El pes del territori en les posicions sobre la transició verda

El canvi climàtic i la consegüent necessitat de transitar cap a una economia descarbonitzada influeixen de manera significativa en les polítiques actuals. Tanmateix, aquest impacte no s’ha de percebre ni distribuir necessàriament de manera uniforme entre territoris: les posicions sobre la transició poden variar segons si la persona que les té resideix en una àrea més poblada o en un poble petit.

Per abordar aquestes diferències i orientar les accions futures perquè siguin alhora efectives, justes i políticament sostenibles, és essencial recopilar i analitzar dades que les dimensionin de manera precisa i concreta.

Per fer-ho, ens servim d’una enquesta representativa de la societat espanyola feta el 2022 i el 2023 que analitza les diferències en perspectives i actituds envers la transició verda, i que completa les nostres anàlisis anteriors sobre polarització verda basades en aquesta mateixa enquesta.

Les nostres anàlisis revelen que a Espanya no hi ha una bretxa territorial significativa pel que fa a l’afectivitat, els valors o la importància del canvi climàtic entre els habitants de municipis grans i petits.

On sí que hi ha una variació significativa és en l’actitud envers les polítiques entre municipis de diferents mides. Observem la diferent probabilitat d’estar molt a favor o molt en contra d’aquestes mesures segons la mida del municipi on viu l’individu. Ens fixem en tres dimensions específiques que han capturat bona part de l’atenció sobre les polítiques de transició verda en els últims anys, i en què les possibles divisions entre territoris han pres una importància especial: la política de transport, l’agropecuària i la d’instal·lació de projectes de renovables.

• En general, les polítiques restrictives de l’ús del vehicle privat són més tolerades en els municipis més grans, tot i que no arriben a obtenir el consens de la majoria.
• Així, als municipis més petits hi ha una probabilitat del 55% d’estar molt en contra de la prohibició dels cotxes dièsel el 2025, mentre que aquesta xifra baixa al 40% als municipis més grans.
• Els impostos sobre la gasolina segueixen una lògica similar: els que hi estan “molt a favor” augmenten amb la mida del municipi, mentre que els que hi estan “molt en contra” disminueixen.
• Pel que fa als projectes d’energies renovables, quan es pregunta per instal·lacions dins de la mateixa comunitat autònoma la majoria dels habitants hi està a favor, però la probabilitat de suport màxim creix d’un 44% a un 63% entre municipis petits i grans.
• La variació en les actituds envers els projectes de renovables entre diferents mides de municipis es concentra en les posicions positives, tot i que també hi ha algunes diferències significatives als extrems.
• La posició envers les polítiques agrícoles i ramaderes no varia tant segons la mida del municipi on es viu, tot i que la mida del municipi sí que produeix diferències significatives en les actituds envers l’IVA de la carn i el suport als agricultors amb granges ecològiques.

A més, observem que, entre votants d’un mateix partit:

• Els d’àrees més grans (més de 500.000 habitants) són habitualment més propensos a donar suport a les polítiques de transició verda que els votants del mateix partit residents en àrees més petites (entre 0 i 50.000 habitants).
• Les diferències es donen entre els votants de tots els partits, però són comparativament més grans entre els votants de formacions de l’esquerra de l’espectre, i pel que fa a les polítiques sobre vehicles. En són exemples notables la prohibició dels cotxes dièsel per al 2025 i la política d’augmentar els impostos de matriculació dels vehicles grans.