Jornada escolar contínua: com la pandèmia està accelerant un model social i educatiu regressiu

La jornada escolar matinal (contínua) s’ha estès ràpidament en molts centres públics de tot Espanya en els últims 30 anys. Tot i que no hi ha dades oficials, les enquestes més recents mostren que la jornada matinal (contínua) és majoritària als centres públics d’infantil i primària.

La pandèmia està accelerant aquesta modalitat de jornada i és molt probable que ho continuï fent durant els propers anys. Amb dades d’una enquesta a 2.147 docents, observem com les mesures epidemiològiques de jornades matinals en algunes comunitats autònomes van ampliar la proporció de centres amb jornada matinal durant la pandèmia: això ha propiciat que molts centres amb jornada completa o partida (aproximadament un 44,5%) estiguin debatent el canvi de jornada per al curs vinent i que una part important d’aquests (28,7%) hagi activat votacions per aconseguir-ho.

A Espanya, el debat sobre la jornada escolar és parcial i, de vegades, ignora l’evidència científica sobre aquesta qüestió. Repassem les tres dimensions que afecta la jornada escolar:

→ En el cas de l’alumnat, no hi ha evidència rigorosa sobre l’efecte de la modalitat de jornada (amb unes hores lectives donades) sobre el rendiment acadèmic, tot i que alguns estudis correlacionals apunten que la jornada completa (o partida) està associada a millors resultats. El que sí que hi ha és evidència abundant i robusta sobre com el temps (lectiu i no lectiu) a l’escola té un impacte positiu en els alumnes en termes acadèmics i socioemocionals; i també que la jornada completa (o partida), amb un dinar d’hora i una pausa després, s’adapta millor als bioritmes dels alumnes i en millora la salut, els cicles de son i el benestar.

→ En el cas de les famílies, l’evidència científica apunta a un factor clau habitualment ignorat a Espanya (clau per a la igualtat de gènere), però que la pandèmia ha posat de manifest: l’escola també té una funció fonamental de custòdia o cura. Quan l’escola és a temps parcial, l’ocupació de les famílies se’n ressent, perquè dificulta que les seves jornades laborals superin les 25 o 28 hores setmanals. Estimem per primera vegada, i amb dades de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV), l’efecte de la jornada matinal (contínua) respecte a la jornada completa sobre l’ocupació de les famílies. Mostrem que la jornada escolar contínua té un efecte negatiu i significatiu en els ingressos i l’ocupació de les famílies, especialment gran per a les mares, que concentren el 66,4% de l’impacte, cosa que contribueix a agreujar les bretxes de gènere existents. A més, això suposa cada any una pèrdua de 8.048 milions d’euros d’ingressos per a les famílies.

→ Pel que fa al professorat, és el col·lectiu que més es beneficia d’una jornada matinal (contínua), tant en termes de benestar com de possibilitats de conciliació. En l’enquesta feta, aquest col·lectiu es mostra majoritàriament a favor de la jornada matinal (contínua) i, paradoxalment, subratlla els beneficis per a l’alumnat i les famílies (i no tant per al mateix professorat) com les raons principals per justificar aquesta modalitat de jornada.

Si considerem l’alumnat com l’objectiu central de la política educativa, hi ha un espai enorme per avançar en el tipus d’organització escolar que cal adoptar mitjançant un debat racional, basat en l’evidència científica i que, alhora, articuli espais de consens tenint en compte els diferents actors. Considerem que els beneficis d’una jornada escolar a temps complet (de 09:00/09:30 a 16:00/16:30) amb un dinar d’hora (12:30 o 13:00) i un descans per a l’alumnat de 3 a 12 anys superen amb escreix els costos de mantenir o fins i tot ampliar l’statu quo. Després de l’impacte gegantí que ha tingut la pandèmia sobre la salut mental i el benestar emocional de la comunitat educativa (alumnat, docents i famílies), la resposta no ha de ser reduir el temps a l’escola, sinó ampliar-lo. L’avanç de la jornada matinal s’està produint mentre es nega l’evidència disponible sobre els seus efectes perniciosos sobre l’alumnat i les famílies. Per això, cal articular altres alternatives a la jornada contínua que facin factible, alhora, compensar el professorat pel fort deteriorament que ha patit la seva situació laboral durant l’última dècada (primer amb la crisi i després amb la pandèmia).

Plantegem un pla d’inversions derivat dels enormes beneficis econòmics d’una educació a temps complet a infantil i primària. Estimem aproximadament un augment de 1.200 milions d’euros en la recaptació via IRPF amb la generalització d’una jornada escolar a temps complet, que es podrien destinar a garantir i fer políticament viable aquesta modalitat de jornada. Inclouria tres partides fonamentals d’inversions públiques:

→ Ampliar la cobertura i la quantia de les beques de menjador per arribar al 40% de tot l’alumnat.

→ Desenvolupar i millorar les infraestructures escolars als centres públics d’infantil i primària per fer possible un menjador a cada centre educatiu a mitjà i llarg termini.

→ Compensar el professorat amb un complement salarial per augmentar les hores de permanència als centres.