La ‘motxilla del treballador’: una alternativa per millorar la protecció del sistema espanyol de pensions

Les economies de l’OCDE travessaran una forta transició d’envelliment en les properes dècades. Entre el 2020 i el 2060, la proporció entre persones de 15 a 64 anys i majors de 64 anys passarà de 3 a aproximadament 2. Entre aquestes economies, l’espanyola es diferencia especialment perquè la seva transició d’envelliment és una de les més greus, la taxa d’ocupació és relativament baixa i el seu sistema de pensions de repartiment (Pay-As-You-Go, PAYG, en anglès) és un dels més generosos per a una població que envelleix.

L’actual “contracte intergeneracional” de repartiment entre la població treballadora i la jubilada només es pot fer sostenible o bé incomplint les promeses als jubilats, retallant fortament les seves prestacions de jubilació (retardant l’edat de jubilació i/o reduint els pagaments de les pensions), o bé les promeses als empleats, amb un fort augment de les seves cotitzacions, una pujada d’impostos que perjudicaria greument la competitivitat de l’economia, o una combinació de totes dues coses; és a dir, renunciant a totes les promeses existents.

En aquest Policy Brief els autors estudien els beneficis i els costos potencials que podria tenir la transició cap a un sistema de pensions capitalitzat de contribucions definides que també protegeixi els qui perden la feina: el sistema anomenat ‘motxilla del treballador’.

Les reformes de pensions introduïdes el 2011 i el 2013 que apuntaven en aquesta direcció es van abandonar, i l’actual recurs a les transferències del pressupost del govern central no resol el problema de fons, mentre que la indexació de les pensions, especialment en un entorn inflacionari, és un pas enrere perillós. Com reconeix l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal espanyola, “l’augment previst de la despesa sanitària i en pensions com a conseqüència de l’envelliment de la població és un dels principals riscos per a la sostenibilitat de les finances públiques (espanyoles) a mitjà i llarg termini” (AIReF 2022).

La recerca de Marimon, Díaz-Saavedra i Brogueira de Sousa aporta una quantificació nova d’aquestes afirmacions, i mostra els costos per al benestar de les generacions actuals i futures de mantenir el sistema actual, així com els beneficis de posar en marxa un sistema de ‘motxilla del treballador’ (similar, però més substancial, al que es va introduir a Àustria el 2003). La conclusió que n’extreuen és que, si es dissenya adequadament, podria superar els sistemes de pensions de contribucions definides estàndard en termes de benestar social i eficiència econòmica.