent en el temps fins al tercer trimestre del 2021.
• A més, en aquest país, les diferències es tornen a concentrar en les persones amb fills. Les mares tenen més probabilitats d’haver perdut o deixat la feina, i són molt més propenses que els pares a passar a la inactivitat econòmica. Aquest efecte persisteix des del segon trimestre del 2020 fins al tercer trimestre del 2021.
• És probable que als EUA la combinació de tancaments escolars més prolongats i de polítiques de protecció de l’ocupació menys generoses sigui la causa d’unes bretxes de gènere molt més profundes i sostingudes a les llars amb nens petits.

A tot això cal afegir que, mentre que les diferències de gènere en l’impacte de la crisi sobre el mercat laboral podrien acabar sent transitòries, l’evidència proporcionada per diferents estudis suggereix que les bretxes en el treball domèstic, especialment en la cura dels infants, han augmentat substancialment i de manera més duradora durant la pandèmia.

Això ens porta a recomanar als responsables polítics que tinguin més en compte els efectes adversos dels tancaments d’escoles no només sobre l’aprenentatge de nenes i nens, sinó també sobre la igualtat de gènere tant al mercat laboral com a la llar, per evitar revertir dècades de progrés en aquest àmbit.

En paral·lel, les empreses haurien d’assegurar que les noves modalitats de treball flexible, com l’augment del teletreball, siguin adoptades de manera equitativa per homes i dones. Altrament, corren el risc de reforçar l’especialització de les dones en les tasques domèstiques i la cura dels infants. Els responsables polítics n’han de ser conscients i col·laborar amb el sector privat per garantir que les innovacions en matèria de treball flexible no es tradueixin en una desigualtat de gènere més gran en el futur.