D’explotats a prescindibles

A finals de l’any passat es va publicar un estudi detallat sobre els valors a Catalunya, que és també una ecografia moral. No es tracta, però, d’un assaig ni d’una enquesta, sinó de l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, de la Fundació Foessa. Un informe rigorós, elaborat per institucions i investigadors de primer nivell que, precisament per això, constitueix un retrat excel·lent dels valors de la societat catalana. No és moment de resumir-ne les dades, sinó de fer que les dades ens llegeixin a nosaltres. Si el papa Francesc ens va alertar sobre la globalització de la indiferència, aquest informe posa en relleu la catalanització de la indiferència.

Se’ns repeteix constantment que, en el nostre context actual, les dades macroeconòmiques són força bones. Les que no ho són, ens diu l’informe, són les situacions personals. Ho posa cruament de manifest la tendència institucional a anar desplaçant les persones sense llar perquè no facin malbé la imatge que voldríem vendre. L’informe mostra per enèsima vegada, per exemple, com la manca d’habitatge disponible és una pandèmia que fabrica exclusió, una veritable emergència social, tot i que encara en parlem com una suma de problemes i fracassos personals; problemes i fracassos molt estesos, sí, però sota el principi de campi qui pugui.

Continua llegint (article en castellà)

Article de Josep M. Lozano, professor emèrit d’Esade, publicat a El Periódico.