An Inspiration Break with Sira Abenoza
"Des que vaig començar a fer classes a ESADE, m’he sentit molt còmoda i molt identificada amb els valors de la casa, que comparteixo plenament"
Per què vas decidir dedicar-te a la recerca i centrar-te en la resolució dels problemes socials, amb un enfocament en l'autosostenibilitat i l'ús de la intel·ligència social, per fomentar la innovació social?
Crec que la meva vocació té un doble vessant. Jo vaig estudiar negocis i filosofia a la vegada. La visió de business que ens donaven a la universitat em semblava molt frívola i sentia la necessitat d’acostar la preocupació per la justícia i l’ètica al món dels negocis. Entrar en contacte amb situacions d’injustícia i veure que des del món empresarial hi havia una manca de compromís en aquest sentit em va despertar el desig de dedicar-me a alguna professió que contribuís perquè això millorés.
D’altra banda, un altre tema que a mi em preocupa molt des de sempre és la manca de comunicació, perquè he vist que molts dels problemes que hi ha al món tenen a veure amb una manca de diàleg. I si tots plegats tinguéssim la voluntat i la valentia d’asseure’ns amb els altres amb ganes d’escoltar les seves raons o de saber qui són, i també la valentia de presentar-nos tal com som, molts problemes els resoldríem.
L’aposta per la docència de la responsabilitat social té a veure amb aquesta doble motivació de contribuir a resoldre o millorar les injustícies socials i alhora promoure el diàleg.
Com et vas convertir en professora universitària i com vas arribar al Departament de Ciències Socials d'ESADE?
Acabades les dues carreres, em vaig posar a investigar en el món de l’ètica de l’empresa i de seguida em van oferir la possibilitat de fer classes a la Universitat Pompeu Fabra. I em va agradar molt. Sóc una persona molt curiosa; m’agrada investigar i conèixer i, a la vegada, m’agrada molt comunicar, m’agrada compartir. Per això, la docència sempre m’ha semblat un regal.
Llavors, vaig fer un curs d’Executive Education a ESADE, que es feia juntament amb Stanford, i persones del Departament de Ciències Socials em van conèixer i em van oferir de venir aquí a fer classes de responsabilitat social. Des que vaig començar a fer classes a ESADE, m’he sentit molt còmoda i molt identificada amb els valors de la casa, que comparteixo plenament.
Quins aspectes de la teva activitat a ESADE t'apassionen més?
M’apassiona –i això em sembla un gran privilegi– estar fent classe a estudiants tan intel·ligents. És un luxe espatarrant! El meu camp encara genera controvèrsia, i fins i tot els alumnes més escèptics et poden fer una pregunta o una crítica intel·ligent. I això és meravellós: m’agrada molt!
També ho és que hi hagi espai per a la innovació, que hagi pogut tirar endavant un projecte com el de Filosofia a la presó i nous projectes també de diàleg, com el que estem iniciant amb estudiants del MIE. No paro. D’alguna manera, sempre estic pensant projectes nous.
D'on obtens la inspiració quan busques idees?
Tinc un entorn molt heterogeni. Vaig estudiar dues disciplines tan diferents, amb dos entorns tan diferents... Crec, sobretot, que m’inspiren les persones, les converses que tinc amb amics, amigues i coneguts; aquest intercanvi des de visions tan diferents..., i l’art. M’inspira molt la literatura, però també el cinema i el pensament.
Què fas quan necessites desconnectar?
Necessito desconnectar de tot molt sovint. Necessito molta soledat cada dia. Cada matí em llevo molt d’hora. El meu company sempre fa broma perquè, des que em desperto fins que surto de casa, passen gairebé dues hores. Però aquell és el moment en què estic sola, fent les coses molt a poc a poc i, d’alguna manera, buscant l’equilibri o la calma des de la qual puc començar el dia. És un moment molt sagrat per a mi.
Quin és el teu somni més gran com a acadèmica dedicada a la resolució de problemes socials, amb un enfocament en l'autosostenibilitat i l'ús de la intel·ligència social, per fomentar la innovació social?
El meu somni és continuar estenent la metodologia que faig servir per promoure el diàleg a d’altres àmbits i entorns. Ara, per exemple, me’n vaig a Belfast a fer un documental de diàleg socràtic amb excombatents de l’IRA i unionistes, i exsoldats britànics. Tinc previst també portar aquest projecte a l’Amèrica Central i, si tot va bé, també als Estats Units, on sembla que hi ha interès. Amb els estudiants del MIE, enguany també fem un projecte que porta el diàleg socràtic al carrer... La idea és que el diàleg serveixi com a punt de partida no tan sols per llimar conflictes –com a Belfast– sinó també per crear projectes i solucions noves. Vaja: el meu somni és anar estenent el diàleg vertader com una mena de virus que infecti a tothom!
En quina frase, cançó, llibre o pel•lícula penses sovint?
Com a llibres, te’n diria dos de Rilke: Cartes a un jove poeta i Els quaderns de Malte Laurids Brigge. Són dos llibres que m’han acompanyat molt. I de frase, la de Walter Benjamin: “To be happy is to be able to become aware of oneself without fight.''
