Notícies
Niall Ferguson, a ESADE: “L’eina més potent de la història de la democràcia són els anuncis de Facebook”
El professor Niall Ferguson ha parlat a ESADE de l’impacte de les xarxes socials en la societat actual i al llarg de la història, durant la presentació del seu darrer llibre, La torre i la plaça, organitzada per la Fundación Rafael del Pino i ESADE.
Per Niall Ferguson, professor d’Història de la Universitat de Stanford, la revolució que ha comportat la creació d’internet i totes les seves conseqüències només és comparable a l’impacte que va tenir a l’edat mitjana la invenció de la impremta. Tanmateix, encara que les dues revolucions es basen en la facilitat i la rapidesa a què es difon la informació, Ferguson s’ha mostrat pessimista sobre l’impacte a la societat que suposa el fet que internet estigui dominada per uns pocs gegants, com Facebook, Google o Baidu.
Mentre el negoci de les impremtes sempre fou descentralitzat –“ningú no es va fer multimilionari imprimint llibres”–, internet està en mans d’un grup d’empreses que, al seu torn, “estan molt centralitzades i controlades de forma jeràrquica”, ha assenyalat. Aquest fet, combinat amb un model de negoci basat en la publicitat, converteix aquestes empreses en gestors de la informació al servei dels seus clients, amb les conseqüències que això comporta. “El Brexit i la victòria de Trump són exemples de la influència de les xarxes socials”, ha apuntat Ferguson, i ha afegit que aquest tipus de xarxes ja existien al Neolític, però amb altres formats i amb diferents tecnologies, i que tenen un gran potencial per explicar fets històrics com ara la revolució americana, la Il·lustració o l’ascens del nazisme, des d’una nova perspectiva. “L’eina més potent de la història de la democràcia són els anuncis de Facebook”, ha conclòs, tot recordant l’impacte que han tingut en els processos electorals dels darrers anys.
Els Estats Units i la Xina
Amb relació a aquesta influència creixent, Ferguson n’ha distingit dos enfocaments: el del govern dels Estats Units, que manté la mateixa desregulació per als gegants tecnològics que hi havia quan eren start-ups, i el model xinès, que supervisa els continguts amb la col·laboració de gegants com Baidu, Alibaba o Tenzent, per tal de controlar la població.
Respecte al model americà, Ferguson s’ha mostrat pessimista, perquè “les xarxes funcionen com a agents de polarització, com va succeir a l’Alemanya de preguerra o abans de la revolució americana”. D’altra banda, creu que el model xinès fracassarà perquè comporta manca de llibertat.
Ferguson ha estat acompanyat pel professor d’ESADE Àngel Saz, i han presidit l’acte Koldo Echebarria, director general d’ESADE, que ha destacat la importància de fomentar la recerca i el debat social, i Ana Cebrián, en representació de la Fundación Rafael del Pino, que ha manifestat la voluntat de la seva fundació d’incrementar la presència a Barcelona.
