“Vivim en una època d’incertesa, en què les disrupcions són tan frenètiques que les innovacions d’avui aviat seran obsoletes”, ha assenyalat José M. Lassalle, secretari d’estat per a la Societat de la Informació i l’Agenda Digital, en el discurs inaugural de l’ESADE-RTVE Media Summit, una jornada dedicada a les noves tendències en el sector dels mitjans de comunicació. En aquest procés de canvis constants, “els punts de referència tradicionals esdevenen poc fiables”, per la qual cosa cal “dissenyar nous instruments de navegació per definir els principis i els valors que han de regir la societat digital del futur, imaginar els efectes col·lectius dels nous canals de comunicació en els veïnatges digitals i com serà la ciutadania que els governi”, ha afegit.

Perspectives de futur

Paul Lee, soci i responsable de recerca de l’Àrea de Tecnologia, Mitjans i Telecomunicacions de Deloitte, ha indicat que “encara que observem un auge en el consum dels continguts digitals a través dels telèfons mòbils, ho hem de veure com un complement a la televisió i no com un competidor”, i que, malgrat l’aparició de nous actors, com YouTube o les xarxes socials, “el sector televisiu es mantindrà fort, entre altres raons, pel seu abast: continua essent un dels millors mitjans per arribar a milions de persones”, ha assegurat. Amb relació als nous models comercials, Lee ha advertit que els continguts evolucionaran d’acord amb els nous patrons de consum de les plataformes i els dispositius digitals. Per a això, cal desenvolupar nous marcs reguladors i nous mètodes de mesurament, que siguin “simètrics i aptes per al nou escenari”, ha afegit.

En aquest sentit, Giuseppe Abbamonte, director de Mitjans i Dades de la DG Connect de la Comissió Europea, ha explicat que les institucions europees treballen per “facilitar l’accés als continguts digitals arreu d’Europa; crear les condicions adequades perquè els serveis i les xarxes digitals prosperin, i maximitzar el potencial de creixement de l’economia digital, promovent la producció i la distribució de productes i serveis digitals europeus”.

Nous models de negoci

María Barceló, directora de l’Executive Master in Digital Business d’ESADE, també ha reconegut els reptes que la digitalització planteja a les organitzacions del sector, en termes de model de negoci, processos i formes de producció, nous formats, continguts i capacitats. Segons Barceló, existeixen sis grans eixos d’oportunitat per afrontar les disrupcions digitals: “la cocreació, la personalització, la immediatesa, la col·laboració, la transparència i la mobilitat”.

Per la seva banda, Jon Galinsky, responsable d’estratègia de The New York Times, ha explicat que fa uns quants anys el diari va considerar necessari crear un comitè d’innovació i apostar decididament per la digitalització: “Transformar un diari tradicional de renom en un negoci digital basat en les subscripcions, que es pogués llegir als telèfons mòbils i a les tauletes, amb la vocació d’oferir un periodisme de gran qualitat i una experiència de valor per a un públic global.” Entre les seves prioritats, destaquen “fer una cobertura decidida de la història que defineix els nostres temps, atreure nous talents i transformar la manera de treballar”, amb l’objectiu d’arribar als 800 milions de subscriptors l’any 2020.

Rainer Kellerhals, director de Mitjans i Indústria del Cable de Microsoft per a Europa, l’Orient Mitjà i Àfrica, ha explicat que el seu negoci també ha hagut de reinventar tota la línia empresarial per afrontar els canvis del mercat. “Ens centrem en la innovació, perquè el que ens va funcionar en el passat no ens serveix per al futur”, ha reconegut. “La nostra empresa ara és més oberta i col·laborativa” i entre els seus aprenentatges destaquen “la necessitat d’escoltar els clients i d’aprofitar els punts d’inflexió, ampliar els actius existents i fer noves apostes amb audàcia; canviar les creences internes per canviar les externes, fomentar l’experimentació i permetre el fracàs, com també transformar l’estratègia i la cultura de l’empresa”.

Evolució dels patrons de consum

Ignacio Gómez, director d’Anàlisi i Nous Projectes de RTVE, ha parlat de la fragmentació i la segmentació de les audiències, de la caiguda dels ingressos publicitaris i de l’entrada de nous operadors que competeixen amb els operadors tradicionals. El consum diferit atenua la caiguda del lineal. “Si bé totes les cadenes generalistes tenen el pic de consum màxim en persones de més de 45 anys, hi ha programes a la TDT que congreguen molt públic de 13 a 26 anys, la qual cosa indica que, si el producte és adequat, arriba a un públic divers, i això ha de fer que les cadenes treguin marques adreçades a públics on no es té tanta presència des del suport de la televisió lineal”, ha comentat.

Per Álvaro Yusti, director de l’Oficina d’Anàlisi de Movistar+, el descens de les dades de consum no s’ha d’interpretar com “un símptoma d’esgotament” perquè, de fet, “el consum de vídeo està en auge”, ha afegit. “El que hem de fer és trobar mètodes de mesurament que s’ajustin als nous patrons de consum i ens en permetin obtenir dades reals”, ha indicat. En la mateixa línia, Eduard Nafría, director d’Insights & Business Development de Kantar Media, ha reconegut que “hem de desenvolupar metodologies que ens permetin obtenir una visió híbrida, comptar amb un bon panell de mesurament i complementar-lo amb altres fonts d’informació, com ara la censal”. Per la seva banda, Roberto Suárez, cap del Servei d’Intel·ligència sobre els Mitjans de Comunicació de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), ha assenyalat que, “malgrat la incertesa amb relació al mesurament, no hem de pensar que la televisió desapareixerà”. Només cal “relacionar les dades del consum mediàtic amb les piràmides demogràfiques”, ha destacat.

Suárez també s’ha preguntat si això és un problema o bé és “un indicador d’on es poden trobar les oportunitats”, i ha assenyalat el rol dels operadors públics com a “agents que poden facilitar el canvi”. I, encara que les noves tecnologies “ens permeten centrar el focus en la persona, en l’usuari, i en tot el que constitueix el seu patró de consum”, els mitjans de comunicació no han d’oblidar que “les audiències no ho són tot” i que “el seu rol, com a eina de servei públic, també és intervenir i contribuir a resoldre alguns dels problemes de les nostres societats”.

L’ESADE-RTVE Media Summit també ha comptat amb les intervencions d’Enrique Verdeguer, director d’ESADE Madrid, i Enrique Alejo, director general corporatiu de RTVE, encarregats de donar la benvinguda institucional, que han transmès el compromís d’ambdues institucions a favor de la innovació i que la cultura digital arribi a tots els estaments de les seves organitzacions respectives.