Al darrer any, hi ha hagut un interès creixent de les empreses per la sostenibilitat i pels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). No obstant això, la crisi de la COVID-19 i el conflicte a Ucraïna, iniciat el 2022, han frenat l’avanç en l’Agenda 2030 i han agreujat les desigualtats. Per abordar aquest repte, cal reformar el finançament dels ODS, enfortir el paper de les agències i dels bancs de desenvolupament i potenciar la participació dels actors privats en la transferència de coneixement i d’innovació, per tal d’accelerar el progrés cap a un món més sostenible. Aquestes són les conclusions principals del sisè informe de l’Observatori dels ODS, titulat Impulsar la sostenibilitat en un entorn de policrisi, elaborat per la Càtedra LideratgeS i Sostenibilitat d’Esade, en col·laboració amb l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”.

Aquesta edició se centra en l’escenari de policrisi. La combinació de l’augment dels preus de l’energia i dels aliments, la inflació i les tensions a les cadenes de subministrament està amenaçant el compliment dels compromisos globals en matèria de sostenibilitat. L’informe alerta que, si aquesta situació persisteix, alguns ODS no es podran assolir i urgeix a impulsar la transformació i la cooperació internacional, amb l’objectiu de redoblar les accions institucionals i privades, i el compromís de la societat civil. 

Segons Àngel Castiñeira, director de la Càtedra LideratgeS i Sostenibilitat d’Esade, “prendre’s seriosament la sostenibilitat obliga el món empresarial a passar de la reactivitat a la proactivitat, de l’impacte neutral a l’impacte positiu i de la mentalitat de competència a la de la cooperació. Havent transcorregut vuit anys des de l’aprovació dels ODS de l’Agenda 2030, encara s’observa una bretxa entre les aspiracions i l’aplicació de mesures realment transformadores. És crucial que els agents socials s’involucrin activament en processos de reflexió col·lectiva i en aliances multistakeholder per tal d’oferir solucions duradores en l’escenari de policrisi i revisar els preceptes més arrelats en el sistema econòmic que ens han portat fins a la situació actual”.

Enfocament sistèmic per impulsar la sostenibilitat

Segons l’informe de l’Observatori dels ODS d’Esade i l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”, la transició energètica és crucial per crear un nou model de creixement i d’energia, i aconseguir una economia de baixes emissions. No obstant això, és important tenir en compte que cal adoptar un enfocament sistèmic que permeti analitzar de manera integral les connexions entre les diferents àrees i evitar impactes no volguts. A més, la UE es troba en una posició difícil en l’actual crisi energètica global, per raó de la seva dependència energètica de tercers països, com Rússia, i per la guerra a Ucraïna. L’estudi destaca l’augment del compromís del sector privat amb la transició verda, però alerta de la manca de concreció en els plans i en la metodologia utilitzada.

L’informe també apunta que, per aconseguir una transició verda efectiva, és fonamental desacoblar el creixement econòmic i demogràfic de l’augment de les emissions, reforçar l’eficiència energètica i desplegar tecnologies que permetin retirar i reutilitzar el CO2 de l’atmosfera, per promoure la circularitat. Però adverteix de la dificultat d’accedir a determinades primeres matèries i a minerals crítics que són necessaris per a la transició i que majoritàriament no es troben en territori europeu. En aquest sentit, Ferran Curtó, director adjunt de la Càtedra LideratgeS i Sostenibilitat d’Esade, destaca que “hem de tenir molt present el principi ‘Do No Significant Harm (DNSH)’, previst al Pacte verd europeu. Per exemple, si per obtenir els minerals necessaris per electrificar la indústria de l’automòbil comencem a minar els fons oceànics de manera descontrolada –com està començant a passar–, estarem actuant per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a costa de la biodiversitat marina. Això afectaria la capacitat de l’oceà de continuar fent d’embornal de carboni i comprometria l’objectiu de limitar l’escalfament global. La mitigació a curt termini dels efectes de l’escalfament global no pot anar en detriment de la capacitat d’adaptar-nos a un futur cada vegada més incert”.

Més ODS a les empreses, però descripció escassa de les accions

Es consolida la tendència a l’alça del report no financer. Segons l’Informe de l’Observatori dels ODS, que mesura la contribució de 101 empreses cotitzades espanyoles a l’Agenda 2030, el percentatge d’organitzacions que reporten informació no financera ha passat del 50% el 2017 al 87% el 2022, cosa que representa un augment de 37 punts. 

Les organitzacions destaquen principalment, a les seves memòries, l’ODS 8 (Treball) i l’ODS 13 (Clima), ambdós amb un 63%, seguits de l’ODS 9 (Indústria) i l’ODS 7 (Energia), esmentats per les empreses un 56% i un 55%, respectivament. Continuen postergats l’ODS 1 (Pobresa), amb un 28%; l’ODS 2 (Fam), amb un 22%, i l’ODS 14 (Vida submarina), només esmentat pel 16% de les empreses.

Per bé que el compromís de les empreses no ha empitjorat, el 85% dels esments als ODS no detallen les activitats que s’han desenvolupat per acomplir-los. Concretament, els esments ambiciosos han minvat en 15 dels 17 ODS des del 2020.

Criteris ambientals i paritat de gènere, assignatures pendents

L’informe elaborat per la Càtedra LideratgeS i Sostenibilitat d’Esade distingeix també cinc grans dimensions en l’àmbit de la sostenibilitat. Pel que fa a la governança –que es refereix a com l’empresa gestiona les operacions, les decisions i els riscos–, disminueix el percentatge d’empreses que inclouen criteris socials (32%) o mediambientals (18%) en la seva missió empresarial. Així mateix, la paritat de gènere continua essent una assignatura pendent. Malgrat que la presència de dones al consell d’administració (31%) i a la direcció de l’empresa (24%) millora modestament, el percentatge de dones a la plantilla s’estanca i se situa al voltant del 36% des del 2017.

Pel que fa a l’anàlisi de materialitat –entesa com el procés de reflexió i anàlisi que impulsa l’empresa amb tots els seus grups d’interès–, l’informe revela que el 90% de les empreses l’han feta. Tanmateix, si bé la majoria de les empreses esmenten els riscos mediambientals, socials i de governança (ESG) als seus informes, no sempre centren el model de gestió de riscos des de la perspectiva de la doble materialitat, és a dir, considerant tant l’impacte de l’empresa a l’entorn com l’impacte de l’entorn a l’empresa.

Disminueix la digitalització i augmenta l’economia circular 

En l’àmbit de la prosperitat, que inclou aspectes econòmics no financers vinculats a l’impacte de l’empresa en el seu entorn, l’economia circular guanya terreny. 8 de cada 10 empreses defineixen la seva estratègia d’economia circular i la meitat ho fan de manera ambiciosa i exposen com la integren en la seva estratègia empresarial. En aquest sentit, el reciclatge continua essent la mesura més reportada d’economia circular (82%), seguida de la reutilització (55%) i la reducció (55%). Per contra, les empreses reporten menys millores en matèria de digitalització. L’informe assenyala que ha augmentat la bretxa digital entre sectors, atès que els tradicionalment líders (serveis financers, tecnologia i serveis de consum) milloren el grau de maduresa digital, mentre que els menys avançats l’empitjoren (energia, indústria, construcció, sector immobiliari i de béns de consum). 

En l’àmbit de les persones, les empreses no divulguen prou informació per avaluar la gestió del seu capital humà. Si bé 4 de cada 10 empreses reporten l’existència de polítiques orientades a suprimir la bretxa salarial, només 1 de cada 10 les detalla a la memòria. Així mateix, per bé que el 85% de les empreses esmenten que tenen polítiques de diversitat de gènere, poques les descriuen amb detall. D’altra banda, el report de les polítiques de conciliació laboral empitjora, en passar del 25% al 18%, i també els protocols de prevenció de l’assetjament laboral, que baixen del 10% el 2021 al 3% l’any passat.

Finalment, en la dimensió del planeta, disminueix el nombre d’empreses que reporten reduccions del consum d’electricitat i de les emissions de CO2, però augmenta el nombre d’empreses que ha reduït el consum d’aigua.

Pimes compromeses amb la sostenibilitat

L’informe inclou una anàlisi de 43 pimes espanyoles davant del repte del desenvolupament sostenible. En ser preguntades pels elements clau a l’hora d’integrar la sostenibilitat, les petites i mitjanes empreses es mostren més conscienciades amb les pràctiques de consum sostenible, cosa que les ha portat a desenvolupar nous projectes empresarials. 

No obstant això, implementar la sostenibilitat a les pimes comporta reptes significatius. La supervivència econòmica continua essent prioritària per a aquestes empreses, especialment en un context d’augment de costos i de canvis constants. Integrar la sostenibilitat a tota la cadena de valor és un altre dels desafiaments que afronten. D’altra banda, la regulació actual no s’adapta prou a les seves necessitats, cosa que els dificulta la integració d’estratègies i pràctiques sostenibles. Les pimes assenyalen que atraure talent i competir amb les grans empreses és també un repte important per a elles, per la manca de recursos i, a vegades, d’oportunitats de creixement. 

Malgrat aquestes barreres, l’estudi revela perspectives prometedores per als propers anys. S’espera un compromís més gran de les organitzacions empresarials a favor de la sostenibilitat i una millora de la interacció amb les pimes. El lideratge sostenible serà cada vegada més rellevant i oferirà un avantatge competitiu a les empreses que l’incorporin.