Els Fons NextGenEU a Espanya: anàlisi de l’execució de licitacions

Aquest policy brief analitza els primers resultats de l’eina de seguiment de l’execució de fons europeus que hem desenvolupat des de l’Observatori de fons Next Generation EU d’EsadeEcPol-EY Insights.

L’eina consisteix en un algorisme que permet automatitzar la cerca d’informació en temps real sobre l’ús dels fons NEXT-EU (MRR i REACT-EU), ara disponible de manera desordenada en diferents bases de dades de l’administració. L’objectiu de l’eina és informar sobre qui executa, en què i com ho fa. En aquest informe mostrem els resultats obtinguts en la implementació d’aquests fons, mitjançant licitacions, fins al mes de febrer.

Missatges principals:

• L’execució d’aquestes licitacions ha evolucionat de manera ascendent al llarg del 2021 i a principis del 2022, amb uns inicis molt modestos, però accelerant-se a final d’any. A 28 de febrer de 2022, les licitacions publicades pujaven a gairebé 5.000 milions d’euros.
• Fins ara, les administracions que han licitat més ràpidament han estat les entitats de dret públic (empreses públiques, en essència), que han assumit més del 50% de les licitacions amb més de 2.700 milions d’euros, cosa que podria ser una mostra de la seva capacitat administrativa més gran per gestionar fons públics. Les segueixen l’Administració General de l’Estat (AGE), amb aproximadament la meitat d’inversió que les entitats de dret públic, i les comunitats autònomes, amb poc més de 800 milions. Finalment, les entitats locals tenen de moment una presència testimonial en l’execució de fons, cosa que es podria explicar per la distribució en cascada d’aquests fons des de l’AGE cap a la resta d’administracions, una cadena en què les administracions locals són l’última baula.
• Dins de les entitats públiques, la que ha adquirit el paper protagonista fins ara ha estat Adif, que ha licitat prop de 2.500 milions d’euros, al voltant de la meitat del total de fons europeus licitats fins ara. El focus principal de les licitacions ha estat la construcció d’infraestructures, com mostren també les dades de les principals empreses adjudicatàries i dels principals béns i serveis contractats, que porten la rúbrica “serveis de transport terrestre” i “construcció”.
• Pel que fa a les licitacions ja adjudicades, trobem que s’han resolt en aproximadament el mateix període de temps que licitacions similars finançades per altres fons i que han recaigut principalment en unions temporals d’empreses (UTE) i societats anònimes, majoritàriament en empreses d’enginyeria civil.
• Les licitacions per activitat econòmica es concentren en infraestructures i construcció: del total, un 70% es dedica a treballs de construcció.
• En el rànquing de comunitats autònomes, Castella-la Manxa i Galícia encapçalen el ritme de licitacions amb més de 200 milions, i Catalunya, La Rioja, Melilla i Navarra van a la cua, totes amb menys de 5 milions activats. Pel que fa als ministeris, el Ministeri de Sanitat concentra més del 70%.
• Pel que fa al lloc d’execució, tenint en compte que les inversions s’han localitzat geogràficament tant per la localització descrita explícitament a les convocatòries com pel codi postal de la seu de les empreses adjudicatàries, podem afirmar que bona part ha recaigut al voltant de la capital, Madrid (al voltant d’un 10% de les licitacions a febrer de 2022 localitzades al terme municipal: gairebé 500 milions d’euros dels gairebé 5.000 licitats), i d’altres capitals de província. No obstant això, la rapidesa d’algunes administracions públiques, en particular les autonòmiques, aconsegueix atraure l’ajuda a altres entorns geogràfics i dispersar-la.