An Inspiration Break with Ignasi Carreras
"Tinc la sort d'estar a ESADE en contacte amb alumnes molt brillants per la capacitat que tenen de donar el millor de si mateixos en la seva vida, i això crec que m’inspira."
Per què vas decidir dedicar-te a la recerca i centrar-te en la direcció estratègica i la responsabilitat social corporativa?
No vaig decidir dedicar-me a la recerca. Jo sóc enginyer industrial i la primera etapa de la meva vida vaig dedicar-me a investigar en temes d'estalvi energètic a la Universitat Politècnica de Catalunya. M'hi vaig dedicar perquè volia aportar solucions a reptes que tenia la nostra societat.
Com et vas convertir en professor universitari i com vas arribar a l'Institut d'Innovació Social d'ESADE?
Després de treballar molts anys com a directiu en una ONG, vaig veure que era important compartir l'experiència que tenia, ajudar als altres que estaven començant o desenvolupant una nova tasca directiva, i la formació era una de les formes que tenia per poder fer-ho.
Estic a ESADE perquè entenc que és una escola de formació de directius d'empresa, però també del tercer sector, de l'Administració pública, i m'interessa que en aquest món hi hagi directius que siguin responsables i que es comprometin amb la societat.
Quan em vaig incorporar a ESADE el setembre de 2006, vaig començar desenvolupant-hi un centre que inicialment se centrava en tot el que eren institucions no lucratives. Al cap d'un parell de mesos, em van dir: "Per què no hi incorpores alguna cosa més de les que a ESADE estem fent per transformar la societat?" Llavors, amb altres professors d'ESADE, vam crear l'Institut d'Innovació Social, que va començar l'any 2007.
Inicialment, volíem treballar en tot el que era lideratge, gestió d’ONG, responsabilitat social de l'empresa, i també hi vam incorporar aspectes d'emprenedoria social.
Quins aspectes de la teva activitat a ESADE t'apassionen més?
La part que m’agrada més és fer classes a persones motivades per contribuir a transformar la societat. Tots els programes de formació en directius d'ONG o les assignatures de responsabilitat social de l'empresa que fem en diferents programes oficials d'ESADE m'agraden. Imparteixo una assignatura al Grau en Direcció d'Empreses-BBA, que és Estratègia II, i la veritat és que m'ho passo bé perquè és un contacte amb els joves, que és diferent, i perquè també entenc que sóc un tipus de professor diferent, que intento que es qüestionin moltes coses.
D'on obtens la inspiració quan busques idees?
Crec que hem de ser persones que busquem la inspiració continua en la ment. Quan realment necessito un moment de més inspiració, recorro a aquells centres internacionals de referència i tracto de veure què es el que apunten per al futur. I també aquelles persones que moltes vegades viuen situacions difícils i són capaces d'abordar el futur amb molt d'optimisme, perquè em donen pistes de cap on he d'anar.
Què fas quan necessites desconnectar?
La veritat és que no tinc molts moments en què necessiti desconnectar perquè m’acostuma a agradar el que faig i intento no cremar-me i buscar inspiració. Crec que hi ha tres fonts importants: una és la inspiració espiritual, i aquesta la cultivo regularment; la segona són les activitats d'esport, de temps lliure, d'aire lliure, i aquesta també la faig cada dia, i la tercera és estar amb la meva dona i les persones que estimo.
Quin és el teu somni més gran com a acadèmic dedicat a la responsabilitat social i a la direcció estratègica?
Ha arribat un moment en què no m'interessen els grans projectes, sinó poder respondre des del que puc fer, els reptes que es plantegen cada dia. Però, per a mi, el gran somni és que no perdi la il•lusió de poder contribuir que les persones tinguin una vida més digna i enganxar moltes persones més a ESADE i a les altres organitzacions amb les quals col•laboro, per tal que això sigui factible.
En quina frase, cançó, llibre o pel•lícula penses sovint?
La veritat és que he tornat a llegir dos llibres, un és l'autobiografia de Nelson Mandela, que crec que ens ha marcat a moltes persones, i l’altre és La ciutat de l'alegria, on persones amb una situació molt desesperada a Calcuta són capaces d'aportar el millor de si mateixes en un context molt complex.
Durant molts anys, m'ha inspirat molt estar en contacte, en molts països on viatjava, amb situacions difícils, on he trobat persones que eren capaces d'afrontar aquestes situacions amb molt coratge i amb un sentit molt solidari. Ara això ho trobo en altres contextos. Tinc la sort d'estar a ESADE en contacte amb alumnes molt brillants, i no tant per la seva brillantor acadèmica, sinó per la capacitat que tenen de donar el millor de si mateixos en la seva vida, i això crec que m’inspira.
