Als mitjans: abril i maig de 2024

Aquests són alguns dels moments destacats d’EsadeEcPol als mitjans durant el darrer mes, especialment dos podcasts que us animem a escoltar. 

• El nostre director Toni Roldán va valorar al Financial Times els resultats de les eleccions catalanes. També va participar al podcast Políticos Aparte amb Jordi Sevilla i Gabriel Elorriaga per parlar del nou període en què entraria Catalunya. 
• Lucía Cobreros va ser entrevistada a Pausa, el podcast de Marta García Aller sobre el paper de la dona en STEM.  

• Comenta que els prejudicis comencen a casa, empitjorant amb les expectatives del professorat segons el gènere dels estudiants.
• Els buits es generen per un conjunt de factors com l’afecte derivat de l’autopercepció, el nerviosisme cap a les matemàtiques i altres àrees de la ciència influenciades pels rols de gènere tradicionals.  
• Les bretxes de gènere s’amplien al llarg de la vida de les dones, tant a nivell acadèmic com a mesura que continuen en la seva carrera professional, per això cal abordar-les i intentar reduir-les el més aviat possible. 
• Amb 6 anys, tant els nens com les nenes consideren que els homes són els que poden arribar a ser “brillants”, cosa que no és tan cert als 5 anys.  
• • També subratlla que la manca de referències en el contingut dels llibres de text i a les classes és clau a l’hora que les noies i adolescents decideixin les professions que volen exercir. 
• • Defensa que s’haurien de fomentar les assignatures relacionades amb les àrees STEM en extraescolars, bootcamps, i eliminar els biaixos a casa i a les escoles. 

Francisco de la Torre va diagnosticar l’economia subterrània i l’efecte de la transició a la banca en línia. En aquest post us deixem un resum de les seves principals aportacions als mitjans de comunicació: 

• La pandèmia va intensificar la transició als pagaments amb targeta bancària a Espanya. Daniel Viaña en el seu article per a El Mundo destaca que aquesta migració als pagaments electrònics va augmentar la recaptació de l’IVA en aproximadament 6.000 milions d’euros anuals el 2022 i el 2023.  
• Després d’una caiguda del PIB de dos dígits el 2020, l’activitat va tornar a créixer un 6,4% i un 5,8% els dos anys següents. Laura delle Femmine subratlla a El País que en aquests dos anys els ingressos fiscals van avançar un 15,1% i un 14,4% sense grans canvis normatius. 
• S’observa un creixement progressiu de les transaccions amb targeta, passant dels 37.000 milions d’euros del primer trimestre del 2020 als 57.000 milions del mateix període del 2023. Escriu Cristina Ruíz per La Razón que, com a conseqüència, el percentatge que representa aquesta forma de pagament del consum total augmenta en gairebé 10 punts percentuals, del 20% al 29%.