Idees clau

→ L’evidència internacional i l’experiència espanyola mostren que les regularitzacions solen millorar la integració laboral dels afectats, augmentar la seva contribució fiscal, i no perjudiquen els resultats laborals dels treballadors nadius.

→ La regularització de 2005 a Espanya (que va legalitzar prop de 600.000 persones) no va generar “efecte crida”, va augmentar significativament l’ocupació formal, elevant la recaptació en uns 4.000€ anuals per treballador, i sense un increment significatiu de la despesa pública en serveis com sanitat o educació.

→ La mesura no va produir una caiguda dels salaris dels treballadors nadius, però sí que va provocar que alguns treballadors de baixa qualificació en l’economia informal perdessin la feina, cosa que subratlla la importància d’acompanyar les regularitzacions amb inspeccions laborals i programes de transició a l’ocupació formal.

→ L’èxit de la nova regularització dependrà de la capacitat administrativa. Processar centenars de milers de sol·licituds requereix reforçar les oficines d’estrangeria, millorar els sistemes digitals i garantir la coordinació entre administracions.

El passat 27 de gener de 2026 el Consell de Ministres va aprovar la tramitació urgent d’un Reial decret per posar en marxa un procés extraordinari de regularització d’immigrants que actualment resideixen i treballen a Espanya en situació administrativa irregular. La mesura permetrà que aquestes persones obtinguin una autorització de residència i treball, i reconeixerà així una realitat social i econòmica ja existent. Segons estimacions recents de Funcas del volum total de persones en aquesta situació, el procés podria afectar més de 800.000 persones que, en molts casos, ja estan plenament integrades en el mercat laboral i en la vida econòmica del país. Davant d’aquesta situació, és rellevant recollir quina és l’evidència nova sobre aquest tipus de polítiques per anticipar quins efectes pot tenir la mesura present.

L’evidència internacional sobre regularitzacions d’immigrants suggereix que les regularitzacions solen tenir efectes favorables tant per a les persones afectades com per a la societat en conjunt. Entre d’altres, tendeixen a millorar la integració socioeconòmica dels immigrants afectats, ja que l’accés a un estatus administratiu regular facilita la mobilitat laboral, l’accés a ocupacions formals i una estabilitat més gran en les trajectòries professionals (Amuedo-Dorantes i Bansak, 2011; Devillanova, Fasani i Frattini, 2018). A més, en passar de l’economia informal a la formal, els treballadors regularitzats incrementen la seva contribució als comptes públics i accedeixen amb més facilitat als sistemes de protecció social (Cascio i Lewis, 2019; Bahar et al., 2021). En tercer lloc, també hi ha evidència d’efectes en altres àmbits, com ara el de reduir la probabilitat de cometre delictes (Pinotti, 2017; Baker, 2015) i efectes generalment petits o inexistents sobre els resultats laborals dels treballadors en el mercat formal (Bahar et al., 2021).

Malgrat aquesta evidència, i com passa cada vegada que es planteja una regularització, la mesura ha generat un intens debat públic. Els crítics solen plantejar diverses preocupacions: que la política generi un “efecte crida”, que redueixi els salaris o l’ocupació dels treballadors nadius, o que augmenti la pressió sobre les finances públiques i els serveis socials. Aquestes preguntes, tot i que legítimes i pròpies de qualsevol discussió raonable sobre política migratòria, no troben suport en l’evidència empírica, especialment tenint en compte la implementació d’aquests programes en experiències passades. En el cas espanyol no partim de zero: hi ha experiències prèvies i evidència empírica sòlida que permeten avaluar amb més precisió els efectes potencials de la política plantejada recentment.

Les lliçons de la regularització de 2005

Espanya ha recorregut en diverses ocasions a regularitzacions extraordinàries com a instrument de política migratòria. La més rellevant va tenir lloc el 2005 durant el primer govern de José Luis Rodríguez Zapatero, quan prop de 600.000 immigrants van obtenir permisos de residència i treball. En aquell moment el debat polític va ser intens i va anar acompanyat d’advertències sobre possibles efectes negatius per a l’economia en general i el mercat laboral en particular.

Dues dècades després, la recerca econòmica permet analitzar amb més perspectiva els efectes d’aquella política. En un estudi recent del qual vam formar part, publicat al Journal of Labor Economics, Elias et al. (2025) analitzen les conseqüències de la regularització de 2005 utilitzant diferents fonts de dades i comparant territoris i col·lectius amb diferents graus d’exposició a la mesura. Encara que el context actual no és idèntic, entre altres coses perquè la regularització de 2005 exigia disposar d’un contracte de treball a l’hora de sol·licitar la regularització, els resultats ofereixen una guia valuosa per entendre què es pot esperar.

Un dels arguments més freqüents contra les regularitzacions és el suposat “efecte crida”. Segons aquesta idea, la possibilitat d’obtenir un estatus regular podria incentivar l’arribada de nous immigrants en situació irregular. Tanmateix, l’evidència empírica per al cas espanyol mostra que això no és necessàriament el que passa. Analitzant l’evolució dels fluxos migratoris abans i després de la regularització, i comparant els països els ciutadans dels quals es van beneficiar de la política amb altres països no afectats, l’estudi no troba cap increment significatiu de la immigració associat a la mesura. En altres paraules, els fluxos migratoris van continuar responent principalment a factors econòmics com la demanda de treball i la situació econòmica dels països d’origen i de destinació. Part d’això es pot deure al fet que, en el cas espanyol, la regularització va anar acompanyada d’un augment de les inspeccions laborals i de més recursos per controlar les fronteres.

Un segon resultat rellevant és que la regularització va augmentar de manera significativa l’ocupació formal. Molts immigrants que abans treballaven en l’economia informal van passar a fer-ho amb contractes legals i van començar a cotitzar a la Seguretat Social. Aquesta transició cap a la formalitat va tenir diverses conseqüències positives: va millorar l’estabilitat laboral dels treballadors, en va facilitar la mobilitat entre sectors i regions i va permetre un millor ajust entre treballadors i empreses. Tot i que amb el temps alguns treballadors van tornar a la informalitat, el procés va contribuir a reduir la segmentació del mercat laboral.

A més, i contràriament a un altre dels arguments més estesos en el debat públic, la regularització no va provocar una caiguda dels salaris dels treballadors nadius. De fet, l’estudi troba que els salaris formals dels treballadors espanyols van augmentar lleugerament, especialment entre els que tenen un nivell educatiu més alt. Una explicació és que la regularització va reduir la capacitat d’algunes empreses per beneficiar-se de la vulnerabilitat dels treballadors sense papers, cosa que va contribuir a un mercat laboral més transparent i competitiu.

Això no significa que la política no tingui efectes distributius. L’evidència suggereix que alguns col·lectius concrets es poden veure afectats pels canvis en l’estructura del mercat laboral. En particular, certs treballadors de baixa qualificació que abans treballaven en condicions informals van poder experimentar pèrdues d’ocupació com a resultat de l’augment dels controls i de la transició cap a la formalitat. Això posa en relleu la importància d’acompanyar les regularitzacions amb polítiques complementàries, com ara inspeccions laborals efectives i programes que facilitin la transició cap a l’ocupació formal.

L’impacte fiscal de la regularització també va ser positiu. Cada immigrant regularitzat va començar a contribuir a les arques públiques a través de cotitzacions socials i impostos sobre la renda. De mitjana, l’estudi estima que cada treballador regularitzat va generar al voltant de 4.000 euros anuals en cotitzacions a la Seguretat Social, a més d’ingressos addicionals, tot i que menors, per altres impostos (IRPF). Al mateix temps, no es va observar un augment significatiu de la despesa pública en serveis com sanitat o educació, en gran part perquè aquestes persones ja tenien accés a molts d’aquests serveis abans de la regularització.

La importància de la implementació

Aquests resultats són particularment rellevants en el context actual. Espanya, com moltes altres economies europees, afronta un procés accelerat d’envelliment demogràfic i dificultats creixents per cobrir determinats llocs de treball. Sectors com l’agricultura, la construcció, l’hostaleria, el transport o les cures de llarga durada depenen en gran mesura del treball d’immigrants. En molts casos, una part important d’aquests treballadors ja es troba al país exercint aquestes activitats, encara que sense un estatus legal clar.

Per aquesta raó, diverses associacions empresarials de sectors amb escassetat de mà d’obra han expressat el seu suport a la reforma, i la consideren una resposta pragmàtica a les necessitats del mercat laboral. La regularització pot contribuir a reduir la rotació laboral, augmentar l’estabilitat de les plantilles i disminuir la incertesa jurídica tant per als treballadors com per a les empreses.

Tanmateix, l’èxit de la mesura no dependrà únicament dels seus fonaments econòmics. La implementació administrativa serà un element clau. Processar potencialment centenars de milers de sol·licituds exigeix reforçar els recursos de les oficines d’estrangeria, millorar els sistemes digitals i garantir una coordinació eficaç entre les administracions. Si els procediments s’endarrereixen o es tornen excessivament complexos, el procés podria perdre eficàcia i generar incertesa tant per als sol·licitants com per als ocupadors.

A més, la regularització hauria d’anar acompanyada d’una estratègia més àmplia per combatre l’economia informal. L’experiència mostra que aquestes polítiques funcionen millor quan es combinen amb inspeccions laborals i amb incentius clars perquè les empreses formalitzin les relacions laborals.

En definitiva, l’evidència disponible suggereix que les regularitzacions, quan es dissenyen i s’implementen adequadament, poden tenir efectes econòmics positius tant per a les persones afectades com per a l’economia en conjunt. No es tracta d’una solució màgica a tots els reptes de la política migratòria, però sí d’un instrument que pot millorar el funcionament del mercat laboral, augmentar els ingressos públics i reduir la vulnerabilitat de centenars de milers de persones que ja formen part de la nostra economia.

La nova regularització aprovada pel Govern torna a situar aquesta qüestió al centre del debat públic. A la llum de l’evidència acumulada, el balanç general és raonablement favorable. Reconèixer legalment els qui ja viuen i treballen a Espanya no és només una qüestió de justícia i dignitat, sinó també una decisió econòmicament assenyada.

——-

Referències

Amuedo-Dorantes, C., & Bansak, C. (2011). The impact of amnesty on labor market outcomes: A panel study using the Legalized Population Survey. Industrial Relations: A Journal of Economy and Society, 50(3), 443–471.

Baker, S. R. (2015). Effects of immigrant legalization on crime. American Economic Review, 105(5), 210–213. https://doi.org/10.1257/aer.p20151041

Bahar, D., Ibáñez, A. M., & Rozo, S. V. (2021). Give me your tired and your poor: Impact of a large-scale amnesty program for undocumented refugees. Journal of Development Economics, 151, 102652. https://doi.org/10.1016/j.jdeveco.2021.102652

Cascio, E. U., & Lewis, E. G. (2019). Distributing the Green (Cards): Permanent residency and personal income taxes after the Immigration Reform and Control Act of 1986. Journal of Public Economics, 172, 135–150. https://doi.org/10.1016/j.jpubeco.2018.11.005

Devillanova, C., Fasani, F., & Frattini, T. (2018). Employment of undocumented immigrants and the prospect of legal status: Evidence from an amnesty program. ILR Review, 71(4), 853–881. https://doi.org/10.1177/0019793917743246

Elias, F., Monras, J., & Vázquez-Grenno, J. (2025). Understanding the effects of granting work permits to undocumented immigrants. Journal of Labor Economics, 43(3), 763–802. https://doi.org/10.1086/730122

Pinotti, P. (2017). Clicking on heaven’s door: The effect of immigrant legalization on crime. American Economic Review, 107(1), 138–168. https://doi.org/10.1257/aer.20150355

Continguts relacionats
Compartir