Segons les dades que acaba de fer públiques l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2018 l’economia espanyola va invertir 14.946 milions d’euros en innovació i desenvolupament (R+D); és a dir, l’1,24 % del seu producte interior brut (PIB), i un increment del 6,3 % respecte a l’any anterior. No obstant això, per a Xavier Ferràs, professor d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’Esade, aquesta inversió “continua molt per sota de la mitjana europea” i “els països tecnològicament més avançats se situen en el 4,6 %, com Israel; el 4,5 %, com Corea del Sud, o el 3,3 %, com Suècia i Suïssa”. “Dinamarca hi inverteix el 3,1 %; Alemanya, el 3 %, i França, el 2,2 %, mentre que la mitjana de la Unió Europea se situa en el 2 % i les dels Estats Units i de la Xina, en el 2,8 % i el 2,1 %, respectivament”, afegeix.

Ferràs recorda que l’estratègia Europa 2020 tenia com a objectiu arribar al 3 % per fer d’Europa l’economia basada en coneixement més competitiva del món. No obstant això, en la seva opinió, “Espanya encara està molt lluny d’aconseguir aquests objectius”, “el màxim esforç en R+D per part de l’economia espanyola es va assolir el 2010, amb un 1,35 % del PIB”. Segons detalla, “el dèficit tecnològic per assolir els objectius europeus és, ara com ara, de 21.213 milions d’euros. Aquesta és la inversió addicional que hauria de fer l’economia espanyola, tant a escala pública com privada, per poder situar-se en el 3 %”.

“Actualment Espanya té un nivell d’inversió en innovació i desenvolupament en relació amb el producte interior brut (R+D/PIB) igual al de l’any 2007”, continua el professor d’Esade, que posa com a exemple de bones pràctiques dues economies, l’alemanya i la xinesa. “Alemanya ha sortit de la crisi amb un esforç un 25 % superior al de fa deu anys, gràcies al seu model Indústria 4.0, i la Xina, que està al mig de la cursa tecnològica també en aquest àmbit, ara inverteix un 50 % més en R+D que fa una dècada”. Gràcies a aquest esforç, la Xina “supera la Unió Europea en inversió en R+D/PIB, ja és la segona economia del món en inversió bruta en R+D/PIB després dels Estats Units, i destaca en camps estratègics com la intel·ligència artificial o els semiconductors”.

Com superar el dèficit tecnològic

“A Espanya les polítiques d’innovació no han gaudit de prioritat, ni de pressupostos estables, ni de programes eficients”, comenta Xavier Ferràs, i afegeix que, del pressupost públic de 7.003 milions d’euros consignat el 2018, “només s’hi van invertir 3.278 milions d’euros, el 46,8 %”. “Un pressupost ja de per si inferior en un 16 % al de fa una dècada i del qual només s’executa poc menys que la meitat, possiblement per excessiva complexitat burocràtica i ineficiència financera dels seus instruments”, aclareix el professor d’Esade.

Ferràs també recalca que les inversions privades en R+D, especialment les de més complexitat i risc, “depenen de la capacitat de les polítiques públiques per incentivar-les i complementar-les”.

Per aquesta raó, per superar el dèficit tecnològic i assolir la inversió en R+D requerida per la Comissió Europea, recomana:

1. Establir un Pla nacional d’R+D i competitivitat, amb un pressupost mínim de 12.000 milions d’euros desplegats en programes efectius i fàcilment executables, orientats a inhibir la “fallada de mercat” existent en R+D (tendència del mercat a invertir en R+D per sota del que és socialment i econòmicament òptim).

2. Coordinar les polítiques de recerca i indústria, i prioritzar el finançament a les línies de recerca que contribueixin tant a la millora de la competitivitat empresarial i a la generació d’ocupació de qualitat, com al fet que els projectes empresarials se sostinguin en la generació de noves capacitats científiques en entorns industrials.

3. Desplegar una política de recerca industrial destinada a construir una nova indústria del coneixement (basada en el model Indústria 4.0), amb fons d’ajudes amb efecte multiplicador per finançar projectes de molt alt risc tecnològic empresarial, amb l’objectiu de mobilitzar dos euros privats per cada euro públic que s’hi destini.

4. Reforçar els centres tecnològics, dotant-los d’estabilitat financera, massa crítica i capacitat investigadora per establir línies de recerca consorciada i de llarg termini amb pimes. Cal especialitzar aquests centres en tecnologies habilitadores, aquelles que sustenten la competitivitat industrial: materials nous, microelectrònica, fotònica, manufacturing avançat, digitalització i aerospai, entre d’altres.

5. Potenciar mitjançant elements de finançament específic aquells grups de recerca universitaris que mostrin excel·lència en els seus processos de transferència tecnològica a l’entorn socioeconòmic.

6. Establir circuits financers àgils i d’alt risc per cobrir les fases early stage de projectes emprenedors deep tech, de base científica i tecnològica.  

7. Desplegar plans d’adopció accelerada de tecnologies disruptives, com la intel·ligència artificial, i de transformació digital de les empreses.

8. Potenciar les polítiques de clústers territorials, amb l’acceleració dels seus processos de canvi estratègic i de canvi tecnològic, mitjançant suport específic als seus plans d’actuació, de formació i d’inversió en R+D. Desenvolupar nous clústers d’alta tecnologia al voltant de centres tecnològics i de recerca.