Una proposta per millorar l’eficiència dels impostos especials a Espanya: tabac i begudes ensucrades

→ La fiscalitat dels impostos especials a Espanya no hauria de quedar fora de la reforma fiscal que planeja el govern. Els impostos sobre el tabac i les begudes ensucrades són particularment importants dins d’aquesta categoria per la seva capacitat recaptatòria i el seu impacte en la vida quotidiana de milions de persones.

→ A Espanya, els impostos sobre les labors del tabac tenen una estructura molt diferent de la resta d’Europa, que afavoreix el percentatge aplicat sobre el valor abans d’impostos (component ad valorem). Aquest format és contrari a l’evidència internacional acumulada per reduir el consum. A més, Espanya tracta de manera més favorable el tabac de cargolar, cosa que va produir un trasllat del consum de tabac cap a aquest producte entre el 2006 i el 2012.

→ Només Catalunya té un impost sobre les begudes ensucrades a Espanya. La seva estructura és coherent amb l’objectiu de reduir el consum, i l’evidència indica que va aconseguir reduir el consum després de la seva aprovació, però no té mecanismes de control per part d’Hisenda per fer-lo més eficient. A Espanya s’ha establert l’IVA del 21% als refrescos l’any 2021, cosa que, tot i anar en la bona direcció, no hauria d’haver afectat totes les begudes per igual, precisament perquè els consumidors optin per les que tenen menys contingut de sucre.

→ Si tenim en compte únicament la posició dels consumidors en la distribució, el més probable és que una pujada d’impostos sobre el tabac o les begudes ensucrades sigui regressiva, com passa amb la majoria d’impostos sobre el consum. Però si s’aconsegueix que les llars de rendes més baixes deixin de consumir aquest tipus de béns amb externalitats negatives, aquest efecte es podria mitigar. A més, no s’ha d’oblidar que l’equitat no és l’objectiu central dels impostos sobre les externalitats negatives del consum, tot i que sigui un factor a tenir en compte.

→ Per tot l’anterior, fem una sèrie de recomanacions per millorar l’eficiència d’aquests impostos, entre les quals destaquem:

• La necessitat d’equiparar la fiscalitat del tabac de cargolar i el tabac normal mitjançant un protagonisme més gran dels impostos específics en el cas dels impostos sobre les labors del tabac, cosa que s’hauria de fer sense reduir el component ad valorem, atesa la situació inflacionària a què ens enfrontem.
• Reformar l’IVA del 21% perquè cobreixi només les begudes ensucrades, així com plantejar-se estendre aquest tipus d’IVA general a les begudes ensucrades que es consumeixen a l’hostaleria, que encara continuarien gaudint d’un tractament fiscal favorable del 10% d’IVA i poden generar efectes de substitució en el consum per a algunes llars.
• Finalment, la lluita contra el contraban és clau perquè el sistema fiscal corregeixi eficaçment aquestes externalitats, ja que el contraban no només reduiria la recaptació de l’Estat, sinó que també augmentaria el consum en introduir productes més barats al mercat, cosa que ens deixaria davant del pitjor dels escenaris. Per això també cal que, a mesura que es produeixin pujades fiscals en aquests impostos, es reforci el sistema de vigilància per evitar el contraban i assegurar l’efectivitat d’aquestes polítiques públiques.