Espanya, entre els 20 millors països del món per fer negocis, pel seu baix risc geopolític

Espanya se situa entre els 20 països del món amb millors perspectives per fer negocis, amb una puntuació de 7,12 sobre 10, segons l’informe Riders on the storm: measuring and managing nonmarket risks, elaborat per EsadeGeo i FTI Consulting Spain, que avalua els principals riscos no comercials i geopolítics de 125 països del món i recull les percepcions dels directius de les principals multinacionals espanyoles.

Aquest resultat s’ha obtingut a partir de l’elaboració d’un índex de riscos no comercials (nonmarket country index), a partir de criteris quantitatius i qualitatius que mesuren els riscos amb relació a les infraestructures, la sostenibilitat de l’economia i la situació sociopolítica. Entre 2011 i 2018, que és el període objecte d’anàlisi de l’informe, la puntuació que Espanya ha obtingut a l’apartat sociopolític ha experimentat una evolució en ‘U’, que reflecteix una deterioració de la situació política fins al 2014 i una recuperació als quatre anys següents. En canvi, en matèria d’infraestructures, la tendència ha estat ascendent al llarg de tot el període reflectit per l’índex. En termes agregats, Espanya ha estat capaç d’incrementar la puntuació relativa als riscos geopolítics i no comercials els darrers cinc anys de forma consecutiva.

Segons aquest índex d’EsadeGeo i FTI, els països amb més bones condicions per fer negocis són els Països Baixos, Alemanya i Hong Kong, amb 8,47, 8,33 i 8,11 punts, respectivament. En quarta posició se situen els Estats Units, que des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca i durant el seu mandat han retrocedit posicions, fins a situar-se en els 7,94 punts.

Com identificar i gestionar els riscos no comercials

“La viabilitat de l’estratègia corporativa de les empreses depèn cada vegada més de la seva capacitat d’avaluar amb precisió i d’abordar els riscos no financers o comercials, des del canvi climàtic fins a la ciberseguretat, passant per la guerra comercial i la inestabilitat política”, ha comentat Juan Rivera, senior managing director de FTI Consulting. En el cas de les empreses espanyoles internacionalitzades, Ángel Saz-Carranza, director d’EsadeGeo i professor del Departament de Direcció General i Estratègia d’Esade, ha assenyalat que “s’observa encara molta heterogeneïtat en com es gestionen estratègicament els riscos no comercials des de les unitats de riscos, afers públics, comunicació, responsabilitat social, inversions o regulació”, cosa que “suggereix que encara queda molt per aprendre, comparar i madurar en aquest àmbit”, segons la seva opinió. En aquest sentit, “l’índex d’EsadeGeo i FTI mostra com poden retrocedir o avançar els països en matèria de riscos no comercials, mostrant clarament tendències i punts d’inflexió”, ha afegit.

Quins riscos geopolítics preocupen més l’IBEX 35?

En el procés d’elaboració de l’índex d’EsadeGeo i FTI, s’han realitzat una sèrie d’entrevistes qualitatives a directius espanyols d’empreses multinacionals que cotitzen a l’IBEX 35, principalment dels sectors de les telecomunicacions, l’energia, la construcció, les infraestructures i les assegurances, els quals han identificat quatre grans fonts de riscos geopolítics: la governança del comerç, els reguladors, els polítics i els aspectes relacionats amb la ciberseguretat.

En el primer bloc, els motius de preocupació més esmentats han estat les sancions que han aplicat els Estats Units, així com l’increment unilateral dels aranzels i de les represàlies per part de les economies mundials. Més concretament, aquells aranzels i represàlies que es donen per sorpresa, perquè poden afectar els negocis, així com els danys col·laterals derivats de l’enfrontament entre dues entitats sobiranes.

Pel que fa a la possibilitat d’un nou tsunami regulador, els aspectes més comentats pels directius han estat les regulacions en matèria de canvi climàtic, la governança digital i la gestió de les dades i de la informació, per la seva gran importància en tots els sectors productius i mercats. Un dels aspectes que generen més inquietud és la possibilitat que existeixin regulacions amb velocitats diferents entre els mercats. L’estudi destaca el cas particular de la UE, que està adaptant projectes de llei en matèria de transició energètica, protecció de dades i gestió cibernètica a la seva legislació.

Els directius entrevistats expressen també la seva preocupació per la fragilitat creixent de l’entorn polític general, no tan sols l’espanyol. En concret, parlen de la incertesa política en les economies desenvolupades, de la polarització i el malestar social a Hispanoamèrica i de l’auge de l’autoritarisme i la competència regional a l’Orient Mitjà i al nord d’Àfrica. La percepció general que transmeten tots ells és que ja no hi ha res que sigui segur, i que la regulació que afecta les importacions i les exportacions pot canviar d’un dia a l’altre.

Finalment, la ciberseguretat és font de preocupació per a tots els directius entrevistats, més concretament el problema de les bretxes en la seguretat de les dades. Amb la irrupció de la pandèmia, gran part de l’activitat presencial corporativa s’ha traslladat a l’àmbit digital, per la qual cosa resulta prioritari per a les empreses aconseguir protegir-se dels ciberatacs.