La pobresa relativa de la joventut a Espanya: emancipada vs. vivint a casa dels pares
Jorge Galindo
10 de febrer de 2026
Els resultats definitius de l’ECV 2025, publicats per l’INE el 5 de febrer, confirmen una millora general dels indicadors de pobresa a Espanya. La taxa de risc de pobresa relativa va caure al 19,5%, el nivell més baix des de 2008.
Entre la població jove (16-34 anys) la tendència també és descendent: del 22,2% el 2015 al 17,0% el 2025, amb una caiguda acumulada de poc més de 5 punts en una dècada. Però el descens és irregular i es resisteix a consolidar-se. Després d’una baixada notable entre 2016 i 2020, la pandèmia va interrompre la trajectòria (repunt fins al 20,7% el 2021), i des de 2022 la taxa s’ha estabilitzat a l’entorn del 17-18%, sense avenços clars en els últims tres anys.
Una dimensió que ha canviat substancialment per als joves en aquest període és amb qui viuen. L’encariment de l’habitatge ha fet de l’emancipació una decisió cada cop més condicionada pel cost, i això té conseqüències directes sobre com es distribueix la pobresa dins d’aquest grup d’edat.
La proporció de joves emancipats —definits com els qui no conviuen amb cap progenitor a la llar— ha baixat del 37,5% el 2015 al 27,0% el 2025. Gairebé tres de cada quatre joves de 16 a 34 anys viuen avui amb almenys un dels pares. Quines implicacions té això per a la pobresa juvenil? Els joves que conviuen amb els pares disposen dels ingressos de la llar familiar, cosa que per definició eleva la seva renda equivalent. Que presentin taxes de pobresa més baixes és esperable. El que és rellevant és la mida de la bretxa, la seva persistència en el temps i, sobretot, el fet que un grup hagi millorat de manera sostinguda mentre que l’altre no.
El 2025, la taxa de pobresa relativa dels joves emancipats se situa en el 30%. Entre els que viuen amb els pares, és del 12,2%. Aquesta bretxa és mecànica, però el que és rellevant al costat d’això és que la pobresa dels joves que viuen amb els pares ha baixat de manera sostinguda, del 18,4% al 12,2%, 6 punts menys, mentre que la dels emancipats ha oscil·lat entre el 28% i el 35% sense una tendència clara a la baixa, amb un pic el 2021 (34,2%) que probablement reflecteix l’impacte diferencial de la (post)pandèmia. El 2025 se situa per sota d’aquest pic, però en nivells similars als de fa una dècada.
Una descomposició shift-share permet desagregar la reducció de la pobresa juvenil agregada en dos components: un efecte composició, que captura quina part de la variació es deu a canvis en el pes relatiu de cada grup (emancipats i no emancipats), i un efecte taxa, que recull quina part es deu a canvis en la pobresa dins de cada grup. Els resultats indiquen que aproximadament dos terços de la reducció s’expliquen per la caiguda de la pobresa entre els qui viuen amb els pares, la taxa dels quals ha passat del 18% al 12%. Només un cinquè es deu a l’efecte composició: aquesta proporció de joves emancipats que ha caigut 10 punts. Atès que els emancipats són sistemàticament més pobres, el seu menor pes estadístic redueix la mitjana. De fet, com hem vist, la taxa de pobresa dels emancipats amb prou feines ha variat i es manté al voltant del 30%. En altres paraules: la millora agregada en pobresa juvenil no reflecteix una millora en les condicions materials dels joves que viuen de manera independent, sinó la combinació de llars parentals amb més renda i una generació que, com que no es pot emancipar, roman sota el paraigua econòmic de les seves famílies (que sí que millora).
Ara bé, el descens de l’emancipació coincideix amb un augment del nivell educatiu entre les persones joves. El fet que més joves estudiïn més temps és en si mateix positiu, especialment si implica que els qui romanen a la llar familiar ho fan per formar-se i que els qui s’emancipen ho fan cada cop més preparats.
Les dades de composició educativa mostren que en tots dos grups la proporció de joves amb educació terciària (en curs o completada) ha crescut. Entre els que viuen amb els pares ha passat de poc més de la meitat a prop de dos terços. Entre els emancipats, l’augment també ha estat notable. Els joves d’avui estan més formats que els de 2015 independentment del seu estatus d’emancipació. I una pregunta, tornant a la nostra preocupació central, és si aquesta formació més alta es tradueix en menys risc de pobresa des de l’inici de la vida adulta.
Si desagreguem el gràfic 3 per nivell educatiu en curs o assolit veiem que la reducció de la pobresa per no emancipació és més intensa per als qui no tenen educació terciària: el 2025, la seva taxa de pobresa és d’aproximadament el 14% si viuen amb els pares, davant del 40% si estan emancipats. Tanmateix, emancipar-se amb estudis terciaris no és avui millor que fa una dècada: la taxa de pobresa dels joves emancipats amb formació superior s’ha mantingut al voltant del 23-25% al llarg de tot el període, sense millora apreciable. Més formació no ha significat de manera substancial menys risc per als qui fan el pas d’independitzar-se.
Totes les dades de pobresa presentades fins aquí es calculen sense incloure el lloguer imputat, és a dir, mesurant únicament els ingressos monetaris de la llar. Hi ha una manera d’aproximar el valor econòmic de viure en un habitatge pel qual no es paga lloguer de mercat: el lloguer imputat estima quant costaria al mercat l’habitatge que la llar ocupa sense pagar, ja sigui perquè és de propietat, perquè l’hi cedeix un familiar, o perquè es viu a casa dels pares.
Quan s’incorpora aquest component a la renda de la llar, la pobresa es redueix més per als qui viuen amb els pares (−1,5 punts) que per als emancipats (−0,4 punts). És un altre indici que la llar familiar protegeix de la pobresa en bona mesura perquè absorbeix el cost de l’habitatge.
Nota metodològica. Els encreuaments per emancipació i nivell educatiu es basen en l’explotació de les microdades de l’ECV. En alguns subgrups les mostres són de 700-800 observacions, cosa que introdueix volatilitat interanual. Les dades són, a més, sensibles a la definició de les categories: “emancipat” es defineix com no conviure amb cap progenitor a la llar; “educació terciària” inclou tant els qui estan cursant estudis superiors com els qui els han completat. Malgrat aquestes limitacions, la direcció dels resultats és consistent al llarg de tota la sèrie i les magnituds són prou grans perquè les conclusions principals siguin robustes.








