Una proposta de “renda Mankiw” per a la pandèmia

Claudia Hupkau, Toni Roldán, Carlos Victoria
18 maig, 2020

EsadeEcPol | Policy Insight

Resum executiu

  • Governs de tot el món han establert ambiciosos programes d’ajudes per tal de no deixar de banda a cap persona afectada per la crisi de la covid-19. No obstant això, en nombrosos països, l’ajuda està trigant molt a arribar als que més la necessiten.
  • Això es deu, en certa manera, al fet que els governs no estan implementant les polítiques més adients per abordar aquesta emergència. Davant d’un fet excepcional com una pandèmia, les prestacions socials convencionals acostumen a seguir un procés massa lent: és millor gastar primer i preguntar després per tal d’evitar un patiment social innecessari i una recessió econòmica més profunda.
  • En aquest informe, primer il·lustrem els reptes administratius als quals alguns governs s’estan enfrontant per aconseguir que les ajudes arribin a temps. En segon lloc, analitzem si els diferents sistemes convencionals de prestacions són apropiats per a emergències.
  • A continuació, basant-nos en la proposta de Mankiw (2020), estimem el cost d’una transferència temporal quasi-universal de 1.000 euros amb una durada inicial de tres mesos per a l’estat espanyol. Aquesta transferència estaria acompanyada d’un impost extraordinari a pagar l’any següent. El cost durant un període de dos anys seria inferior a l’1% del PIB. Concloem que l’enfocament d’acotar ajudes a posteriori és millor per a períodes d’emergència.
Continua llegint l’article sencer:
Continguts relacionats
Compartir