Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’economia espanyola va invertir 14.052 milions d’euros en R+D l’any 2017, és a dir, l’1,2% del PIB, un 6 % més que l’any anterior. Tanmateix, Xavier Ferràs, professor del Departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’ESADE, ha assenyalat que “la intensitat tecnològica de l’economia (R+D/PIB) s’ha incrementat només una centena, de l’1,19 a l’1,20 %”, i que, si seguís aquest ritme, “Espanya trigaria 180 anys a assolir l’objectiu del 3 % que estableix l’Estratègia 2020 de la Comissió Europea”. Ferràs situa en 21.078 milions d’euros la bretxa tecnològica per arribar a aquest índex i recorda que “l’esforç que fa Espanya avui en R+D és idèntic al de 2006”. “El màxim es va registrar l’any 2010, amb un 1,40 %, un percentatge molt allunyat del dels països tecnològicament més sofisticats del món, com Corea del Sud amb un 4,3 % d’inversió, Israel amb un 4,2 % i el Japó amb un 3,4 %”, ha especificat. Pel que fa a Europa, “Alemanya hi inverteix el 2,9 % i França, el 2,3 %, i la mitjana de la Unió Europea és del 2 %”, ha afegit.

Segons Ferràs, la innovació és a la base de les polítiques de creixement, competitivitat i prosperitat dels països: “La intensitat tecnològica d’un país, mesurada en inversió en R+D/PIB, està correlacionada amb la productivitat, el creixement econòmic i la seva renda per càpita.” Per aquest motiu, “per sortir de la crisi, Alemanya va fer un esforç en R+D un 20 % superior al que havia fet deu anys enrere, i avui la Xina inverteix en R+D un 50 % més que fa una dècada, volum que supera la inversió en R+D/ PIB de la UE i que situa l’economia xinesa en la segona economia del món en inversió bruta en recerca i desenvolupament, darrere dels Estats Units”, ha argumentat el professor d’ESADE, que ha destacat que, “com més gran és la innovació, més alt és el nivell d’especialització i d’exportació de les seves empreses i més ocupació es genera, els marges empresarials són millors i augmenta la capacitat de sostenir l’estat del benestar”.

Vuit propostes per millorar les polítiques d’innovació

“A Espanya, les polítiques d’innovació no s’han prioritzat ni han tingut pressupostos estables”, segons el professor d’ESADE, que ha explicat que “les partides destinades a innovació als Pressupostos Generals de l’Estat de 2017, de 4.635 milions d’euros, representaven només el 55 % de les partides consignades l’any 2009, de les quals només se’n va executar el 29,7 %, un 16,3 % del que s’havia pressupostat”. Això indica un esforç escàs que, “a més, no es concreta, possiblement per una complexitat burocràtica excessiva i per ineficiència financera”.

Per cobrir la bretxa tecnològica i assolir la inversió en R+D que la Comissió Europea reclama, caldria implementar les mesures següents, segons Xavier Ferràs:

1. Establir un Pla nacional d’R+D i competitivitat, a fi d’incrementar en 7.000 milions les partides públiques destinades a R+D. Aquesta quantitat suposa multiplicar per 2,5 el pressupost actual.
    
2. Coordinar les polítiques de recerca i industrials, prioritzant el finançament de les línies de recerca que contribueixin a millorar la competitivitat empresarial i a generar ocupació de qualitat, com també els projectes empresarials que es fonamentin en la generació de noves capacitats científiques en entorns industrials.
    
3. Desplegar una política de recerca industrial orientada a bastir una nova indústria del coneixement, basada en el model d’indústria 4.0, que disposi de fons d’ajuts amb efecte multiplicador per finançar projectes de risc tecnològic empresarial molt elevat. Aquesta mesura mobilitzaria dos euros privats per cada euro públic que s’hi destinés.
    
4. Reforçar els centres tecnològics amb més estabilitat financera, massa crítica i capacitat investigadora, per tal d’establir línies de recerca consorciada i de llarg termini amb petites i mitjanes empreses. Dins d’aquest apartat, convindria especialitzar aquests centres en tecnologies habilitadores, que són les que sostenen la competitivitat industrial, com ara els nous materials, la microelectrònica, la fotònica, la fabricació avançada, la digitalització i la tecnologia aeroespacial, entre d’altres.
    
5. Potenciar amb elements de finançament específics els grups de recerca universitaris que excel·leixin en els processos de transferència tecnològica a l’entorn socioeconòmic.
    
6. Establir uns circuits financers àgils i d’alt risc per cobrir les fases inicials (early stages) dels projectes emprenedors, per exemple amb start-ups de base científica i tecnològica.
    
7. Desplegar plans d’adopció accelerada de tecnologies disruptives, com la intel·ligència artificial, i de transformació digital de les empreses.
    
8. Potenciar les polítiques de clusters territorials, accelerant-ne els processos de canvi estratègic i de canvi tecnològic, amb un suport específic als seus plans d’actuació, de formació i d’inversió en R+D.